Al Born CCM s'hi presenta una exposició de petit format: Born reivindicat, 1971-2001, dedicada a les lluites en favor que el Born esdevingués un espai públic. L'exposició recull fotografies que il·lustren el període comprés entre el trasllat del mercat majorista del Born a Mercabarna i l'inici de les excavacions arqueològiques que donarien peu a un nou espai dedicat a la memòria.

Una manifestació en favor del Born com a espai públic passa pel carrer Comercial. Foto: Brangulí.

Llarga trajectòria

El 1975, abans no morís Franco, els veïns ja van començar a manifestar-se en favor de convertir el Born en un espai públic. Però l'espai va quedar durant molt de temps abandonat. En aquell moment una acció emblemàtica va ser la representació del Don Juan Tenorio, dirigida per Mario Gas i amb participació dels millors actors de l'època. Aquella representació va donar molta notorietat a la reivindicació del Born i va garantir el salvament de l'edifici: del 1977 al 1982 es va procedir a una rehabilitació en profunditat de l'edifici, que va contemplar la restauració completa de la teulada.

El Tenorio de Mario Gas. Foto: Xefo Guasch.

El Born com a marc

Durant molt de temps, el Born no va tenir un objectiu clar. El gran espai rehabilitat restava gairebé tot l'any tancat i s'obria per esdeveniments puntuals. Per una banda acollia grans trobades dels partits polítics més diversos: van passar-hi gairebé tots, des de l'Alianza Popular fins a l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerres. Per altra banda, era el lloc on s'organitzaven fires i trobades que no tenien prou pressupost com per a anar a la fira de mostres de Montjuïc, però que donaven prestigi a la ciutat. D'aquesta forma durant molt d'anys va ser la seu de la Fira del Disc de Col·leccionista, organitzada pel mític periodista Jordi Tardà, i també va acollir els primers Salons del Còmic, quan encara no acumulaven tanta gent.

Rehabilitació del Born, cap el 1980. Foto: Pepe Encinas.

Sense continuïtat

El Born no va ser mai l'ateneu popular ni la biblioteca que els veïns volien. Va acollir algunes grans exposicions, com Catalunya, la fàbrica d'Espanya, sobre la revolució industrial (1985), o Planeta Esport, una mostra que escalfava motors de cara a la cita olímpica (1989). Al Born també s'hi van celebrar alguns concerts memorables, com el de Nina Simone de 1988, junt amb espectacles més modestos, com les festes amb la música ballable de La Salseta del Poble Sec o el music-hall de La Maña.

La Maña al Born.

Per al barri, per a la ciutat, per al país?

Els veïns durant molts d'anys van reivindicar el Born com a infraestructura per al barri, un barri en què hi havia poc espais consagrats per als veïns. Durant molt de temps els veïns van reivindicar que al Born s'hi creés una gran biblioteca, o un ateneu popular. Algunes vegades van aconseguir-lo per a celebrar revetlles o festes veïnals, però aquestes iniciatives no van tenir continuïtat. Al llarg dels anys es va discutir la possibilitat que allà s'hi creés la Biblioteca Provincial de Barcelona, però aquesta infraestructura mai no ha arribat a existir (malgrat tot, una biblioteca provincial tampoc és un equipament al servei dels veïns). El descobriment de les runes del 1714 i la seva posada en valor va convertir el Born en un espai de primer ordre al servei de la memòria del país i del prestigi turístic de la ciutat. Però els veïns van quedar-se sense l'equipament promés, perquè l'Estació de França, que també s'havia previst que podia acomplir aquesta qüestió, continua infrautilitzada.  Finalment el Convent de Sant Agustí, acabat de rehabilitar el 2008, ha assumit aquesta funció al servei dels veïns.

Runes de l'antic barri de la Ribera. Foto: Enfo.

Massa tard

Aquesta exposició suposa un homenatge als veïns de la zona. Si no hagués estat per ells, probablement el Born avui seria un centre comercial, com tants i tants d'altres bells mercats de ciutats europees.  Si l'edifici va sobreviure, si es va decidir donar-li un ús públic, i si es van preservar les riqueses arqueològiques del seu subsòl, va ser gràcies al veïnat. Un veïnat que tenia una rica vida comunitària: botigues de barri, festes realment populars (com la que se celebrava a la plaça de les Olles), xerrades de balcó a baldó als estrets carrerons... Els veïns del Rec Comtal, del carrer de la Seca, de Cirera i de Flassaders es coneixien, s'organitzaven, protestaven... Ara, en queda ben poc d'aquella vida veïnal. Primer el Born va convertir-se en àrea d'esbarjo de tots els barcelonins i van proliferar-hi els bars i les discoteques. La gentrificació havia començat. Després va arribar-hi la globalització, i el barri va quedar ple de pisos turístics, de botigues de souvenirs i de joies, d'empreses de lloguer de bicicletes... El que havia estat un barri marginal, en què la brutícia s'acumulava als carrers, s'ha convertit en un escenari més de la Barcelona turística. Molts dels veïns que reivindicaven el Born per al barri s'han vist obligats a marxar. El Born s'ha salvat, però mai no serà per a ells...

Muntatge d'una exposició al Born. Foto: Pepe Encina.

Ahir

El Born s'ha consolidat com l'emblema de la Barcelona reprimida el 1714. L'Ajuntament, malgrat tot, vol reivindicar aquest espai com la suma d'altres memòries, no contradictòries amb l'anterior (com a l'exposició Born, memòries d'un mercat). I, òbviament, era obligat retre un homenatge a aquells veïns que van fer possible que el Born sigui avui tal i com el coneixem. Malgrat la seva modèstia, aquesta és una exposició necessària, que amb les seves fotografies ens mostra el Born més desconegut, el que va existir entre el desmantellament del mercat majorista i l'organització de l'espai memorialista.

 

Foto de portada: Reivindicació d'un Ateneu Popular al Born. Foto: Pérez de Rozas.