Nova York és un estat mental. Ho cantava Nas en el seu icònic Illmatic, primer disc del raper nascut als habitatges socials de Crown Heights, a Brooklyn. Pero tu ja ho sabies. Ho havies descobert a l'adolescència, escoltant els Ramones i mirant les pel·lícules d'Scorsese, Public Enemy i Woody Allen. Descobrint l'obra d'Andy Warhol i la discografia de Talking Heads. I a Lou Reed, Basquiat, Gay Talese, Patti Smith, Keith Haring, Sonic Youth, Jean Didion, De La Soul... Nova York és un estat mental. També ho canta Jay-Z amb Alicia Keys. "Yeah, I'm out that Brooklyn, now I'm down in Tribeca, Right next to De Niro, but I'll be hood forever, I'm the new Sinatra, and since I made it here, I can make it anywhere, yeah, they love me everywhere", però tu ja ho sabies des que, molts anys enrere, havies llegit El Palau de la Lluna de Paul Auster i vas intuir que la literatura podia ser quelcom més excitant de què t'ensenyaven a l'institut. Et vas convertir en un devot d'aquell seguidor dels Mets, recomanant-lo amb la mateixa insistència messiànica amb què els adolescents d'avui dia asseguren que Taylor Swift és la millor artista de la història. 

Vas viatjar a Nova York per primera vegada l'última setmana de l'agost de 2001, el món encara no havia canviat, i tu tenies tres objectius: passar una nit al CBGB, acudir de públic al programa del David Letterman i topar-te pels carrers de Brooklyn amb Paul Auster. Només vas aconseguir la primera de les teves fites. Des d'aleshores hi has tornat diverses vegades. El CBGB fa anys que va tancar, David Letterman fa moltes temporades que va deixar de fer el seu programa, però Paul Auster seguia escrivint. 

La música de l'atzar

El novembre de 2022 vas tornar a la ciutat que no dorm mai. Discretament, sense confessar les teves intencions a la teva parella, vas dissenyar unes vacances per topar-te amb l'autor de la Trilogia de Nova York. Vas llogar a Airbnb un apartament a Park Slope, on sabies que vivia amb la seva dona, la també escriptora Siri Hustvedt, i en la setmana llarga que hi vas ser, et vas inventar mil i una excuses per passar per davant d'alguns dels escenaris que apareixien a les seves novel·les: l'Hotel Harmony, l'Elliot Garden Books, Jackson Heights, Grand Central, el Joe Junior's, el Pen Amirecan Center, la Community Bookstore, el Greenwood Cemetery, el Bagel Delight, el  Brooklyn Cigar Co... Fins i tot, cada matí et plantaves a la cantonada del carrer 16 amb Prospect Park West, la que cada dia fotografiava Harvey Keitel en aquella deliciosa pel·lícula que és Smoke, film de 1995 dirigit per Wayne Wang amb guió d'Auster. Res de res. 

Esperàveu l'uber que us havia de portar a l'aeroport per agafar el vol de tornada a Barcelona, quan va passar per davant vostre. Era un paio alt, prim, d'uns setanta anys. Cabells blancs pentinats cap enrere i un gran nas. Us va saludar.

-Good morning
-Paul?
-No, I'm Mike.

Va ser la música de l'atzar. Paul Auster també és un estat mental