La polèmica literària d'aquesta tardor ha estat, sens dubte, el premi Nobel de Literatura concedit a Bob Dylan. Els intel·lectuals, a nivell mundial, s'ha pronunciat en contra i a favor del guardó. De fet, molts argumenten qune les obres de Dylan, com a cançons, no mereixen incorporar-se al corpus literari mereixedor d'un Nobel... Però, en realitat, molta gent ha tingut dificultats per pronunciar-se, perquè no ha pogut comprovar realment el valor literari de les lletres de Dylan, per no dominar l'anglès, o per no conéixer-lo prou bé com per interpretar i valorar textos poètics. Ara, l'editorial Malpaso ha publicat les Letras completas de Bob Dylan, una eina amb la que qualsevol podrà apropar-se a l'obra del Premi Nobel. I, com a bon llibre de poesia, es presenta en edició bilingüe, perquè la traducció faci de pont cap als versos originals.

Una traducció de debò

La primera reacció d'alguns, en assabentar-se'n d'aquesta edició, és argumentar que les lletres de Bob Dylan es poden trobar fàcilment per internet; de fet, a Youtube hi ha nombroses cançons de Bob Dylan acompanyades de la seva traducció a l'espanyol. Però la majoria d'aquestes traduccions, o han estat realitzades amb una traducció automàtica, o han estat traduïdes per simples afeccionats, alguns dels quals en saben ben poc d'anglès, de traducció, i fins i tot de català o de castellà. Evidentment, en aquestes traduccions express és impossible apreciar el valor literari de l'obra de Dylan. Dylan és reconegut com un autor ben difícil de traduir. Per això l'editorial Malpaso ha decidit realitzar una traducció modèlica, mitjançant tres traductors que dominen bé la poesia i l'obra de l'autor: Miguel Izquierdo, Jorge Moreno i Bernardo Domínguez Reyes. A més a més, els textos es completen amb un complet aparell de notes, en què Alessandro Carrera y Diego Manrique ens contextualitzen les diferents cançons de l'autor. Text a text se'ns explica quan es van gravar, quins jocs de paraules incorporen, quines referències a altres autors contenen... Una tasca hercúlia, perquè per les lletres de Dylan hi ha referències contínues a d'altres músics i a poetes, però també fragments de pel·lícules i d'obres de teatre i fins i tot fragments de programes televisius, per no parlar de la Bíblia, referent continu en molts dels versos de Dylan.

Un Bob Dylan plural

Hi ha uns quants temes de Bob Dylan extremadament populars a Catalunya. Molta gent creu conèixer l'obra del Nobel, encara que només en coneguin unes poques tonades seves. Però el llibre de Malpaso té 1.300 pàgines i incorpora centenars de cançons ben diverses: cançons d'amor, de desengany, de protesta, religioses, frívoles, iròniques... De la mateixa forma que Dylan canvia amb facilitat d'un a altre estil musical, les seves lletres muden de registre amb prodigiosa velocitat. El mateix Dylan denunciava que hi havia un excés d'interpretacions simplistes de la seva obra: "Ningú pot interpretar el que jo dic, absolutament ningú, i a vegades tampoc jo". Els traductors reconeixen que "Dylan se pone el mundo por montera y hace con él lo que le vienen en gana. Exhibe una libertad descarada, un puro desparpajo". I quan llegim alguns dels seus poemes veiem que aquell que alguns pinten com un autor sempre trascendent tenia una vessant irònica extraordinària.

La traducció de "Mr. Tambourine man"

 

SEÑOR DEL PANDERO

¡Eh, señor del pandero, tócame una canción!

No tengo sueño, ni sitio adonde ir

¡Eh, señor del pandero, tócame una canción!

Con el tintineo de la mañana seguiré tus pasos

 

Sé que el imperio de la noche ha vuelto a ser arena

Se desvaneció entre mis dedos

Me dejó aquí a ciegas, pero todavía despierto

Mi cansancio me maravilla, mis pies están marcados

No hay nadie a quien ver

Y la vieja calle vacía está demasiado muerta para soñar

 

¡Eh, señor del pandero, tócame una canción!

No tengo sueño, ni sitio adonde ir

¡Eh, señor del pandero, tócame una canción!

Con el tintineo de la mañana seguiré tus pasos

(...)

Llévame oculto entre las vaporosas volutas de mi mente

Por las brumosas ruinas del tiempo, más allá de las hojas heladas

De los árboles que tiemblan hechizados, hasta la playa ventosa

Lejos de la pena loca que se retuerce para darme caza

Sí, danzar bajo el cielo diamantino y saludar con unamano libre

PErfilado por el mar, cercado por las arenas del circo

Con toda memoria y todo destino hundidos bajo las olas

Deja que olvide el hoy hasta mañana

 

¡Eh, señor del pandero, tócame una canción!

No tengo sueño, ni sitio adonde ir

¡Eh, señor del pandero, tócame una canción!

Con el tintineo de la mañana seguiré tus pasos

 

Parlar amb motiu

Letras completas és un retrobament en tota regla amb Bob Dylan i la seva obra: permet acostar-se als textos originals amb unes traduccions molt correctes i amb unes notes molt clarificadores. Permet anar més enllà de quatre tòpics i facilita valorar en profunditat la tasca de Dylan com a literat, i no tan sols com a músic. Un llibre perfecte per als que la concessió del Nobel de Literatura hagi empés a reflexionar sobre el valor literari del cantant nord-americà.