Aquest cap de setmana se celebra la primera edició del Reus Music Festival, esdeveniment que arriba amb l'objectiu (i la necessitat) d'inscriure les comarques tarragonines dintre del calendari de grans cites musicals estivals. Amb una segona jornada, la d'avui dissabte, que concentra els plats forts de la festa, avui per la capital del Baix Camp passaran noms de tanta rellevància en l'escena nostrada com Oques Grasses o un BOYE que cada vegada suma més fidels a la seva causa. Alter ego musical de l'actor David Menéndez, aquest vespre BOYE decodificarà els temes del seu primer disc, efusiva i entusiasta coctelera sonora, A DÓNDE VÁIS?. L'entrevistem.
Quantes vegades t'han dit en els darrers anys Gonzalo.
Sincerament, mai. Però clar, això de BOYE i l'advocat del Puigdemont, sí que m'ho han dit un munt de vegades. L'altre dia, imagina't la conya que em van fer amb la desaparició de Puigdemont.
És una pregunta... xorra, ho admeto, però dient-te David Menéndez, això de BOYE d'on surt?
És xorra la pregunta i xorra és la resposta. Entre els col·legues, sortint de festa, pel carrer, ens cridàvem: "oye, oye", i bromes així. Això va anar derivant cap a "aye", "iyo", "boye"... I quan estàvem en un lloc perduts, imagina't el Primavera Sound, si ens volíem trobar, un cridava "BOYE!" i els altres contestaven, i així era com ens localitzàvem. A partir d'aquesta broma interna vaig començar a saludar tothom així, i d'aquí el nom artístic per la meva faceta musical. Un nom que crec que em representa.
No és que estigui fent una gira superextensa, però sí de qualitat amb bolos macos i bonics que culmina tot un procés que ve precedit per l'intent de fer un disc que em representi, que tingui narrativa, discurs i poètica
Ara ets més BOYE o ets més David, l'actor? Perquè comença a prendre força, la identitat musical.
Sí, sí, estàs parlant amb BOYE . La veritat és que està funcionant molt bé. No és que estigui fent una gira superextensa, però sí de qualitat amb bolos macos i bonics que culmina tot un procés que ve precedit per l'intent de fer un disc que em representi, que tingui narrativa, discurs i poètica. Que sigui divertit i agradi a la gent, que el pugui cantar i ballar. I sí, la faceta musical està prenent força, així que sí, que ara mateix estàs parlant amb el BOYE. Jo soc el BOYE.
Sents que aquestes cançons d'alguna manera estan deixant de ser una mica teves per prendre vida pròpia, ara que les estàs portant al directe?
Absolutament, i això és el més bonic que li pot passar a un artista que es dedica a la música. La gent comença a escoltar les teves cançons a casa, se les fan seves i deixen de ser teves. Més maco encara quan reps missatges de la gent explicant què han sentit o viscut escoltant la teva música. M'ha passat amb gent d'aquí, de Catalunya, però també amb gent de Mèxic, d'Argentina... És preciós arribar a aquest punt en què el que has fet ja no és només teu.
Alhora, també deu ser una mica trist que una cosa tan sincera, feta des de la màxima intimitat, deixi de ser del tot teva.
Ho és en el moment en què passa. Això també passa en el teatre, que assages tres mesos sense públic, però arriba el dia de l'estrena i allò tan íntim ja no és del tot teu. El mateix passa el dia que publiques una cançó, que ja no és teva, sinó de la gent. Al principi costa deixar-la anar, però quan ho acceptes, la felicitat és màxima. És com quan tens un fill i comença a caminar. L'has de deixar anar a la seva sort, però alhora el pots agafar, abraçar-lo, fer-li petons.
A l'escenari les sensacions que genera la música es multipliquen?
A vegades sí. A l'escenari se sumen moltes coses. Són instants en què tu t'obres molt emotivament i la gent està molt receptiva a aquestes emocions. Veus gent cantant les teves cançons amb els ulls entregats, com si fossin absolutament seves. I quan passa, t'emociones, i recordes el moment i el motiu per què vas escriure aquella cançó. Aquesta comunió també és magnífica.
La música ha de tenir molta més vida de què li donem actualment
Has començat a escriure temes nous, o estàs esprement i gaudint al màxim del disc?
Aviat publicaré alguna cosa nova. Ja avisaré. Però encara tiraré molt d'aquest disc. Faré una gira llarga que duri més d'un any. No vull estar constantment creant sense necessitat de fer-ho. La música ha de tenir molta més vida de què li donem actualment.
Enguany, com a actor, has participat de Jauría, un dels espectacles més aclamats de la temporada, i que ben aviat tornarà al Teatre Goya de Barcelona. Allà comparteixes repartiment amb l'Artur Busquets, un altre actor amb carrera musical, en el seu cas com a cantant i baixista del grup de metal i hardcore punk Brega. Ja trigueu a col·laborar plegats.
És molt col·lega. Fa tot just una estona he parlat amb ell. Hem tingut moltes converses sobre música, jo sobre el meu projecte, ell sobre el seu grup. Ens fem molt suport. Qui sap, mai pots dir mai. Molaria.
Amb l'Artur ja vau coincidir fa gairebé 10 anys a la pel·lícula Ebre, del bressol a la batalla. Déu n'hi do amb el repartiment d'aquella pel·lícula.
Sí, és molt fort. Hi érem l'Artur i jo, però també l'Enric Auquer, l'Àlex Monner, l'Oriol Pla, l'Emilio Palacios, que és un grande també... Buaaaa, espectacular.
Quins plans tens com a actor.?
Com dèiem, ara tornem al Teatre Goya de Barcelona amb Jauría. A la tele tinc pendent que s'estreni la segona temporada de Jo mai mai. I fa poc vam acabar el rodatge d'una pel·lícula que fa molt bona pinta que es diu També això passarà, basada en una novel·la de la Milena Busquets.