L’Antic Teatre s’ha caracteritzat per ser un espai singular. Una sala per exhibir-hi tota mena de performances. L’únic escenari a la ciutat de Barcelona en el qual es mostra tot allò que defuig de qualsevol convenció. CAÍN loops i did it again és l'espectacle que s’hi representarà a partir d'avui i es podrà veure fins diumenge, quatre funcions emmarcades dins del programa del festival Grec. Un projecte que ha evolucionat durant dos anys i s’ha pogut veure a Figureres, València i, fins i tot, Xile. Els seus perpetradors, els membres de, tal com els agrada anomenar-se, equip de Nina Orsini formen part del programa de residències de la Nau Ivanow i això els ha permès encadenar exhibicions i residències a altres ciutats. Una companyia jove en què els seus integrants: Rita Capella i Margarit, Quim Palmada, Belda Enric Lizano i Eduard Olesti (dramaturg d’aquest espectacle i reconegut poeta que ha guanyat el Premi Amadeu Oller i el Premi Ausiàs March de poesia que aquest divendres 5 de juliol recitarà al Festival Poesia i +) han despuntat individualment i que ara presenten la seva primera aventura col·lectiva.
Un espectacle, de què també participen els Iaioflautes Èric Manchia Benito i Marta Pérez Torne, que, naixent de diverses premisses, ha evolucionat fins a esdevenir una història neotrash que té com a protagonista la figura de Caín. Una proposta d'escena híbrida (perfomance, dansa, teatre...) amb un títol que ressona a Britney Spears, en què cos i moviment serveixen per parlar sobre conceptes com la frustració, la soledat, la creació o les begudes energètiques. La companyia fa servir el mite a fi i efecte d’explorar la relació entre l’ancestralitat, entenent-la com la tragèdia, el teatre i la repetició, i una contemporaneïtat expressada mitjançant la performance. Els de la Nina, miraran d’enderrocar aquella cinquena paret que tenim al davant en una proposta que fa burla de l’autoficció, que enalteix la condició del teatre com a aparador de les misèries humanes i que fa servir la violència com a manera de denunciar l’aburgesament dels escenaris del nostre context cultural. El mal és l’element que estructura el món, i el dolor és el seu bastó, així que tots dos es fan evidents en escena. Com respondre a la violència si no és amb més violència? Aquesta és la pregunta que sobrevola un muntatge que per explicar-se fa servir tot de referències cristianes: des de la figura de Caín que dona títol al muntatge fins a una rentadora que sembla tenir estigmes. I si posem en qüestió la figura d’un Jahvè que ens converteix a tots i a totes, per ser fills de Caín, en assassins?
Abans de passar a parlar amb els protagonistes de l'espectacle; cal assenyalar que la supervivència de l’Antic Teatre encara està en dubte. Després de l’anunci d’Ada Colau fa poc més d’un any, encara sent alcaldessa, de garantir-ne la continuïtat, no se’n coneixen més detalls. L’actual govern municipal no ha resolt quina serà la fórmula amb la qual es garantirà el futur de l’equipament. Una espera que es viu amb incertesa des de dins.
Com es crea una peça en col·lectiu?
Eduard Olesti: Tot i que hi ha un text, no s’ha elaborat prèviament. Tot ha anat conjuntament. En un moment concret vam decidir que volíem un actor que hi posés el cos. I aquest va ser l’Enric.
Rita Capella: Aquest projecte va sortir d’una conversa entre l’Eduard i el Quim. El que teníem clar des d’un inici era que volíem narrar la història d’un personatge que travessava un viatge.
Quim Palmada: Vam partir d’un projecte previ en el qual la idea de les violències de la quotidianitat, concretades en una rentadora, era fonamental. Vam superar la rentadora, però no la vam oblidar, i per això hi vam incloure un actor.
Volíem problematitzar la idea que el teatre sempre es repeteix. Això ens va portar a la Bíblia, sense voler desenvolupar una narració convencional
Com arribeu, però, a Caín? Què us motiva parlar-ne?
E.O: Volíem parlar de la idea del fracàs, però també de la solitud i de la culpa. També volíem problematitzar la idea que el teatre sempre es repeteix. Això ens va portar a la Bíblia, sense voler desenvolupar una narració convencional. Volíem explorar un personatge.
R.C: Un personatge que també podíem ser nosaltres. La idea del cercle constant, la idea que tot el que es repeteix és també una idea propositiva.
Q.P: Volíem barrejar moltes coses diferents. Molts llenguatges. I per això ens va fer falta un actor.
Belda Enric: Jo em vaig incorporar més tard. Els vaig conèixer a l’Institut del Teatre. Ja vaig arribar amb una estructura molt clara i em vaig adaptar a l’estil. Em vaig endinsar a la coherència de l’espectacle, que passa per molts llenguatges, però sempre acaba arribant a una mateixa coherència.
Quan es parla de performance, què enteneu vosaltres?
E.O: Tu veus a un personatge que negocia amb el públic perquè ha d’explicar la seva història. Això obre moltes preguntes. Ens interessava la idea que Caín se’ns aparegui i vulgui fer una performance. És a dir, és entendre-ho a diferents nivells, no tant que l’Enric avui ens farà una performance, perqupe això crèiem que tenia molt poc interès.
Q.P: És una peça molt divertida!
R.C: Caín ha pretès un joc divertit. També hi ha un joc de poder.
B.E: "Ara que ha vingut el públic us explicaré tot el que vull dir-vos". El personatge us vomitarà les seves misèries.
E.O: A l’obra es repeteix molt la frase “que algú aplaudeixi el meu dolor”.
Sou residents a la Nau Ivanow, que és un dels pocs espais que acull residències. Com us han ajudat?
R.C: En tot. A més, aquest Grec ha programat tres propostes més que surten d’una residència de la Nau. Nosaltres, però també la Fundación Mis Bragas, que estaran a l’Espai Lliure i la creació de la Montse Isla, que estarà al Mercat de les Flors.
E.O: No només per tenir un lloc on assajar, la Nau Ivanow ens ha acompanyat en tot moment. Fins i tot per a qüestions jurídiques i legals. També per trobar totes les altres ajudes per fer l’espectacle. I finalment presentar un projecte que fa quasi dos anys que funciona.
L’Antic sempre té clar què oferir, és una de les programacions més clares de la ciutat. Perquè té molta llibertat i ha estat un referent del que nosaltres volem fer
M’imagino, però, que amb unes condicions econòmiques que us distancien de la resta de propostes del Grec?
E.O: Gràcies a la residència ens han enviat als quatre a Xile, amb un programa de residència internacional que és un gran què. Allà hem conegut molta gent amb què estem intentant crear una gran xarxa. Hem trobat les complicitats i les formes d’entendre el seu ecosistema. I aprens d’una realitat que, evidentment, no és la de grans produccions.
Q.P: Jo soc molt seguidor, crec que tots ho som, de la programació de l’Antic. Saps què hi pots trobar i amb quins recursos.
R.C: Sí, l’Antic no falla.
E.O: L’Antic sempre té clar què oferir, és una de les programacions més clares de la ciutat. Perquè té molta llibertat i ha estat un referent del que nosaltres volem fer.