CaixaForum Barcelona, en col·laboració amb el Museu del Prado, acull l'exposició "XIX. El segle del retrat". S'hi exhibeixen 173 obres de grans artistes com per exemple Goya, Zuloaga, Sorolla, Fortuny, Martí Alsina o Nonell. La mostra es podrà visitar fins el 4 de juny.
"El Prado, al llarg de la seva història, ha dedicat diverses exposicions al retrat, però aquesta és la primera que l'aborda en totes les seves manifestacions", explica el cap de Conservació de Pintura del segle XIX del Museu Nacional del Prado i comissari de la mostra, Javier Barón. El comissari es refereix així a les moltes escultures, medalles, miniatures, fotografies, dibuixos, aquarel·les i estampes que acompanyen les pintures, que amb un total de 81 retrats conformen la part principal de l'exposició.
Doncs bé, l'exposició no segueix un ordre cronològic i es divideix en àmbits temàtics: "La imatge del poder", "El descobriment de la infància", "Identitats", "La imatge de la mort", "Retrats i autoretrats d'artistes", "Effigies amicorum. Imatges d'escriptors, músics i actors" i "L'artista a l'estudi".
Es tracta d'un ordre expositiu que "ofereix als visitants la possibilitat d'endinsar-se, a través d'un gènere d'importància cabdal a la pintura espanyola, en una època que va establir les bases econòmiques i socials de la nostra contemporaneïtat", segons ha explicat a directora general adjunta de la Fundació "la Caixa", Elisa Durán. "El segle XIX és el segle del retrat perquè és el segle de l'individu. És l'inici d'una forma de producció nova, el capitalisme, que afavoreix l'individualisme", ha reblat Javier Barón.
Concretament, el primer àmbit de l'exposició, "La imatge del poder", exhibeix la pèrdua progressiva d'importància del retrat real i l'augment del poder de ministres, empresaris i polítics, com Jovellanos, retratat per Goya a l'obra mestra que es pot veure al CaixaForum. En aquesta primera sala també s'hi troben dos estudis preparatoris de Goya per al seu gran retrat de la família de Carles IV i l'obra Ferran VII en un campament.
El recorregut continua per l'espai dedicat a la infantesa, que va guanyar protagonisme en la pintura del segle XIX gràcies a la influència de Jean-Jacques Rousseau. Per a ell, aquesta etapa de la vida representava la innocència i l'espontaneïtat. El següent apartat, “Identitats”, és una zona dedicada a les dones, que prenen especial protagonisme en aquest moment històric, segons ha comentat Elisa Durán. On es poden trobar més retrats de dones és a la sala dedicada a la representació de la burgesia, on destaca La senyora de Delicado de Imaz, de Vicente López Portaña.
L'exposició també aborda el tema de la mort, quelcom que sempre ha despertat interès entre els artistes. Aquests retraten persones mortes i mòmies, tal com es mostra a l'exposició. La mostra acaba amb retrats i autoretrats d'artistes. Entre ells destaca l'estudi del retrat que Philip Alexius Lászalo de Lombos va fer d'Elinor Glyn, escriptora que va encunyar el concepte d'it girl.
"El retrat és un gènere curiós perquè primer mostra la personalitat del retratat, però al cap de dues o tres generacions cobra més importància la personalitat del retratista", ha assenyalat el director del Museu Nacional del Prado, Miguel Falomir.
Fins el 4 de juny, tens temps de veure una de les exposicions més importants de l'any. El CaixaForum Barcelona t'espera, no te la perdis!