Hi ha diverses teories que expliquen la denominació Black Friday. Algunes expliquen que aquest dia els botiguers aconsegueixen canviar els números vermells (negatius) per números negres (positius), mentre que altres asseguren que l’adjectiu ‘negre’ fa referència al caos produït als anys seixanta a les grans ciutats nord-americanes a causa dels descomptes que s’oferien l’endemà del Dia d’Acció de Gràcies. Altres teories diuen que va ser la policia qui va batejar aquest dia i que té a veure amb un col·lapse a Philadephia... I altres teories afirmen que aquest dia té clarament un origen esclavista.

Sigui quin sigui el seu origen, cada any, a finals de novembre, es repeteix el mateix fenomen: els anuncis publicitaris omplen les xarxes socials i el terme Black Friday inunda totes les converses. Aquesta data, importada directament dels Estats Units, s'ha instal·lat amb força en la nostra vida quotidiana, fins al punt que ja forma part del nostre calendari. Però, com tantes altres expressions i costums importats, l'arribada del Black Friday no és un fet innocent ni trivial. La seva popularització no només reflecteix la capacitat de la globalització per imposar les seves lògiques comercials, sinó que també evidencia una erosió progressiva del català com a llengua en l'espai públic i, en definitiva, un debilitament de la nostra identitat lingüística.

Com tantes altres expressions i costums importats, l'arribada del Black Friday no és un fet innocent ni trivial. La seva popularització no només reflecteix la capacitat de la globalització per imposar les seves lògiques comercials, sinó que també evidencia una erosió progressiva del català com a llengua en l'espai públic

És innegable que el català, com qualsevol altra llengua, està en contacte constant amb altres idiomes i cultures. Aquest intercanvi lingüístic és natural i, fins i tot, necessari per a la seva evolució. Les llengües són entitats vives que es transformen amb el pas del temps, incorporant neologismes, préstecs i expressions d'altres idiomes. El problema no rau, doncs, en l'ús puntual d'expressions d'origen estranger, sinó en la forma com aquestes expressions desplacen la llengua pròpia en àmbits clau com el comerç, la publicitat i la vida quotidiana. Black Friday és un exemple clar d'aquesta substitució: ningú no utilitza l’adaptació en català ‘Divendres Negre’ proposada pel Termcat. Aquesta submissió acrítica davant l'anglicisme té conseqüències lingüístiques i culturals importants. D’una banda, perpetua la idea que l'anglès és la llengua del prestigi, la modernitat i el progrés, mentre que el català queda relegat a un segon pla, com si fos inadequat per a determinats usos o contextos. “És menys guai, menys modern, no mola tant”. Aquesta percepció és especialment perillosa quan es reforça i es publicita en àmbits com el comerç i la publicitat, ja que tenen una gran influència en les decisions de consum i, per tant, en la vida quotidiana de les persones. Si el català no té cabuda en aquests espais, s'envia un missatge molt clar a la societat: el català és una llengua de segona, que no pot competir amb la força de l'anglès en els sectors més “globals” de l'economia.

Les llengües són entitats vives que es transformen amb el pas del temps, incorporant neologismes, préstecs i expressions d'altres idiomes. El problema no rau, doncs, en l'ús puntual d'expressions d'origen estranger, sinó en la forma com aquestes expressions desplacen la llengua pròpia

Sovint, la resposta que es dona és que el terme original ja està consolidat i que és innecessari o fins i tot ridícul intentar utilitzar-ne una traducció. Aquest argument, però, cau en el parany de la comoditat i de la renúncia. Les llengües només es consoliden si es defensen i si s'utilitzen activament en tots els àmbits de la vida. L’abandonament de la traducció de termes com Black Friday és un símptoma de la inseguretat lingüística que sovint afecta els parlants de llengües minoritzades com el català. Aquesta inseguretat lingüística es manifesta de moltes altres maneres. Al llarg de l'any, especialment en el context del comerç i el consum, estem sotmesos a una pluja constant de termes en anglès: sales, shopping, outlets, bestsellers. Sembla com si el català no fos capaç de generar termes propis per parlar de descomptes o ofertes, com si no fos prou ric o flexible per adaptar-se a les dinàmiques comercials modernes. Això, evidentment, no és cert. El català, com qualsevol llengua, té els recursos per crear terminologia adequada per a qualsevol context, però aquesta capacitat es veu sovint subestimada o directament ignorada per part de les grans empreses, que prefereixen l’ús d’anglicismes per connectar-se amb un públic que perceben com a global.

L’abandonament de la traducció de termes com Black Friday és un símptoma de la inseguretat lingüística que sovint afecta els parlants de llengües minoritzades com el català

Un altre aspecte preocupant del Black Friday i altres fenòmens similars és la seva capacitat per uniformitzar la cultura, ja que és un tipus de consum globalitzat que no respecta les diferències culturals ni lingüístiques. Quan una societat adopta aquests conceptes sense crítica, també adopta els valors que els acompanyen: la pressió per consumir, la necessitat de comprar… Però aquest ja és un altre tema que ens ocuparia tres articles més. En definitiva, la irrupció del Black Friday al nostre calendari festiu és molt més que una moda o un costum comercial. No es tracta només de si celebrem o no una jornada de descomptes, sinó de si acceptem passivament que l’anglès i la cultura que l’acompanya ocupin un espai que històricament ha estat del català. Mantenir viva una llengua com el català exigeix un esforç conscient i col·lectiu per defensar-la en tots els àmbits, també en el del consum i la publicitat. Això vol dir no renunciar a la traducció, no acceptar acríticament els anglicismes com a única opció i, sobretot, reconèixer que la llengua és un component essencial de la nostra identitat.