Cada vegada que algú diu “tenir que”... mor un filòleg. O una filòloga. Et sembla exagerat? Potser sí, però és que realment aquesta construcció incorrecta fa de mal sentir (i encara més, de llegir): “Tinc que dir-te una cosa”; “Tens que venir més d’hora”; “Tindrem que fer un pensament”; “Van tenir que agafar un taxi”... Si us plau, posem-hi fi!
En català, HAS DE tenir una cosa molt clara: la perífrasi verbal “tenir que + infinitiu” no és admissible per expressar obligació o necessitat, és un calc del castellà. Com tampoc ho són les construccions “haver-hi que + infinitiu” (“Hi ha que afanyar-se si no volem fer tard”), ni “ser precís + infinitiu / ser precís que + subjuntiu” (“És precís trobar una solució al problema”, “És precís que trobem una solució al problema”).
I com ho hauríem de dir, per fer content en Pompeu Fabra i, de pas, preservar la supervivència de la comunitat filològica catalana? Doncs aquestes són les principals maneres correctes que tenim:
- Haver de + infinitiu: “Has de venir més d’hora”.
- Caldre + infinitiu (o caldre que + subjuntiu): “Cal afanyar-se si no volem arribar tard”.
- Ser necessari + infinitiu (o ser necessari que + subjuntiu): “És necessari trobar una solució al problema”, “És necessari que trobem una solució al problema”.
Tant si ja sabies tot això com si no n’eres conscient, ara tens l’oportunitat de lluir-te en les deu preguntes del test d'avui. Però, compte, que no t'ho posarem tan fàcil, potser hi trobes alguna petita trampa...
Posa’t a prova!