És estrany fer un programa de nínxol a prime time, bé access prime time. Però potser aquesta sigui l'autèntica vocació de l'audiovisual en el que és públic, cercar als marges. Oferir el que és estrany, agosarat, babau, –de vegades– avantguardista, per a tothom. En obert. Sense subscripció de per mig.
Pedro Sánchez no m'ha posat aquí com si fos el cosí tonto del poble
"Pedro Sánchez no m'ha posat aquí com si fos el cosí tonto del poble", va distingir David Broncano només arrencar La Revuelta, puntual a les 21:40h. Va tallar el tema com ha fet fins ara: frontal. No s'ha dit poc aquests dies a la premsa. “Els catorze milions no surten de la partida contra l'ELA”. En aquest primer dia d'institut, normal, fins i tot el líder de la improvisació es va assegurar bé que a la piscina hi hagués aigua. Molta conya pensada: Grissom portava una calcomania al pit de, com ells diuen, “el perro [Sánchez]” i una altra de Pablo Motos, amb qui tenen un etern amor-odi. "Per si no funciona el programa", reia.
El rojo de Broncano va aconseguir aplaudiments amb gairebé res i va continuar augmentant a plató els seus patriotes de l'humor
En aquesta arrencada, el més agosarat que va fer el de Jaén va ser –gairebé– trencar Espanya. Una bandera d'Espanya. No, no ho va fer. Imaginin. Sí que es va atrevir a destrossar uns cartells que deien “desigualtat” i “barreres”. “Bé de populisme”, va concretar el mateix. El rojo de Broncano va aconseguir aplaudiments amb gairebé res i va continuar augmentant a plató els seus patriotes de l'humor. Ben diferent serà la incursió a les cases, on segurament seguirà, com fins ara, sense agradar a les dretes, ni a les esquerres. Ni als refors, ni als feminismes. I està bé que així sigui, com recordava Carlos Boyero a la seva columna d'El País: els bons humoristes molesten i caminen a la corda fluixa. Ell recordava el malaguanyat Lenny Bruce.
El millor ja va passar
En definitiva, La Revuelta, com ja passava abans, va viure molt de l'autoconsum. I va generar estranyesa perquè trepitja vint minuts de l’horari infantil: qualsevol paraula pujada de to es va tapar amb un xiulet. I, com manen els cànons, sense mossegar gaire –com mai no han fet– van parlar una mica del Congrés, del Parlament i de la Monarquia. No hi ha programa per a millennials que surti de la ment de menors de quaranta que no pugui atiar contra aquests temes. Així ho va fer també Joel Díaz, Zona Franca, amb força desgràcia.
Com manen els cànons, sense mossegar gaire –com mai no han fet– van parlar una mica del Congrés, del Parlament i de la Monarquia. No hi ha programa per a millennials que surti de la ment de menors de quaranta que no pugui atiar contra aquests temes
La Resistència només va canviar de nom en la setena temporada, ara ja lluny de la cadena de pagament que la va veure néixer, Movistar+, i La Revuelta va ser el programa esperat. A la Gran Via de Madrid, amb galliner d'arrencada, Ricardo Castella en comptes de mocador, gorro, una taula lliure de tasses i pongos. El castigat estava en un bidet. Fins i tot el subdirector de l'espai, Jorge Ponce, va fer broma dels canvis. “Abans érem Aquí no hay quien viva i ara som La que se avecina”.
Molt probablement el millor de La Resistencia o La Revuelta ja va passar. Va ser durant la pandèmia, quan, amb un xiclet i una sabata, van fer l'entreteniment més freak de la televisió els últims anys
Molt probablement el millor de La Resistencia o La Revuelta ja va passar. Va ser durant la pandèmia, quan, amb un xiclet i una sabata, van fer l'entreteniment més freak de la televisió els últims anys. Ara toca parlar de tot i per a (gairebé) tots, molestant qui es pugui i no acontentant gairebé ningú. Pocs estan preparats per a tanta psicodèlia quan, en un sol zàping o click, estan Pablo Motos o Carlos Latre sent un lamentable statu quo nacional. Calia un format així a la pública. Ni que fos per la segona part del programa, la del convidat, una oportunitat per descobrir a molts personatges al gran públic (també còmics, com Lalachus). El cas d'Aitor Francesena, bonica aposta per arrencar amb aquest campió del món de surf amb ceguera. La Revuelta també és una opció futurible perquè el més mainstream no hagi de passar vergonya a la televisió i se'ls parli d'altres coses, encara que sigui de calers o del sexe de l'últim mes, preguntes recurrents de l’antic presentador de La vida moderna. Seria genial que les estrelles de Hollywood no tinguin com a benvinguda al país a Motos i les formigues o les imitacions de naftalina de l'ex Crónicas marcianes.