Després de la tempesta de les cancel·lacions a última hora, sembla que arriba la calma, i Bruce Springsteen va trepitjar Madrid amb la seva The E Street Band per demostrar que encara li queda corda. Després de diversos dies de repòs per prescripció mèdica per motius d'afonia, i l'anul·lació dels xous de Marsella, Milà i Praga, més de 55.000 persones van vibrar amb un Boss que cada vegada és més conscient dels estralls del temps, però que no es resisteix a deixar de ser el guia de tots aquells seguidors que li resen des de fa anys. El primer concert dels tres programats al Metropolitano es va saldar amb un sonor sold out, igual que la resta, que acabarà agrupant un total de 165.000 persones, i visitant la ciutat madrilenya després de 8 anys, pandèmia i doble concert a Barcelona pel mig. Aquest xut de tres dies serà l'última baula per confirmar que la capital catalana tornarà a tenir l'artista nord-americà als seus peus.
🔴 Bruce Springsteen a Barcelona, DIRECTE | Cançons i última hora del concert a l'Estadi Olímpic
Springsteen té ja 74 anys —la mateixa generació que la majoria de la resta de la banda—, però els seus concerts continuen vorejant les 3 hores de durada. Va tornar a demostrar-ho a la capital madrilenya, firmant un repertori retrospectiu i apostant també per alguns temes del seu últim disc, Letter to you. L'espectacle va arrencar uns 20 minuts tard i amb una acústica problemàtica, però no va afectar l'eufòria del públic. El Boss va sortir enfundat en armilla, corbata i camisa arremangada, com desmentint els seus anys amb un port aliè al pas del temps. Al crit en espanyol d'"Hola, Madrid, esteu preparats?", va arrencar el concert entre la vibra àlgida de Lonesome Day, seguida de No surrender i Ghosts.
Estrenyent mans amb els seus seguidors, Darlington County va suposar una petita fita d'emoció afegida en la primera hora que va mantenir en versionar el clàssic de John Fogerty, Rocking All Over The World, entre arengues en espanyol ("Més alt!"), una cosa que no va caldre just després amb el primer dels grans èxits de la vetllada, Hungry Heart. L'energia era ja contagiosa en emprendre el segon terç del concert. Fins i tot el so resultava més precís, i amb un tema recent com I Was The Priest va retar a Steve Van Zandt a una guerra de guitarres a l'altura dels grans temes. També van sonar The River, Last Man Standing, Because the Night, Wrecking Ball, The Rising, Badlands, Thunder Road i les que no poden faltar mai, Born to Run o Dancing in the dark, per finalitzar la vetllada amb I'll See You In My Dreams. Madrid encara acollirà un parell de concerts més, el 14 i el 17 de juny, per després viatjar a Barcelona per segon any consecutiu. Si tot va com ha d'anar, actuarà a l'Estadi Olímpic els dies 20 i 22 de juny, tornant a ratificar el seu idil·li amb la capital catalana.