Arxipèlag de Saint-Pierre-et-Miquelon (territori colonial francès a l’Atlàntic nord), 24 de desembre del 1941. Feia gairebé dos anys i mig que havia esclatat la Segona Guerra Mundial (setembre, 1939) i quinze mesos que Alemanya havia ocupat França (juny, 1940). El govern de la França Lliure (els qui no havien acceptat la claudicació humiliant del mariscal Pétain, ni la constitució del govern titella de Vichy) havia fugit a les colònies i des d’allí havia començat la tasca de reconquesta. En aquest context, es produiria el desembarcament de l’almirall Muselier, que, seguint ordres del general De Gaulle i dirigint un petit estol naval format per un submarí i tres fragates, prendria possessió de l’arxipèlag.
On és Saint-Pierre-et-Miquelon i per què era, i és, una colònia francesa?
Saint-Pierre-et-Miquelon és un arxipèlag format per una dotzena d’illes situades a 25 km de la costa sud de Terranova. Els primers europeus que hi van posar els peus van ser els navegants vikings (segle XI) i els baleners bascos (segle XV). Però el primer que en reclamaria la propietat seria el bretó Jacques Cartier, que en prendria possessió en nom de la monarquia francesa (1536). Poc després, els francesos hi establirien un petit assentament colonial, format per pescadors del País Basc nord. I després de la guerra dels Set Anys (1756-1763), que representaria la transferència de Nova França a la Gran Bretanya i de la Louisiana a Espanya, Saint-Pierre-et-Miquelon quedaria com l’únic testimoni de sobirania francesa a l’Amèrica del Nord.
Què va passar quan les forces de la França Lliure van desembarcar a Saint-Pierre?
Quan les forces navals de la França Lliure van desembarcar al port de Saint-Pierre (1941), el governador de la colònia —oficialment anomenat administrateur— era Gilbert de Bournat, un funcionari de carrera d’origen provençal i de classe nobiliària, nomenat a dit pel president Lebrun (1936) i que, per conviccions ideològiques o per càlcul estratègic, s’havia mantingut fidel al govern col·laboracionista de Vichy (1940). Segons les fonts documentals, l’exèrcit de la França Lliure va tenir el control de la situació en mitja hora i sense disparar ni un tret. Bournat va ser fulminantment cessat i Muselier va assumir les funcions d’administrateur. I seguint les ordres del general De Gaulle, es va organitzar i celebrar un referèndum popular per a validar aquell nou estatus.
Quin interès tenia Saint-Pierre-et-Miquelon per als nord-americans?
El general De Gaulle va ordenar aquella operació sense consultar-ho als seus aliats (Londres i Washington). Però, considerant que Saint-Pierre-et-Miquelon era territori francès d'ençà del segle XVI, tampoc no li calia. Ara bé, aquell arxipèlag fred, ventós i escassament poblat (no passava dels 5.000 habitants) tenia un gran interès per al Pentàgon. Washington havia detectat la presència d’un agent alemany a Saint-Pierre —probablement protegit per l’administateur Bournat—, que transmetia la posició i la ruta dels vaixells militars nord-americans que travessaven l’Atlàntic. Amb tot això, l’almirall Chester Nimitz, cap militar de l’armada nord-americana, havia previst utilitzar aquell espia alemany en benefici propi, passant-li informació falsa.
Des de quan tenien aquest interès?
Però l’interès nord-americà en aquestes illes es remuntava a l’època de la Llei Seca (1920-1933), que proscrivia la producció i venda de begudes alcohòliques. Els capos mafiosos Al Capone i Lucky Luciano aprofitarien l’existència d’aquestes illes franceses, situades a tir de pedra dels Estats Units, per a crear-hi una formidable indústria de destil·lació de whisky destinat al contraban. Els efectes de la Llei Seca canviarien la fesomia d’aquestes illes i desvetllarien l’interès de Washington, fins al punt que, poc després i aprofitant l’ocupació alemanya de França (1940), planejaria la invasió i annexió d’un arxipèlag que era, també, la porta d’entrada al riu navegable Sant Llorenç, que comunica els territoris canadencs del Quebec i Ontario amb el mar.
Què va representar la intervenció de De Gaulle a Saint-Pierre-et-Miquelon?
La intervenció militar de De Gaulle a Saint-Pierre-et-Miquelon s’explicaria per dues causes. La primera, perquè havia estat l’únic territori colonial francès que s’havia mantingut fidel al govern col·laboracionista de Vichy. D’altra banda, era una operació sobre un territori sense, pràcticament, defenses militars, que no havia de representar cap dificultat. I la segona, perquè De Gaulle, que operava des de Londres i tenia una relació molt estreta amb el primer ministre britànic, Winston Churchill, del Partit Conservador, hauria rebut alguna mena d’informació que el faria sospitar dels nord-americans. El cas és que De Gaulle va "aixafar la guitarra" a Roosevelt i a Nimitz: va confirmar la sobirania francesa sobre les illes i va neutralitzar l’espia alemany.
Quina repercussió va tenir aquella intervenció?
La intervenció militar de De Gaulle a Saint-Pierre-et-Miquelon va provocar un gran esvoranc en les relacions entre els governs dels Estats Units i de la França Lliure, que desembocaria en una formidable crisi en el bàndol aliat occidental. De Gaulle era conscient que no era el president de la República francesa, i que ni tan sols havia estat elegit democràticament per a exercir el càrrec de cap polític i militar de la Resistència. Però volia marcar perfil i deixar molt clar que era el líder de la veritable França. I Churchill, per una banda, li va donar suport encobert i, per una altra, va intervenir en la resolució d’aquella crisi, perquè ni volia que Washington acabés tenint un paper excessivament dimensionat, ni desitjava el trencament d’aquella aliança.