L'editorial Males Herbes recupera un clàssic de Blaise Cedrars que quasi té un segle d'antiguitat: Petits contes negres per als fills dels blancs, un recull de rondalles africanes adaptades per al públic europeu. El segle de vida no se sent a un llibre que es manté fresc i fascinant, i que s'ha enriquit en aquesta edició amb unes suggerents imatges d'Eulàlia Sarriola.
Animals no idealitzats
La literatura infantil en els darrers anys tendeix a estar farcida d'ensenyaments morals inqüestionables. Les rondalles africanes sovint tenen missatges més ambigus (i més rics). Els protagonistes dels contes de Cendrars prenen, de la literatura africana, uns posicionaments ètics molt menys taxatius. Poden mentir i sortir guanyant, fer-ho tot bé i acabar malament, o no obtenir la justícia que s'ha anat a sol·licitar a un tribunal... O fins i tot dedicar-se a emborratxar-se tot el dia i ser molt feliços. El seu món, com el nostre, no és ni perfecte, ni just. Real com la vida mateixa. Tot un ensenyament per a nens i grans, tot i que aquestes històries no semblin vàlides per a gent excessivament moralista i ens remetin als contes d'altres temps, quan el llop es menjava a la Caputxeta i la madrastra explotava despietadament a la Ventafocs.
Més enllà de l'etnografia
Els contes de Cendrars reflecteixen l'univers de la literatura oral. De fet, alguns dels seus personatges són comuns a d'altres mitologies no africana (fins i tot la catalana). Les guineus del conte Molt bé, molt bé són equiparables als menairons del Pirineu català (o fins i tot als Fungus d'Albert Sánchez Piñol). Sens dubte Cendrars va fer una important tasca documental per recopilar els contes de la seva Antologia negra (que recull històries de diferents punts del continent, a l'igual que els Petits contes negres). Però la vocació de Cendrars era anar molt més enllà de la simple transcripció etnogràfica de la literatura oral i pretenia la creació de veritables obres literàries inspirades en la tradició africana. És per això que els seus contes tenen la marca característica de Cendrars, i tot i que els personatges ben sovint siguin els típics de les rondalles africanes (com la llebre, imatge de la saviesa a algunes cultures del Sahel), l'estructura literària ben sovint és la d'una obra de ficció occidental i no pas la dels contes orals.
Blaise Cendrars el 1916.
Un aventurer que va ser traduït per Azaña
L'escriptor francosuís Frédéric Sauser Hall (1887-1961), més conegut pel seu pseudònim Blaise Cedrars, és famós pels seus bohemis viatges per tot el món, que va reflectir a moltes de les seves obres que són un cant a l'acció. Era un aventurer: va fer una vida molt bohèmia i a la Primera Guerra Mundial va lluitar amb les forces de xoc de la Legió Estrangera i hi va perdre un braç. Del seu interés per l'Àfrica li va venir una gran afició per la literatura oral del continent, que va veure reflectida sobretot en la seva Antología negra (que seria traduïda al castellà per Manuel Azaña el 1930). Una part dels contes recollits i versionats per Cendrars es destinarien a la publicació, el 1929, dels Petits contes nègres pour les enfants des blancs.
Negrofòbic?
Blaise Cendrars als anys vint va reivindicar la cultura dels africans. A les seves recopilacions de contes glossava el talent literari de la tradició popular africana. Les rondalles de Petits contes nègres pour les enfants des blancs no van acompanyades de pròlegs paternalistes com era tan habitual a l'època (i no gens excepcional avui en dia). I malgrat tot, la presentació la passada primavera, de la reedició dels Petits contes no va estar exempta de polèmica. Si Cendrars havia estat acusat de negròfil als anys vint, al segle XXI ha estat acusat de negrofòbic, bàsicament per l'adjectiu "nègres" del títol de la seva obra. La polèmica actual és potser tan gran com la que va despertar la publicació d'una altra obra de Cendrars: Comment les Blancs sont d'anciens Noirs. Però de sentit contrari.
El gust de llegir Cendrars
Aquell que busqui assabentar-se'n de què és un autèntic conte africà, que reflecteixi les velles cultures del continent, probablement trobi materials molt més idonis que els Petits contes negres de Cendrars. Però aquell que vulgui disfrutar d'una magnífica història, apta per a tots els públics, de la mà d'una ploma magistral com la de Cendrars, aquest és el seu llibre.