La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha recordat que l’11 de desembre, quan la Guàrdia Civil es va emportar les 44 obres d’art del Museu de Lleida per dur-les a Sixena (Osca), “va representar una nit molt fosca i dolorosa. Va ser molt dur perquè es va viure la sensació que ens estaven robant de forma injusta; amb nocturnitat i traïdoria”.

Borràs era aquell dia a l’exterior del Museu, on també hi havia l’actual president de la Generalitat, Quim Torra, ha recordat ella en una entrevista al diari Segre.

El trasllat va ser “l’extirpació d’una cosa per la qual s’havia treballat molt i de manera exemplar perquè pogués ser a l’abast de la ciutadania”, ha afegit.

Remodelació

Borràs ha visitat aquest dissabte al matí la remodelació de les sales del Renaixement i Barroc del Museu de Lleida. La reforma està forçada per l’arrabassament del passat 11 de desembre. Al lloc on s'exposaven les obres traslladades a Sixena s’exposen ara, entre d’altres, el Calvari de Tragó i diverses taules de Sixena cedides pel MNAC, així com un conjunt ceràmic d’origen ponentí adquirit per la Generalitat.

Jesús entre els doctors de la Llei, del Mestre de Sixena

Calvari de Tragó

Borràs recrimina a l'anterior ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que aprofités “el moment lúgubre, fúnebre i injust” d'aplicació del 155 perquè, com a conseller de Cultura, “desobeís allò que els seus serveis jurídics li indicaven sobre el patrimoni que havia de preservar”, informa Efe.

“No sabem com s'estan conservant les obres, en quines condicions, si hi ha garanties que estan en el mateix estat en què es trobaven quan eren a Lleida”, ha afegit, i ha afirmat que “aquelles obres ni tan sols són ara en un espai públic i l'accés a aquest patrimoni depèn dels horaris d'una comunitat religiosa”.

Borràs recorda que “la sentència en la qual es va basar el trasllat no era definitiva”, atès que encara manca part del procediment i la causa encara no ha arribat al Tribunal Suprem.

Atemptat i aberració

Pel que fa a les pintures murals de Sixena que conserva el MNAC, desmuntar-les i traslladar-les seria “un atemptat artístic i de caràcter històric i ètic”, i “una aberració” que no podria recaure sobre la seva consciència, ha dit Borràs.

El conflicte té l'origen en “no haver volgut entendre quina és la relació d'un patrimoni amb un territori” i haver fet un enfocament de “confrontació”, sense considerar que aquells béns formen part d'”una història compartida, que és patrimonial, lingüística i territorial”.

A principis del 2018, la titular del Jutjat de Primera Instància número 2 d'Osca va suspendre l'execució provisional de la sentència del 2016 que ordenava al MNAC restaurar els murals a la seva ubicació original: la sala capitular del Monestir de Sixena.

La magistrada s’agafa a diversos informes, la majoria aportats pel mateix MNAC, per resoldre que la fragilitat de les pintures les fa “especialment vulnerables”, motiu “suficient” per paralitzar-ne el desmuntatge i trasllat, perquè “és evident” el risc que es produeixin danys en les peces, que la jutge considera de “valor incalculable”.

La consellera ha reblat que s'hi “oposarà sempre que pugui [al trasllat] per més que ho digui un jutge”. Els especialistes del Vaticà i del Consell Internacional de Museus desaconsellen l'arrencada dels murals gòtics de Sixena del MNAC, ha recordat, i ha advertit que és “una fase a la qual no caldria arribar pel bé de les obres”.