Bounce Twice van a la seva. Fer que un s’ho passi bé escoltant (i especialment, ballant) música és, en realitat, un procés mil·limètricament calculat per l’artista que hi ha al darrere. Encara que el duo format per Efren Kairos, el productor, i Lil Aiden, la veu, ho facin semblar la cosa més espontània i senzilla del planeta. Ells dos diuen que els surt tan bé perquè poques coses saben fer junts a part de muntar-se una bona festa i fer música, i potser és veritat. Però no ens enganyem, les festes requereixen tècnica, i la seva és barrejar l’old school amb tots de ritmes urbans nous que sempre impacten, però acaben quallant a l’orella. I si no t’agrada, no et preocupis, perquè ells tampoc ploraran.
A mi em costa molt definir l'estil de música que feu perquè és una barreja de moltes coses. Llavors volia preguntar-vos el què considereu vosaltres que feu.
Efren Kairos: Som anti estil, és a dir, anti definir-ho. És el que busquem, que no sàpigues que fem perquè no ho sabem ni nosaltres. Fem de tot, però intentem no etiquetar-ho. Però la definició que fem sempre és under urban. L'urban menys mainstream.
Mai us heu sumat a tota l'onada de pop urbà?
Lil Aiden: La veritat és que aquest 12 de maig traiem un EP de temes que se sumen una mica a l'onada, tot i que molt dintre del nostre estil.
Moltes vegades el problema és que a l'urban no se li dona l'oportunitat i com que no arriba a la majoria de gent, tampoc pot agradar.
És una onada que, internacionalment, sí que és una onada, però aquí és relativament petita.
Lil Aiden: Sí, sí. Ara està creixent molt l'urban. Se li està començant a donar la importància que se li ha de donar. Penya que són artistes que estan fent urban o under urban, i tal, és música igual. I sempre tindrà un públic. Moltes vegades el problema és que no se li dona l'oportunitat i com que no arriba a la majoria de gent, tampoc pot agradar.
Creieu que existeix un mainstream de música urbana en català?
Lil Aiden: Totalment. Jo crec que tot ve del mateix lloc. Al final el que intentem amb l'urban català és preservar el català. Hi ha un xoc de dir: "D'acord, quin català preservem? El català que parlem ara? El català que es parlava abans?" Una cançó amb un català molt correcte, potser als joves no ens atrau perquè no ens sona. Generalment el mainstream sempre és una mica més clàssic.
Jo a vegades tinc una mica la sensació que a Catalunya, no és que hi hagi un mainstream urbà, sinó que el mainstream ara és música urbana.
Lil Aiden: Correcte. Per això no té sentit que no se li doni tanta oportunitat com a la resta de música.
Efren Kairos: Per això fem under urban. Per fer urban pur, no que es considera mainstream. No fer un The Tyets, sinó fer un Bounce Twice. No és criticar, eh! Al contrari. És el que s'escoltarà tothom. En canvi, això nostre s'ho escoltarà el que li agradi.
Ara sortireu al Strenes urbà. Almenys aquí a Catalunya, de festivals de música urbana, poquets. Però creieu que té sentit fer festivals només amb música urbana? O que simplement s'hauria d'incloure l'urban amb la resta de música?
Lil Aiden: Realment si fossin justos s'hauria d'incloure en tots els festivals. Hi hauria d'haver un apartat d'urbana, però al final els festivals també s'identifiquen molt pel tipus de música que porten i llavors entenc que d'alguna manera s'hagi de classificar.
Efren Kairos: Doncs jo crec que sí. Igual que hi ha el de techno, on tot és pur techno. Dins d'un Sònar sí que entra tot, però dintre del que és un Strenes està guai que siguin dos festivals. Que tu li donis la importància a l'urban de què pot omplir un estadi. Omplir un Sant Jordi amb urban en català és molt xungo. En canvi, si hi poses The Chemical Brothers, doncs clar, ho petarà, però no per l'urban sinó per ells.
