Londres, 19 de juliol de 1553. Fa 469 anys. El Parlament anglès coronava Maria Tudor i Trastàmara, única filla supervivent dels difunts Enric VIII d’Anglaterra i de la seva primera esposa, Caterina d’Aragó, filla de Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I de Castella-Lleó. Maria Tudor Trastàmara, que regnaria com a Maria I (1553-1558) va convertir Anglaterra en un immens bassal de sang. I es va guanyar a pols l’apel·latiu “Bloody Mary” (la sanguinària Maria), no per haver restaurat les barres de sang catalanes a l’armorial reial anglès, sinó perquè va ordenar una violentíssima involució que va trinxar totes les reformes impulsades pel seu pare Enric VIII. Bloody Mary passaria a la història com una governant desconfiada, venjativa i impopular, que no havia heretat ni la talla intel·lectual de la seva mare, ni la talla política del seu pare.

Els germanastres de Maria, Eduard (antecessor) i Elisabet (successora). Font National Portrait Gallery
Els germanastres de Maria, Eduard (antecessor) i Elisabet (successora). Font: National Portrait Gallery.

D’on venia Bloody Mary?

Maria (Greenwich, 18 de febrer de 1516) va ser la cinquena filla d’Enric i Caterina, però va ser l’única que va sobreviure als seus progenitors. Amb anterioritat al seu naixement, Enric i Caterina van tenir una nena que va morir al néixer (1510); i tres nens (1511, 1513 i 1514) que, en cap cas, van passar dels dos mesos de vida. I després de Maria, encara van tenir una nena (1518) que va néixer morta. En aquelles circumstàncies, Maria va ser preparada per succeir el seu pare i va rebre una acurada educació. La seva mare, Caterina d’Aragó, li va procurar els millors preceptors d’Anglaterra; i, fins i tot, durant una etapa de la seva adolescència (1527-1528) va tenir com a tutor el valencià Joan Lluís Vives (1527-1528), considerat una de les personalitats més destacades de la intel·lectualitat de la seva època i figura senyera de l’humanisme.

Enric Tudor i Caterina Trastàmara, pares de Maria I. Font National Portrait Gallery. Londres
Enric Tudor i Caterina Trastàmara, pares de Maria I. Font: National Portrait Gallery. Londres.

Per què Bloody Mary va incorporar la senyera a l’armorial reial anglès?

Maria era una Trastàmarala nissaga que havia regnat al tron de Barcelona des del 1412, i que havia pilotat la unió dinàstica de les corones catalanoaragonesa i castellanolleonesa (1479). A tot això es sumava el fet que Maria al nàixer, a més de convertir-se en princesa de Gales, ocuparia l’onzena posició en l’ordre successori de la monarquia hispànica (per darrera dels seus cosins Habsburg —fills de la seva tieta materna Joana— i dels seus cosins Avis —fills de la seva altra tieta materna Maria—). Per tots aquests motius, Maria sempre es va sentir molt identificada amb les barres de sang catalanes. Però el que resultaria definitiu seria la conflictiva anul·lació matrimonial dels seus pares. En aquell enfrontament Maria prendria partit per la mare, i la senyera es convertiria en la forma de mostrar, públicament, el seu posicionament.

El convuls camí fins al tron

El 25 de gener de 1533, Enric VIII es casava amb Anna Bolena, i es consumava l’anul·lació matrimonial amb Caterina. Maria tenia disset anys i al declarar, públicament, que donava suport a la seva mare va ser confinada en una granja de la campinya anglesa; condemnada a viure com una pagesa, allunyada de les comoditats i del luxe de la cort. I per acabar d’adobar-ho, quatre anys després (12 d’octubre de 1537), naixia el seu germanastre Eduard, l’anhelat fill mascle que Enric VIII va tenir, finalment, amb la seva tercera esposa Jane Seymour. Maria perdia la primacia successòria, mentre en aquell escenari rústic de privacions forjava el perfil desconfiat, venjatiu i sanguinari que marcaria el seu regnatBloody Mary hauria d’esperar la prematura mort d’Eduard i el fracàs d’una conspiració anticatòlica per assolir el tron.

Mapa de les illes britàniques cartografia durant el regnat de Maria I. Font British Library
Mapa de les illes britàniques, cartografia durant el regnat de Maria I. Font: British Library.

El cas de Joana Grey, la reina dels nou dies

La prematura mort d’Eduard VI, amb tan sols disset anys d’edat i sense descendència (1553), va posar Anglaterra al caire de la guerra civil. Els catòlics (representats per la noblesa latifundista oposada a la ideologia autoritarista dels Tudor) van rescatar Maria. I els anglicans (representats per les classes mercantils urbanes oposades a la noblesa latifundista) van remenar tots els racons de la cort, i van coronar Joana Grey, filla de Frances Tudor (germana d’Enric VIII) i, per tant, cosina-germana de Bloody MaryJoana era l’antítesi de Maria: atractiva, intel·ligent, popular i anglicana. Però la seva joventut (només tenia setze anys) li va jugar en contra: no es va saber allunyar dels qui la manipulaven, i al cap de nou dies el Parlament la desnonava del tron. Maria, assolia finalment la corona més pels demèrits dels seus rivals que per mèrits propis.

Representació moderna de l'execució de Joana Grey (1833). Font National Portrait Gallery
Representació moderna de l'execució de Joana Grey (1833). Font: National Portrait Gallery.

El bany de sang de Bloody Mary

Maria no va ser la primera reina que va incorporar la senyera catalana a l’armorial reial anglès. La precedien la seva mare Caterina (1509-1533), i Elionor (1236-1272), de la branca provençal dels bel·lònida, casada amb Enric III Plantagenet. Però Maria seria la primera reina titular d’Anglaterra que lluiria la senyera. I, també, seria la que desplegaria un terrible règim de terror que marcaria una època. Bloody Mary va ordenar detenir i executar tots els que havien tingut alguna relació en la fabricació de l’anul·lació matrimonial dels seus pares. Es va casar amb el seu cosí-nebot, l’integrista Felip II —de la monarquia hispànica—, per culminar la seva venjança. I va ordenar assassinar milers de persones de confessió anglicana que amenaçaven el seu règim. Entre elles, l’exreina i la seva principal amenaça, Joana Grey.

 

Imatge principal: Retrat de Maria I (1553). Font: Museu del Prado.