"Ha passat molt ràpidament", admet Guillem Solé dibuixant un somriure nostàlgic en recordar que aquest 2025, Buhos, la banda que lidera, celebren el seu 20 aniversari. Una efemèride, que la banda de Calafell, puntal de la facció més festiva de la nostra escena musical, festegen publicant el seu setè disc d'estudi, Sempre dempeus. Retornant a la part més orgànica de la seva proposta sonora, però sense renunciar del tot al flirteig amb la música electrònica experimentat en els treballs anteriors, Buhos han donat vida a nou peces marcades pel to reivindicatiu de les seves lletres. El seu cantant visita la redacció de Revers per (en una entrevista que podeu veure íntegrament en el vídeo enllaçat) parlar-nos d'aquestes dues dècades de trajectòria i les seves noves cançons.
Cap amunt
"Me'n recordo", clar com no s'hauria de recordar dels seus inicis! "Sembla que va ser ahir i han passat 20 anys". Admet Guillem Solé que els primers anys de Buhos el grup era poc més que una afició. "Jo era periodista, treballava a la ràdio. El Jaume (Nin, guitarrista) era tècnic de so i treballava a la tele, fent de muntador musical de programes. I el Joanet (Joan Blázquez, bateria) feia de professor de bateria. Tots nosaltres teníem la nostra feina i el grup era un a més a més". Fins que va arribar aquell estiu que no van parar de tocar. "Vam fer 60 bolos i quan va arribar el setembre ens vam adonar que ens guanyàvem millor la vida amb el grup que amb les feines". No ho van haver de parlar, tots van prendre la mateixa decisió. "Ens vam dir que si dedicant-li tan poc ens sortien els números, potser pagava la pena que ens hi dediquéssim de ple". Sempre hi ha un moment en què t'has de llançar a la piscina. Ells ho van fer l'any 2012, acabada la gira de presentació de Cau la nit i abans de treure el disc Natura salvatge. "Si no ho fèiem aleshores, no ho faríem mai".
Ens hem de mantenir sempre dempeus i esperar la nostra oportunitat. No hem de rendir-nos, ni tampoc flagel·lar-nos tant
Aquest Sempre dempeus que titula el seu nou disc, podria interpretar-se com el no defallir mai que han mantingut en aquests 20 anys. També té una lectura política i ideològica. "Ho lligava tot", revela Solé. "El títol ve de la cançó amb el mateix nom. Vaig fer Sempre dempeus per explicar que tot i que sembla que ara està tot molt fotut i que ja no es parla tant el català, jo penso tot el contrari. Fa molts anys van fer un concert al Palau Sant Jordi i van estar 20 anys parlant-ne. Ara, cada cap de setmana hi ha concerts de grups cantant en català omplint sales. I si no, festivals com el Canet Rock, on reunim 20.000 persones. El consum de música en català a Spotify estic segur que no havia sigut mai tan alt com ara. Ara potser ens hem fotut una hòstia amb el tema del procés i estem de ressaca, perquè ens vam fer il·lusions i al final no ha anat com ens esperàvem. Però ni ens rendim ni conec gaires que s'hagin passat a l'altre bàndol. Ens hem de mantenir sempre dempeus i esperar la nostra oportunitat. No hem de rendir-nos, ni tampoc flagel·lar-nos tant"