(...) en català. Perdoneu el clickbaiting, i potser exagero, però no gaire. Boig per tu és una composició perfecta, excelsa. I per entendre això cal deixar de banda dues coses: una, que és una cançó de Sau. I dues, el haterisme.

Mai he escoltat res del duet més enllà d'un parell de cançons que em van atrapar de pre-adolescent, així que la meva visió de Boig per tu transcendeix absolutament el factor fan. En quant al factor odi, tot i que últimament me n'estic allunyant, sempre he sigut més de rajar. És un bàndol nombrós i que tanca files, i t'absorbeix com un remolí en un pantà. I passes de tenir una actitud de crítica sana i exigència moral i artística a simplement deixar de gaudir de la vida fins pansir-te. I aquest és un equilibrisme que sé que m’acompanyarà fins la mort.

Però si ets capaç d'esquivar aquests dos imponents obstacles, et topes de cara amb una clamorosa obvietat: que el hit del grup vigatà seria el candidat perfecte a ser proposat com el primer standard català si mai tinguéssim un equivalent nacional al Real Book, la Biblia anglosaxona dels estudiants de jazz. L'estructura és ideal per improvisar i la melodia, atemporal, es podria convertir en una delícia en mans de qualsevol cantant de jazz o de soul. És emotiva i rodona. I, a més, hi ha un altre fet que desmenteix rotundament la teoria de que el seu èxit es deu única i exclusivament a la idiosincràsia del micro-clima musical català i dota d'una dimensió universal al seu èxit. Si més no, en els oients de llengües germanes, com el castellà. Si aneu als comentaris de qualsevol de les versions que hi ha pujades al Youtube podreu llegir emocionades elegies signades per perfils de diversos països d'Amèrica Llatina, vingudes de gent poc sospitosa de llegir l'Enderrock o haver escoltat l'Sputnik.

Us en cito uns quant exemples respectant-ne el redactat original:

“Que bella CANCIÓN. .no es necesario saber Catalán. .para entenderla ..SIMPLEMENTE BELLÍSIMA.
Muchas gracias por compartir
Desde ARGENTINA! !!!”

“Sóc de Costa Rica, Vaig aprendre a parlar Catalá gràcies al Casal Català. Ara sigueixo aprenent sol i he trobat cançons com aquesta i he descobert que ha valgut la pena aquest nou camí. Visca al catalá amb tots els seus meravellosos acents!”



I acabo la mandanga quinzenal amb una curiositat que entendrirà els lectors més reacis. A la lletra hi ha una cita a BLADE RUNNER.
"Quan no hi siguis al matí, 
Les llàgrimes es perdran
Entre la pluja
Que caurà avui”

BAM. Qui és el locu ara?!
Tot i això, per mi la lletra és la part menys interessant (odio les líriques ensucrades) però és ben sabut que això mai ha sigut un impediment per esdevenir un himne immortal, ans al contrari. De fet, acabo de recordar que les vegades que l'he cantat en directe sempre hi he afegit alguna frase de collita pròpia per remenar-la una mica.

- Servil i acabaaaat, (fart-de-parlar-pel-messengeeer), boig per tu! - he cantat en vàries ocasions, suposo que imaginant que la destinatària d'aquella lletra era una “musa” que, a part de viure lluny (o ser inabastable), treballava fins tard i mai podríem concertar una cita.