Bernies o Barnies? Aquesta és la pregunta que molts espectadors han mantingut arran del segon episodi de la nova temporada de Black Mirror. I és que al capítol titulat Bête Noire —bèstia negra, en francès—, hi ha una escena en què uns espectadors veuen una cosa i altres, una altra. Aquest experiment és el que ha volgut oferir la sèrie creada per Charlie Brooker, desplaçant el debat fora de les pantalles i generant una experiència transmèdia que ja van provar a Black Mirror: Bandersnatch construint una història interactiva que l'espectador podia manejar al seu aire.
En aquesta ocasió, el capítol narra la història de María (Siena Kelly), investigadora en una empresa de xocolates, després de l'arribada a la feina d'una excompanya d'escola que té una obsessió malaltissa amb ella. El moment que ha dividit l'audiència arriba quan uns companys de feina parlen de la seva botiga de pollastre fregit favorita i esmenten el nom de la marca Bernies. Però María els corregeix dient que era Barnies, obrint un debat sobre el veritable nom de la cadena. "Barnie, perquè era un bar en el qual venien pollastre; el meu xicot treballava allà i veig la seva gorra cada dia". Tanmateix, alguns usuaris han vist just el contrari: que els companys asseguren que el nom és Barnies mentre que María justifica encaridament que el nom correcte és Bernies, justificant-ho de la mateixa manera. Qui està equivocat? Tots i cap alhora.
I és que no es tracta de cap confusió o d'un error d'edició: els creadors de Black Mirror, en les seves ganes de marejar l'espectador, han publicat de manera aleatòria dues versions del capítol, de manera que alguns usuaris de Netflix veuen la primera opció i d'altres, en canvi, la segona. També els comptes oficials de la plataforma i de la sèrie han jugat amb el dilema, fins i tot amb el mateix Brooker publicant a X que ambdues opcions eren equivocades i avivant la disputa entre els diferents perfils de les xarxes.
Es tracta d'una decisió conscient i que precisament té a veure amb la temàtica que tracta l'episodi. I és que Verity, la companya obsessionada amb la protagonista, té la capacitat de manipular la realitat que l'envolta, pretenent que María dubti de tot el que passa al seu voltant. En aquest sentit, el capítol explora en la idea de la llum de gas que, segons els experts, fa referència a la manipulació exercida per una persona perquè una altra dubti de les seves percepcions, experiències o comprensió dels esdeveniments. També posa sobre la taula el conegut com a efecte Mandela, que es refereix a aquells records que comparteixen un grup de persones tot i que són falsos.