El CaixaFòrum ha presentat avui a la premsa En caiguda lliure, una exposició que s'obre demà al públic. Es tracta d'una reflexió, mitjançant l'art contemporani, sobre el vertigen que provoquen les ràpides transformacions del món contemporani. L'exposició ha estat comissariada pel lisboeta João Laia i inclou 13 obres que van des del 1969 fins a l’actualitat, de disciplines diverses com la instal·lació, la pintura, l’escultura, el vídeo, la fotografia o la peça sonora. Tota l'exposició s'articula al voltant d'una instal·lació d'Àngels Ribé i d'algunes peces sonores d'Eduard Escoffet.
El laberint al centre
João Laia ha triat la gran instal·lació Laberint (1969-1974) d’Àngels Ribé, pertanyent a la Col·lecció MACBA, com a eix central de l’exposició, ja que, per la seva forma en espiral, exemplifica la posició de precipici de què parla el projecte. Aquest laberint, de deu metres de diàmetre amb parets de plàstic groc transparent, permet que el públic pugui transitar-la per dins. El fet que la peça sigui com un obstacle físic, que impedeix una progressió lineal en l’espai, fa al·lusió a l’actual idea de territori com a font de conflictes i provoca una sensació d’inestabilitat i desorientació, responsable d’estats d’ansietat i alienació. L’obra és la reconstrucció de l’obra que l’artista va presentar el 1969 al castell de Verderonne. A partir d’aquí, l’exposició té un caràcter circular, definit pel laberint de Ribé, que esdevé una referència de bucle, com a símptoma de la condició contemporània. La mostra pretén ser un mapa polifònic, amb un conjunt d’obres que descriuen el moment present en la seva amplitud micro i macro, observant les transformacions que s’han produït en les darreres dècades en els àmbits de la ciència, l’ecologia, l’economia, la geografia, la identitat, la política i la representació. L'exposició inclou un vídeo de Dara Birnbaum i Dan Graham del 1980, una pel·lícula en 16 mm. de Runa Islam, dues fotografies d'Andreas Gursky, un vídeo de The Otolith Group, una obra d'Iman Issa, una peça en llana de Rosemarie Trockel, la pintura Mare negra amb infant negre de Georg Baselitz, dues escultures de June Crespo, i es tanca amb la instal·lació El públic de Pedro Barateiro.
L'aportació d'Eduard Escoffet
Un segon element aglutinador de l’exposició és Ones gravitacionals (2019), ideada pel poeta Eduard Escoffet expressament per a aquest projecte. Consisteix en un conjunt de vuit peces sonores que dialoguen amb les obres que s’hi presenten i que el visitant podrà escoltar a través del dispositiu de l’audioguia, que, d’aquesta manera, s’aprofita també com a espai de creació. L’obra que ha dut a terme Escoffet combina la presència immaterial, el discurs de l’exposició i l’experimentació sonora.
La convocatòria de comissariat
Aquesta exposició obre un cicle de tres exposicions sorgides de la nova convocatòria de comissariat del Programa de Suport a la Creació Artística de la Caixa. Durant tota la temporada 2019-2020, la Sala 2 de CaixaForum Barcelona estarà consagrada a l’exhibició de les tres propostes seleccionades en aquest programa a càrrec de comissaris emergents, que arriba amb aquesta a la quarta edició. El programa ofereix a joves professionals l’oportunitat de fer un comissariat a partir de les col·leccions de ”la Caixa” i del MACBA, amb l’ajuda de professionals de l’entitat i tutors externs. És també una oportunitat a fi que comissaris emergents ofereixin lectures innovadores sobre aquests fons d’art. La novetat d’aquesta quarta convocatòria és que se n’ha ampliat l’abast territorial a Portugal. De fet, el comissari de la primera exposició és el lisboeta João Laia. Els altres comissaris seleccionats per a aquesta temporada són l’alacantina Diana Guijarro, amb l’exposició On som, on podríem ser, que s’inaugurarà al març del 2020, i l’equip resident a Barcelona i format per Beatriz Escudero i Francesco Giaveri, amb So lazy. Elogi del malbaratament, que obrirà al juliol del 2020.