Burhan Ozbilici ha guanyat el World Press Photo 2017 per les imatges de l'assassinat de l'ambaixador rus a Turquia a mans d'un fanàtic islamista. Els fets van passar el 19 de desembre del 2016 en una galeria d'art on s'inaugurava l'exposició De Kaliningrad a Kamchatka als ulls dels viatgers. Ozbilici, fotoperiodista d'Agence France Presse, hi va entrar de casualitat. “Vaig decidir anar-hi només perquè em venia de camí cap a casa”. Allí es va trobar de cara amb l’assassinat de l’ambaixador Andrei Karlov. Va prendre les seves fotos a la vista de l'assassí, segons després de la mort.

“Vaig fer la meva feina: fer fotografies”, va explicar Burhan Ozbilici, que té 60 anys. 

L’acte de la galeria d’art li semblava “de rutina”: en el moment que l’ambaixador rus Andrei Karlov començava el seu discurs s’hi va acostar per fotografiar-lo, “pensant que les imatges ens vindrien bé per il·lustrar informacions sobre les relacions turco-russes”.

El fotoperiodista turc va fer fotos de guerra fora del camp de batalla, signe d'uns temps on el pànic al terrorisme és gairebé part de les pors quotidianes. Això ha permès l'organització del premi seguir atorgant el seu guardó més preuat a una foto de guerra ni que sigui fora de la guerra. En una galeria d’art, en un vernissatge com n’hi ha tants.

Mary F. Calvert, una de les membres del jurat ha raonat l'elecció. "És una imatge molt explosiva que parla de l'odi al nostre temps. Cada cop que apareix a la pantalla et fas enrere. Aquesta foto personifica la definició del que el premi World Press Photo és i significa".

Un altre membre del jurat, João Silva, ha insistit que en aquesta foto "es veu el món que marxa cap a l'abisme. Es tracta d'un home que ha arribat clarament a un punt de ruptura i ho declara assassinant algú a qui culpa del que passa en altres llocs de la regió (...) aquesta imatge és la cara de l'odi".

"Tenia por"

Ozbilici va explicar amb una senzillesa desarmant com va fer les fotos i per què. “Tenia por i estava confós però vaig trobar un amagatall parcial darrere d'una paret i vaig fer la meva feina: fer fotografies. Pensava: sóc aquí. Tant si em toca i em fereix o em mata, sóc un periodista i he de fer la meva feina. Puc escapar corrents sense fer les fotos... Però... no tindria resposta per a la gent que em preguntés: 'Per què no ho vas fotografiar?' Vaig pensar en els amics i col·legues fotògrafs morts els últims anys fent la seva feina en zones de conflicte”.

El relat dels fets com el fotògraf els va viure és colpidor. "Em va costar uns segons adonar-me del que havia passat", explica. "Un home havia mort davant meu; una vida havia desaparegut davant els meus ulls. Em vaig moure cap enrere i a l'esquerra mentre l'home armat [Mevlut Mert Altintas, un oficial de policia] apuntava la gent, encongida de por a la banda dreta de la sala. Estava agitat. Va caminar al voltant del cos de l'ambaixador, tot trencant algunes de les fotos penjades a la paret”.

“Jo estava espantat, esclar, i conscient del risc que el pistoler se m’encarés. La gent cridava, amagant-se darrere de les columnes, sota les taules i a terra. Jo tenia por i estava desorientat. Vaig avançar una mica per a fotografiar l'home mentre esbroncava la seva desesperada audiència captiva”.

Quan Ozbilici va tornar a l'oficina de l’agència per editar les fotos va quedar “molt sorprès" en veure que el tirador era de peu darrere l'ambaixador mentre parlava. "Com si fos un amic seu, o un guardaespatlles”.

N’estava tan convençut de la insubstancialitat de l’acte que “quan aquell home amb vestit fosc i corbata va treure l’arma (...) pensava que era un gest teatral. En canvi, es tractava d'un assassinat fredament calculat que passava davant meu i d’altra gent que, aterrits, van començar a protegir-se de l'atac”.

Altres premis

El primer premi en la categoria d'informació general és per a Laurent Van Der Stockt, de Getty Images, per un reportatge sobre els escorcolls de l'exèrcit iraquià a Un Gogjali, un districte de Mosul alliberat el 2 de novembre del 2016. Els soldats de la Divisió d'Or, forces antiterroristes, escorcollen les cases una per una i els seus habitants. Una operació doblement arriscada: per als soldats, que entren en territori hostil, i per als terroritzats civils que hi viuen. El trauma causat pels combats i els bombardejos es veu a les cares dels nens, mig sorpresos, mig atordits. El reportatge el va publicar el diari francès Le Monde:

En la mateixa categoria però en series, el primer premi se l'endú Daniel Berehulak, un fotoperiodista de The New York Times que va retratar la vida dels clans narcos de Filipines. Aquesta foto mostra el cadàver de Romeo Joel Torres Fontanilla, assassinat en un carrer de Manila l'octubre del 2016:

Un altre primer premi, en la categoria temes contemporanis, és per a Jonathan Bachman, de Reuters, per una imatge molt coneguda: Ieshia Evans, una manifestant de 28 anys, s’avança cap a la policia antiavalots de Bâton-Rouge (Louisiana, EUA) el 9 juliol del 2016, que bloquejava una protesta per la mort d'Alton Sterling: