Tan sols estem a 4 d’abril, però, sense que ni tan sols ens n’hàgim adonat, algú ja ha donat el tret de sortida a l’estiu. A l’aire hi flota un aroma inconfusible que anticipa festes, revetlles i festivals. Una olor que ens és familiar i reconfortant a parts iguals, com un cafè ben tirat a primera hora del matí. Un je ne sais quoi que diu que ara sí que sí ha arribat el bon temps. I és que, després de llençar-nos a un estiu eufòric amb Èpic Solete, The Tyets tornen amb el seu tercer disc, Cafè pels més cafeteros. Una festa d’influències internacionals que agradarà fins i tot a la teva tieta.
Amb onze temes sense descans (sis d'ells completament inèdits), els de Mataró fan coexistir tota mena de ritmes i pistes de ball en una sola vetllada. Un disc fet a foc lent però amb unes efervescents ganes de passar-ho bé. Però quins secrets amaguen cadascuna d’aquestes cançons? Quina és la fórmula per fer música de festa que agradi fins i tot als teus pares? Cap a quines noves sonoritats han avançat? Haurem d'aprendre d’una vegada per totes a ballar sardanes, o amb el record de l’electrolatino ja en tindrem prou? Esmicolem, tema a tema, Cafè pels més cafeteros per trobar-ne l’essència i el motiu del triomf del duet més ballat de Catalunya.
El nou disc de The Tyets cançó per cançó
Si ho deixéssim tot
El disc obre tropical, relaxat, com una invitació cap a un llarg viatge. És la cançó d’aquell amic que t’acostuma a embolicar per acabar sempre de festa. Si l’inici és tropical, subtil, sense que te n'adonis, avança, com un col·lega amb bons arguments, cap a un house lluminós, un d’aquells que t’obliga a estar feliç, perquè ho deixarem tot i ens ho passarem bé.
És la cançó d’aquell amic que t’acostuma a embolicar per acabar sempre de festa
Accelerant-se, arriba a un crescendo EDM que desemboca en el típic moment de drop per aftermovie de festival. Eufòria! Mans enlaire! WOOOH! Una declaració de principis. Una cançó que obre la festa on no hi haurà descans.
El cul del món
El segon tema decideix anar-se’n a l’altre extrem de la festa. Fugint de la fredor dels subidóns electrònics, treballen en les pautes que podria seguir Rema a Calm Down, tant és així que fins i tot hi trobem l’adlib de “another banger” cap al final. Afrobeats convertits en pop gràcies a l’ús de petits efectes glitch.
Un tema reposat i sensual que serveix per parlar de les virtuts de les coses fetes a casa, els petits plaers, la sort de viure al cul del món
Un tema reposat i sensual que serveix per parlar de les virtuts de les coses fetes a casa, els petits plaers, la sort de viure al cul del món.
Cafè pels més cafeteros
Cafè pels més cafeteros, techno pels menys techneros. The Tyets, en aquest disc, no es casen amb ningú, proven un munt de gèneres, però mai fins al final.
The Tyets, en aquest disc, no es casen amb ningú, proven un munt de gèneres, però mai fins al final
La seva reinterpretació diürna del techno té un gran encert: utilitzar instruments que sonin tropicals. Una traducció del que podria ser un club per a la gent que gaudeix de dir brunchito. Però també apel·len a aquells que sempre han cregut en la festa, en el vermut en català, i interpolen Miami Beach de Lax’n’Busto.
A fora plou
Hi ha una cosa molt complicada que els Tyets fan fàcil: aplicar l’estructura pop per a tota la família sense fer un tema avorrit. La idea de crear una cançó per a tota la vida passa, inevitablement, per no caure en la temptació de voler estar a l’última i sumar-se a les tendències.
Hi ha una cosa molt complicada que els Tyets fan fàcil: aplicar l’estructura pop per a tota la família sense fer un tema avorrit
Quan ho fas, el pas del temps és traïdor i pots sonar passat de moda més aviat que tard. La fórmula de pop-rock amb guitarres és perfecta si en saps trobar les paraules, i en això són graduats cum laude. Fàcil, assequible, s’enganxa com ella sola. Potser no arrisquen, però endevinen la tecla.
Un petonet
Poques coses apel·len més a la consciència col·lectiva d’aquells que vam ser joves el 2012, que escoltar de festa pronunciada veu amb autotune de Juan Magán ELECTRO LATINOOOO. Qui no va estar a Maria Cristina en aquelles Mercès? Aquells eren els dies. Malauradament, tot i tenir la fórmula per ser un autèntic hit, dins el disc, la col·laboració amb Juan Magán té més valor històric i festiu que musical.
Tot i tenir la fórmula per ser un autèntic hit, dins el disc, la col·laboració amb Juan Magán té més valor històric i festiu que musical
Tot i així, la nostàlgia de retrobar-se amb qui va ser el rei de la festa, de Badalona al món, sempre és un privilegi. “Creo que tengo un don que me dieron pal negocio, quizás cero talento musical, cien para el ocio". Com no estimar-lo i ballar-lo a cada oportunitat, si ell ho té més clar que ningú?