Però bé, la gent que vingui a escoltar Chemical Brothers sentirà l'urban allà.
Efren Kairos: Però intentem que el número 1 de l'urban sigui del nivell de The Chemical Brothers?
Lil Aiden: És que això és una mica com els guetos... Incloure'ls, no incloure'ls...
Efren Kairos: Per començar, jo crec que està molt bé incloure'ls a festivals grans, com el Primavera o el Cruïlla. Que hi hagi alguns artistes d'urban o un apartat d'urban. Però que hi hagi un festival on només vingui urban. I no només urban català, sinó urban mundial. Que vingui el LilDami, el Duki, i Bounce Twice.
En realitat, la línia entre el que és urban i el que no ho és, és molt borrosa. S'ha convertit en un terme paraigües.
Efren Kairos: Jo crec que el que va dir urban a tot la va clavar. Perquè així no et poses en cap problema.
Lil Aiden: Es basa en un tipus de so, en un so modern. Tot allò que soni una mica a compressió o a tune ja podríem dir que és urbà. La Julia Blum no diries que és urban perquè és una veu molt clara, un tipus de melodies més clàssiques. Però l'Scorpio, tot i que la major part de les vegades no porta tuner, és un estil de so més modern.
El tuner ara és pràcticament una decisió estètica. Però vosaltres, pel que he sentit jo, no en feu servir gaire.
Lil Aiden: No, no en tenim. De fet, el fem servir a les cançons que són més tirant al mainstream.
Efren Kairos: Però és tune, no perquè el necessitis, sinó perquè és necessari que soni d'aquesta manera. La Rosalía pot cantar de puta mare, però li hauràs de fotre, encara que siguin els cors amb tune, perquè diguis, ostres, això és urban, és el que m'agrada.
Lil Aiden: És un toc identificatiu del gènere.
Ha arribat un punt que gairebé és més fàcil acostumar-me a una cançó que soni com a sintetitzador que no a una veu real.
Lil Aiden: Està canviant. En cançons antigues es donava molta importància a la instrumental. Ara és completament al revés. La veu al davant, apretada, com si et cantessin aquí al costat. Són modes i crec que entra dins de l'evolució i del transcurs de la música.
Jo encara penso que el que canta bé hauria de cantar sense autotune. És com si em dónes un violí de 1.000 euros i un de 10.000. Amb el de mil toques bé. Però amb l'altre toques millor, no?
Què li diríeu al meu pare que et diria que "això de l'autotune..."
Lil Aiden: Hem tingut aquests dilemes, amb el meu pare, sobretot al principi. De fet, sabeu aquella cançó que fa com "Around the world, around the world" (Daft Punk, 'Around the World'). El meu pare, des de petita deia: "Treu aquesta cançó, que la odio!" Però llavors les cançons de Beyoncé, bé que se les menja amb patates. Això també porta tuner. El que passa que jo faig que es noti una mica.
Efren Kairos: Jo encara penso que el que canta bé hauria de cantar sense. Però és com si em dónes un violí de 1.000 euros i un de 10.000. I amb el de mil toques bé. Però amb l'altre toques millor, no?
Lil Aiden: Quan ho canto, aprenc a cantar allò que m'ha fet el Tune, llavors també haig de tenir l'habilitat de poder cantar sense tune i fer les floritures que m'ha fet el Tune. D'alguna manera et fa millorar. Les cançons que escoltem ara, com que estan totes súper ben afinades, estic segura que les noves generacions que estan aprenent a cantar, afinaran molt més.
Dintre del que és el panorama català de música urbana, sou relativament veterans. Tinc la sensació que el panorama mediàtic de Catalunya només pot aguantar un grup de música urbana. L'era LilDami, llavors 31FAM, la de Flashy i ara comença l'era Mushkaa. Per vosaltres, que fa quatre o cinc anys que esteu al món, com és fer urban en un panorama que està així?
