En aquesta casa se celebra la cançó de l'estiu més que el mateix estiu. És un gènere ineludible que, afortunadament, s'ha desestacionalitzat; coses del canvi climàtic. O no seran temacles a totes les discos el Supernova de Saiko o el Where she goes de Bad Bunny? I van sortir fa setmanes, però les escoltarem fins a l'avorriment. Perquè la cançó de l'estiu és repetició. I tornada, ritme, vergonya aliena i, clar, nostàlgia.

Fer una bona cançó de l'estiu no és senzill. Sobretot, perquè la nostàlgia no es falseja

La nostàlgia no es falseja

Fer una bona cançó de l'estiu no és senzill. Sobretot, perquè la nostàlgia no es falseja. El cuc que et connecta amb un primer –segon o tercer– amor, amb aquestes festes idealitzades de nits curtes i caloroses, amb la sal que encara pots sentir al llavi d'un bany furtiu a la platja els dies d'esplai, com una cuba, mentre els monitors dormen. No hi ha res d'això en El món de veritat que proposen Búhos i Juan Magán.

L'estrany experiment, que ha portat Magán a llançar-se al català, és un tema que fa vergonya aliena, sí, però no especialment perquè s'hagi facturat com a cançó de l'estiu

L'estrany experiment, que ha portat Magán a llançar-se al català, és un tema que fa vergonya aliena, sí, però no especialment perquè s'hagi facturat com a cançó de l'estiu. La base és impròpia del productor de Badalona, molt més acostumat als ritmes llatins i que aquí s'embruixa per Búhos, apropant-se a l'EDM de garrafa. La tornada, un teclat-bucles i "oh, oh, oh", no tarda ni vint segons a aparèixer.

La lletra, un intent de retratar les relacions que establim a través de les pantalles i una apologia per veure's in situ és avantatgista i... carca

EDM sense cora

La lletra, un intent de retratar les relacions que establim a través de les pantalles i una apologia per veure's in situ és avantatgista i... carca. El 2023 estem demanant d'eliminar barreres de l'online? I ho demanem amb aquesta veu trencada i cigalera de Búhos? Per sort, el productor de Badalona canta una estrofa amb una mica més de voluntat melòdica.

S'han conjurat per llançar la cançó de l'estiu perfecta i s'han oblidat que, perquè funcioni, cal destacar en algun dels aspectes citats

Cançons de l'estiu no faltaran. Perquè sí que passa en el ritmàs assassí de Chulo de Bad Gyal, Young Miko i Tokischa. Per descomptat, en el bellaqueo enganxós i sensiblero de Rauw Alejandro en l'última sessió de Bizarrap. Esclar, en la nostàlgica de les nostàlgiques, Sexo en la playa d'Amaia i Alizzz. Fins i tot és més estiuenca, més fresqueta, l'última de Maria Jaume (Lo que romp és coret). El Canijo de Judeline. I, per descomptat, reina de la calor i de l'any sencer, Rosalía, Tuya. T'agrado més que un primer dia d'estiu.

La industry plant –vagi per davant, què de dolent té una industry plant si són l'eix de les cançons de l'estiu– no compleix amb cap de les premisses: ni tornada, ni ritme, ni l'enrojolament que provoca ballar Coyote Dax, ni, per descomptat, nostàlgia. S'han conjurat per llançar la cançó de l'estiu perfecta i s'han oblidat que, perquè funcioni, cal destacar en algun dels aspectes citats. L'EDM sense cor no cap en la fórmula.