Cul i merda
Temps mort. Descans. Parem la festa per donar-nos un moment per obrir-nos en canal. Aquell amic que ja no ho és tant, que ja no ho és gens, se'ns ha creuat quan anàvem a prendre l’aire. Una cançó a l’amistat. Amb un tarannà Disney-rock, és inevitable pensar en aquells grans companys d’aventures, els que sabien de què treballaven els nostres pares i ens acompanyaven quan tot el que podíem fer era avorrir-nos.
Amb un tarannà Disney-rock, és inevitable pensar en aquells grans companys d’aventures, els que sabien de què treballaven els nostres pares i ens acompanyaven quan tot el que podíem fer era avorrir-nos
No sabem què va passar, però potser aquesta nit, només per un instant: “No cal esperar a demà, mai sabem què pot passar, fem la pipa de la pau.”
Sushi Poke
Sé que alguns s’han sentit decebuts quan el primer tema d’electro latino no s’ha enganxat. Però per sort, el disc tenia un as a la màniga. La col·laboració amb dani6ix & IZZKID confirma de nou aquest gir cada cop més electrònic.
El disc tenia un as a la màniga. La col·laboració amb dani6ix & IZZKID confirma de nou aquest gir cada cop més electrònic
Ara sí, entre un record llunyà del merengue electrònic d’OMEGA i el que podria haver estat l’electrolatino de Juan Magán, barregen trompetes amb botzines de fira. Una vez al año, no hace daño. I com a bons amics de tothom, s’acosten als més joves que en breu acabaran dient #SWAG
Pantis curts
Pocs cops un grup català ha aconseguit condensar tantes músiques, tants balls, tantes nits en tan sols dos minuts i onze segons.
Pocs cops un grup català ha aconseguit condensar tantes músiques, tants balls, tantes nits en tan sols dos minuts i onze segons
Pantis curts és un triomf a l'electricitat de les nostres nits: les que passen a les festes majors, al Moll de la Fusta quan comença a arribar la tardor, les que fan olor de camins de terra i més val que agafis una dessuadora, o que te la deixin, qui sap, sap. Reggaeton, trompetes de Canet Rock, mambo accelerat, Mushka! Tot pot passar en un instant.
Que vinguis
Potser ja tocava un tema d’inici relaxat, tarannà tropical i la candidesa pròpia a la qual ens té acostumats el duet. Així que et donen això, però també trenquen en un UK garage de teclats llaminers, produït a Miami. Com a primer single, va deixar moltes coses clares. The Tyets volien girar cap a fórmules d’èxit anglosaxones, internacionals, però amb la lluminositat de sempre.
The Tyets volien girar cap a fórmules d’èxit anglosaxones, internacionals, però amb la lluminositat de sempre
El videoclip que l’acompanya demostra que, lluny de convertir-se en gangsters plens de feixos de bitllets per seguir dins de la reinterpretació de l’urbà, s’aproximen a la cultura del dòmino, a la roba còmoda i als somriures planers. Ja poden creuar els mars que vulguin, que ells sempre seran els preferits de les tietes.
Fa dies
Saps que una cançó pop està ben feta si tant pots imaginar-te a The Tyets com una estrella internacional cantant-la. Fa dies té una d’aquelles tornades que podria cantar Aitana, si Aitana decidís algun dia cantar més de dues frases seguides en català.
Fa dies té una d’aquelles tornades que podria cantar Aitana, si Aitana decidís algun dia cantar més de dues frases seguides en català
Però el poder triumfito hi és present perquè, atenció, com més escoltes el disc, més t’adones que els de Mataró no deixen cap elecció a l’atzar. Per això compten amb la recent graduada de l'acadèmia de Noemí Galera, Chiara Oliver. A més, la recerca d’aquesta internacionalitat en el seu so queda evidenciada amb una interpolació directa a In My Feelings de Drake, deixant cada cop més clara la idea d’aproximar-se a aquesta versió ensucrada dels Estats Units que tant es ven i triomfa allà on es reprodueix.
Maresme
Qui estima el que té, no necessita més. The Tyets es proposen fer un disc en forma de tour per infinitat de festes que ens transporten a pistes d’arreu del món, només per acabar evidenciant el que ja sabíem: que no s’està enlloc com a casa.
The Tyets es proposen fer un disc en forma de tour per infinitat de festes que ens transporten a pistes d’arreu del món, només per acabar evidenciant el que ja sabíem: que no s’està enlloc com a casa
Un tancament relaxat, amb instrumentals de gralles, però també on l'herència de Lágrimas de Sangre ja no només s’intueix, sinó que s’explicita citant Cuando sale el sol. Però la veritat és que la història que ells relaten és la que a tots ens segueix emocionant de Cuando el sol se va. Maresme tropical, la nostàlgia per totes les festes que vindran.