Lil Aiden: És complicat, però jo crec que al final tothom té espai i tothom té el seu públic i generalment a la gent que els agrada Flashy, també els agradarà alguna de les nostres. Em mola veure que hi ha oportunitats, tot i que sembli que no, que només hi ha lloc per un, però no entro mai en competència, perquè per mi és un orgull.
Efren Kairos: No entrar pel que fan, sinó fent el que fas, crec que és la clau. Fer un tema típic, comercial... Jo li produeixo, el fem i el traiem, però no serà la nostra essència. Vols arribar ràpid? Jo sé com arribar ràpid. Però, i si volem buscar un altre camí que no sigui el ràpid? Gaudim del que estem fent perquè és brutal i estem entrant en un lloc on no pintem una merda.
Per què?
Efren Kairos: Perquè és tot molt políticament correcte, tot és bonic, tot ben explicat, ben cantat, molt entrat amb vaselina per la gent que han triat. Nosaltres... O t'entra, o no t'entra. I si no t'entra, no plorem.
Heu defensat molt sempre l'explicitat, el garruleo, gairebé. Per què és important defensar-ho a l'hora de cantar?
Lil Aiden: No és que sigui important en general, sinó que és part de nosaltres. Si parlem d'una manera per què hem de fer cançons que sonin més agradables? O sigui, està molt bé deixar els finals oberts i que cadascú s'imagini el seu, però nosaltres ens agrada dir el que és concret.
Efren Kairos: I que la gent que ens vindrà a veure als concerts ho entendrà. Que la teva iaia no ho entengui m'és una mica igual... Perquè no vindrà.
Lil Aiden: És que és això... Si a la iaia no li agrada és que ho estem fent bé.
Al final era inconcebible fer una cosa que no sonés garrula perquè en certa manera ho som. Seria enganyar-nos.
En el que feu sembla que la lletra i la música estiguin pensades alhora. Tot funciona com un conjunt, no està pensada com una cosa després de l'altra.
Efren Kairos: És que ho fem així. Jo no li passo la base feta i ella canta. Ho fem mentre ella escriu.
Lil Aiden: Faig una frase i pel que sigui ell comença un beat amb una flauta que a mi em transmet d'alegria. Doncs començo a escriure una cosa alegre. Avui dia hi ha molt poca gent que treballi així.
Efren Kairos: Perquè tingui essència, has de fer que tot vagi en un bloc.
Lil Aiden: I perquè és super guai el fet d'estar en el moment de la producció i de la creació. Puc tenir veu i vot.
Llavors entenc que el vostre procés de producció és asseure-us a l'estudi vosaltres dos i posar-li hores.
Efren Kairos: Cada dia, o quasi cada dia.
Déu n'hi do.
Lil Aiden: Al final ens vam conèixer així, a part de fotre'ns la festa, tampoc sabem fer altres coses junts, fer música i passar-nos-ho bé. És el que fem bé.
Parleu-me de l'EP.
Lil Aiden: Ens fa molta il·lusió. Mira, precisament que parlàvem de tipologies i etiquetes, i se'ns n'ha anat una mica l'olla. Ens n'han sortit quatre, que seran més o menys mainstream, i són les que traiem ara el 12 de maig. És un rotllo... Son ritmes càlids per passar-s'ho bé.
Efren Kairos: Si tenim 10 temes, alguns poden anar junts, però tots junts és una liada. Així en lloc de treure un àlbum traiem 3 mini àlbums. Aquest EP, per estar amb els meus col·legues fent uns cubates és el que m'encaixa, aquest que és més romàntic, m'encaixa en un altre moment. I aquest per "em vull rebentar i vinc d'una festa de techno". Tenim els tres. I ara el primer que surt és el bonic. Després el trapero-electrònic...
Lil Aiden: I després un altre que és súper experimental. Jo crec que a tothom li petarà el cap.
Efren Kairos: És puro Bounce Twice. És molt electrònic i tal, però hi ha molta guitarra, i això no hi ha gent que ho faci. Trap amb synths de techno, amb guitarres elèctriques...
Lil Aiden: És el que tinc més ganes que surti.