El panorama lingüístic català és força desolador, en això hi estarem gairebé tots d’acord. Això no obstant, entre tanta globalització i tants canvis sociopolítics, encara queda gent amb interès i ganes d’aprendre i promoure el català, malgrat que aquest estigui en declivi i es trobi en plena emergència lingüística. No us ho creieu, oi? És normal, la perspectiva pessimista és la més natural. La més realista i fins i tot la més comprensible.

La rauxa de la noia de Manchester

“Generalitzar sempre és equivocar-se”... Perquè al bell mig d’aquest desastre lingüístic, hi ha una xarxa de persones que no només valoren aquesta llengua, sinó que l’aprenen i la reivindiquen. Aquests individus mereixen ser reconeguts i celebrats per la seva dedicació i passió, i és per això que ara presentaré el cas d’una noia anglesa amb qui vaig parlar durant una bona estona aquest Sant Jordi.

Al bell mig d’aquest desastre lingüístic, hi ha una xarxa de persones que no només valoren aquesta llengua, sinó que l’aprenen i la reivindiquen

Amb un català exquisit i molt peculiar, m’explicava que era d’un poblet a prop de Manchester, però que ja feia gairebé deu anys que vivia a Girona. M’explicava també que alguns fonemes del català li encanten (“rauxa, rauxa m’encanta… m’encanta com sona!”) i que ella va aprendre la llengua per integrar-se i per entendre la gent i la cultura del país on va decidir quedar-se a viure. I aquesta conversa per a mi va ser esperançadora, perquè encara que fos anecdòtica, testimonis com aquest em fan creure i em demostren que encara hi ha esperança. Alguns s'interessen per la riquesa cultural i històrica de la llengua, altres la veuen com una oportunitat per connectar amb una comunitat específica o per ampliar les seves habilitats professionals, altres simplement per necessitat… Però aquesta gent existeix, aquests casos són reals i també està bé que, de tant en tant, expliquem i donem veu a casos d’èxit, casos positius en què el català no en surt malparat ni perjudicat.

Ella va aprendre la llengua per integrar-se i per entendre la gent i la cultura del país on va decidir quedar-se a viure

És important ser conscients que la promoció del català no pot recaure exclusivament en els parlants locals ni tampoc en les institucions, tot i que aquestes, segons el meu parer, sí que tenen (o haurien de tenir) molts més recursos i eines per a potenciar i defensar el català. No cedim al pessimisme ni als titulars populistes, centrem-nos a construir un futur millor per al català, organitzem-nos, reivindiquem-nos, exigim recursos per a la llengua i protegim-la, conservem-la i, sobretot, fem-la servir a tot arreu i sempre que puguem. No caiem en pronòstics fatalistes i deixem de fer confabulacions catastrofistes que sempre acaben amb la mort del català. El futur del català no està predeterminat i dependrà exclusivament de les accions de les persones que ens sentim connectades amb aquesta llengua. Pensem solucions i portem-les a terme.