Bette Howland va ser una escriptora i crítica literària de Chicago. Fins aquí res sorprenent. A la ciutat nord-americana deuen haver viscut al llarg dels anys centenars, si no milers d'escriptores i crítiques literàries. L'excepcionalitat és que Howland tenia en la seva prosa la genialitat d'aquelles persones amb la capacitat de corprendre't cor, ànima i estómac a través d'unes paraules sempre en salmorra d'una cruesa irònica. Una narradora genial que va ser oblidada, però que tothom hauria de recordar. I, evidentment, llegir.
I després el silenci
La vida de Bette Howland, nascuda l'any 1937 a una ciutat de Chicago que, tot i que va abandonar el 1975, va exercir de teló de fons de gairebé tota la seva producció literària; va estar marcada per la pobresa i per una genialitat fora del comú. I no sempre és fàcil conviure amb un mateix quan s'és un geni. Filla d’una família de classe treballadora, només tenia 15 anys quan va ingressar a la Universitat de Chicago. Només tenia 19 quan es va casar amb el biòleg Howard Howland. Van tenir dos fills i es van separar. En aquella època ella treballava en una llibreria i feia d'editora de l'editorial de la universitat de la seva ciutat. Va ser així com va entrar en contacte amb l'escriptor Saul Below, amb qui va mantenir una llarga relació epistolar i una més breu relació sentimental.
Mòdul 3 és un llibre del qual va dir que l'hi havia salvat la vida on, en comptes d'explorar la seva pròpia crisi, captura amb una mirada de sorpresa el pols de la vida al pavelló
Bette Howland tenia 31 anys i era una escriptora excepcional, però la seva vida quedava reclosa a criar sola els seus dos fills petits en una Chicago que aleshores, com gairebé totes les grans urbs americanes, era hostil i gelada. Una tarda, la desesperació va poder amb ella: es va empassar un pot de somnífers. "Volia deixar enrere tota la meva història personal —la foscor i el secretisme, els greuges privats, les penes i vanitats llepades—, sacsejar-me-la de sobre com la tapa d'una claveguera". Tres dies després, es va despertar al psiquiàtric en què passaria un any. 365 dies que narraria a Mòdul 3, un llibre del qual va dir que l'hi havia salvat la vida, en el que en comptes d'explorar la seva pròpia crisi, captura amb una mirada de sorpresa el pols de la vida al pavelló. Un retrat extraordinari de la comunitat que la va acompanyar, dels hàbits, les obsessions, la comicitat.
Publicat originalment el 1974, el setembre del 2022 va ser editat en català -amb traducció d'Alba Dedeu- per La Segona Perifèria. El 1978, Howland ampliaria la seva bibliografia amb el recull de relats Blue in Chicago. El 1983, Things to Come and Go. Ja no torna a publicar fins al 1999, any en què apareix la novel·la Calm Sea and Prosperous Voyage. Després, el silenci. Va morir el 13 de desembre de 2007 a Tulsa, a casa del seu fill, el reconegut filòsof Jacob Howland. Era una escriptora oblidada fins que Brigid Hughes la va recordar.
Crua, irònica i sense indulgències
Brigid Hughes és una editora de Nova York. L'any 1995 va entrar com a becària en la icònica revista literària Paris Review. Menys d'una dècada després, el 2003, ja era la seva editora, tasca en què va substituir a una figura de ressonàncies gairebé mitològiques com George Plimpton. Un any més tard, va abandonar la seva tasca en desacord amb la direcció del mitjà. Tres anys després fundaria la seva pròpia revista, A Public Space, capçalera en què han volgut col·laborar escriptors de la dimensió de Haruki Murakami, Jesmyn Ward, Charles D'Ambrosio, Rick Moody, Santiago Roncagliolo o Jonathan Lethem.
Una d'aquelles tardes que Hughes decidia passar les hores rondant llibreries de vell, Hughes va descobrir un exemplar de Mòdul 3. Era 2015 i feia anys que la novel·la autobiogràfica de Bette Howland estava descatalogada. L’editora va decidir, aleshores, restituir l’obra de Howland al cànon literari americà, fundant, expressament per a l’ocasió, l’editorial A Public Space Books. La primera obra publicada per A Public Space va ser Mar en calma i viatge feliç, una obra que ara podem gaudir en català, novament gràcies a la feina de La Segona Perifèria, de nou amb traducció d'Alba Dedeu. Un recull de relats i dues nouvelles que mesclen gèneres literaris, combinant realitat i ficció. Els vells, els pobres, els malalts i els marginats, aquells atrapats entre les contradiccions —entre la tradició religiosa i la modernitat laica, entre la lleialtat familiar i els desitjos individuals, entre els retrets de la generació anterior i les expectatives de la següent—, els malcriats i els virtuosos, els enamorats i els patidors... Tots ells formen part del seu univers.
Howland escriu sobre la quotidianitat dels que viuen en la misèria —personal i social, pròpia i imposada—. I ho fa d’una manera crua, irònica i sense indulgències
Howland escriu sobre la quotidianitat dels que viuen en la misèria —personal i social, pròpia i imposada—. I ho fa d’una manera crua, irònica i sense indulgències. Observadora incisiva de les normes socials, la Howland de Mar en calma i viatge feliç desemmascara, amb elegància i humor, les costures que subjecten la vida americana de mitjan segle XX, parlant-nos de la pobresa que només es pot trobar en un país i una ciutat que es despreocupen dels menys afortunats. També posa especial atenció en la dissolució gradual dels preceptes jueus en cada nova generació i l’espai infranquejable entre qui diem ser i el que realment som. No l'oblideu.