Deixebles del post-hardcore i l'indie rock més abrasiu de l'escena musical catalana dels 90 sorgida sota el paraigua de la discogràfica BCore, referents i influències que ells han passat per un filtre de melodies pop superbes; els empordanesos Cala Vento celebren 10 anys de trajectòria. Una dècada de riffs gruixuts i tornades memorables que han festejat amb la publicació de Brindis, disc de versions en què el guitarrista i cantant Aleix Turon i el bateria i cantant Joan Delgado porten al seu terreny temes de noms tan diversos com Els Pets i Fugazi, Turnstile i Jarabe de Palo, Julieta Venegas i Lucio Battisti, El Último de la Fila i Da Souza. Col·lecció de favorites que avui dimecres i demà dijous faran sonar a l'escenari de la sala Apolo. Abans, però, han visitat el plató de Revers d'ElNacional.cat per rememorar aquests dos lustres.
"Deu anys a nosaltres ens sembla molt, però també depèn de quins artistes de l'òrbita del món de la música mires". Depèn, clar, com dirien Jarabe de Palo, tot depèn. En 10 anys els Beatles van canviar i revolucionar la història de la música per sempre. "No és el nostre cas", admeten entre rialles Cala Vento. Certament, no. De la mateixa manera que tothom que es penja una guitarra, empetiteix davant dels quatre fabulosos de Liverpool. Amb tot, en aquesta darrera dècada l'Aleix Turon i el Joan Delgado han tingut temps de modelar discos tan notables com l'homònim Cala Vento (BCore Disc, 2016), Fruto panorama (BCore Disc, 2017), Balanceo (Montgrí, 2019) i Casa Linda (Montgrí, 2023). "Si ho dius, 10 anys són molts, però en veritat ha passat de pressa. Te n'adones quan ho dius en veu alta: 'Hòstia, 10 anys', però en realitat...".
Xifra rodona de ressonància messiànica que ells resumeixen descrivint-se com a deu anys més vells, però també deu anys més savis. "Jo ja era savi, perquè la meva mare sempre m'havia dit: 'tu ets un savi, tu ho saps tot'", fa broma l'Aleix per acabar afegint que "ara encara ho soc més!". L'aniversari, però, no els ha dut a mirar gaire enrere amb nostàlgia. "Jo tendeixo a fer retrospectiva quan estem parats", se sincera en Joan. "Quan no fem res, és quan tinc temps de pensar. Vaig fer molta retrospectiva durant la Covid", rebla el bateria sense adonar-se que d'allò de les mascaretes ja fa cinc anys, la meitat de la seva trajectòria. D'aleshores ençà, no han parat. "Soc més de pensar endavant que enrere".
Després de 10 anys de trajectòria i 4 discos, volíem tornar a l'essència de què som i qui som, perquè quan fas una versió t'obligues a buscar les arrels i els referents
Un exercici de resignificació
"Feia temps que volíem fer alguna versió", rememoren anant a la gènesi d'aquest Brindis amb què celebren 10 anys. Tot va començar dotze meses enrere, quan van actuar, el 3 de febrer de 2024, a la sala Paral·lel 62. Aquell dia van tenir com a convidat especial en Lluís Gavaldà, cantant d'Els Pets i el seu principal avalador. "Vam fer el seu tema Pau i a partir d'aquell dia ens vam anar motivant l'un a l'altre i...". Diuen que no va ser una decisió conscient, la de fer un disc de versions per tancar la seva primera dècada, però potser sí un exercici de resignificació. "Després de 10 anys de trajectòria i 4 discos, volíem tornar a l'essència de què som i qui som, perquè quan fas una versió t'obligues a buscar les arrels i els referents". Més enllà dels Pets, una versió de Pau en què Cala Vento canten per primera vegada una cançó (sencera) en català; el repertori de Brindis inclou des del post-hardcore dels padrins del gènere Fugazi (Blueprint) al pop de Jarabe de Palo (Grita), de la cançó italiana de Lucio Battisti (Mi canto libre) a companys generacionals com Da Souza (Aixopluc), col·legues com Lecocq amb qui adapten a l'italià el seu Estoy enarmorado de ti (Sono innamorato di te), d'icones del nostre pop com El Último de la Fila (Insurrección) al punk més brutal de Turnstile (Underwater Boi) o la gran dama de la música mexicana contemporània, Julieta Venegas (Lento). Nou versions per celebrar 10 anys. Ells sempre han fet les coses a la seva manera. La suma de tot plegat és, indiscutiblement, Cala Vento.
"La tria de les cançons que conformen Brindis ha sigut una feina activa que hem hagut de fer. Un dia, quan ja teníem les 4 o 5 primeres triades, vam estar hores debatent sobre quines havien de ser les altres que completarien el disc. Per a nosaltres era molt important deixar constància que els referents i la música que ens agrada són molt diversos i molt variats. Algunes de les versions, les hem escollit per una qüestió més musical. D'altres per una qüestió més d'afinitat personal i amistat. I algunes també per una qüestió més política. La combinació de tots aquests temes o àmbits de pensament conformen la nostra música, no és només que ens agradi la melodia o la lletra de la cançó". En el calaix guarden, potser per celebrar el seu 20 aniversari, versions que han quedat inèdites d'Arctic Monkeys, Weezer, TV On the Radio, Nueva Vulcano o Los Planetas. Uns Cala Vento que, per cert, han intentat contactar amb tots els artistes versionats per obtenir la seva aprovació. "Li vam enviar la versió d'Insurrección a en Quimi Portet per WhatsApp. La seva resposta va ser: 'guitarramen'. I aquí es va quedar". Més que suficient. Ja està. El padrí del rock català ja ha donat l'ok.