Anna Moner és l'autora de La por de la bèstia, la nova novel·la publicada per l'editorial Amsterdam. La valenciana, a més d'escriptora, és artista plàstica i llicenciada en història de l'art. Aquests apunts biogràfics són importants, ja que la delícia literària amb què ens delecta és plena d'un univers pictòric en el qual la brutalitat criminal i la bellesa de les descripcions s'entremesclen en un món fantàstic, fins i tot oníric. En una ciutat de principis del segle XX, El Minotaure, assassí d'aquesta història i protagonista al costat de la delicada Emily, una nena òrfena que està fascinada pels seus crims, està obsessionat amb el sabor de les llàgrimes i les reaccions fisiològiques de les seves víctimes quan estan agonitzant. La petita està reclosa a casa seva des que va morir la seva mare, només es relaciona amb un bibliotecari que li proporciona lectures i amb un apotecari i el seu ajudant anomenat Pickwick, que li subministren queviures i drogues, un bon combo per a una història trepidant.
La por de la bèstia ens dibuixa un assassí comú a altres èpoques i històries, a Hannibal Lecker, al protagonista d'El Perfum o a Joe Goldberg, assassí principal de la sèrie de Netflix You i personatge que llegint aquest llibre he descobert que probablement deu el seu cognom a "les variacions de Bach". La novel·la crea una addicció progressiva perquè Moner aconsegueix aportar noves intrigues per a un personatge popular: el monstre del laberint que devorava les seves víctimes. Altres de les obsessions de l'assassí són els animals i els corbs. El corb és una au literària, una au del romanticisme, dels contes d'Edgar Allan Poe. Emily, la petita i àvida lectora, està obsessionada amb la mort i l'espera oferint-nos una rica selecció de textos: Charles Dickens, Maupassant o les Brontë. L'autora ens alimenta el personatge amb les seves picades d'ullet literàries, ens l'imaginem i el visualitzem, ja que eren les novel·les més llegides de l'època, moltes d'elles per lliuraments. I com mostra el Minotaure els seus assassinats al món? Recreant quadres de retrats femenins renaixentistes, una idea extraordinària, on la recerca de la bellesa de l'ideal clàssic es barreja amb una atmosfera mortuòria.
Anna Moner respecta els seus lectors i els ofereix el millor de si mateixa, la seva selecció de quadres del Renaixement, el seu gust per les obres romàntiques, realistes i naturalistes motiven qualsevol amant de la cultura. No cau en una narració fàcil i superficial, s'esforça a connectar-nos amb la història i també a proporcionar-nos calfreds pertorbadors. El deliri narratiu té un ritme ideal per als lectors amants de la literatura fantàstica i també per a la novel·la negra. L'atmosfera recorda passatges de Sleepy Hollow i l'ombra del Minotaure ens esgarrifa com una bona novel·la gòtica de Lovecraft. I què dir d'Emily: no hi ha res més pertorbador que una òrfena, culta, obsessionada amb la mort i fascinada per un psicòpata.
La novel·la crea una addicció progressiva perquè Moner aconsegueix aportar noves intrigues per a un personatge popular: el monstre del laberint que devorava les seves víctimes
Anteriorment, amb Les mans de la deixebla (2011), El retorn de l'Hongarès (2014) i La mirada de vidre (2018), la autora ja ens va oferir relats pertorbadors on la part més fosca de l'ésser humà surt al descobert. Aquest últim thriller gòtic no defrauda, continua fidel al seu estil i la consolida com un referent de les lletres valencianes. Us convido a imaginar-vos el retrat de Leonardo Da Vinci en el que Cecilia Gallerani subjecta l'ermini. De sobte, aquesta mirada serena, aquest mig somriure als ulls, es posa fixament als teus i als ulls del sàdic, canviant el semblant cap a un crit emmudit pel terror.