El Castell de Montjuïc és un dels indrets de Barcelona on es concentra més dolor. Des d'aquí s'ha bombardejat la ciutat en nombroses ocasions. Des d'aquí han sortit les expedicions militars que en diverses ocasions han assaltat la ciutat. Aquí han estat empresonats, torturats i executats nombrosos catalans. Ara, una part vital d'aquest castell, les cel·les on havien estat detinguts tants i tants presos polítics, es poden visitar, per primera vegada, mitjançant visites guiades. L'Ajuntament de Barcelona ha presentat avui aquesta reforma del castell, que va associada, també, a una millora de l'accessibilitat del monument mitjançant la instal·lació d'un ascensor i una escala a l'entrada, amb el que es permet que la gent amb mobilitat reduïda pugui accedir a la fortificació sense passar per la complicada rampa. La venda d'entrades, doncs, ja no es farà amb una taquilla ambulant, com es feia en els darrers anys, i s'accedirà al fort per l'antic cos de guàrdia i no pas per la rampa, com es feia tradicionalment.

Nou accès al castell. Foto: ICUB.

El castell, per a la ciutat

El castell va ser una instal·lació militar fins a dates molt recents (de fet, una estàtua eqüestre de Franco, la que va ser destruïda davant el Born, presidia el pati d'armes). L'Ajuntament de Barcelona fa cinc anys va obrir el castell a la població; en tornar a posar la bandera catalana que hi havia posat Lluís Companys i que s'havia tret amb l'ocupació franquista, va voler trencar amb tants anys de la fortalesa usada com a eina de dominació i amb aquest senyal donar una nova vida a l'edifici. A partir de 2013 es va iniciar un gran pla de restauració que està a punt de finalitzar. Ricard Vinyes, Comissionat de Programes de la Memòria, ha volgut deixar clar que el gran repte de l'Ajuntament era que el castell no fos només una atracció turística, sinó que també esdevingués un espai d'història i de memòria. Per això s'hi organitzen alhora activitats lúdiques obertes als ciutadans, i exposicions i actes relacionats amb la memòria històrica. Però la iniciativa ha tingut més èxit en l'àmbit turístic que en el de memòria. L'any passat més de 730.000 persones van visitar el castell. El 85% eren estrangers, tot i que els barcelonins hi poden tenir-hi lliure accés si es donen d'alta a la web del programa Gaudir Més. Els ciutadans no acostumen a pujar a un indret que sovint ha estat considerat com trist i sinistre. Ara s'espera revertir aquesta dinàmica i potenciar les visites de catalans. A més a més, el castell de Montjuïc és un mirador excepcional des del que es té una vista completa sobre tota Barcelona, del Besòs al Llobregat, amb unes perspectives úniques sobre el port i l'aeroport.

Lloc on va ser executat Lluís Companys. Foto: Paul Hermans.

Presos sense presó

El castell mai no ha estat pròpiament una presó. Es tracta d'una fortalesa pensada per allotjar una guarnició per a defendre i també, sobretot, per atacar la ciutat (després de la guerra de Successió va ser usada en combinació amb la Ciutadella per tal de controlar una ciutat que era considerada rebel i poc disposada a plegar-se als desitjos del poder). En moltes ocasions va ser usada com a dipòsit de presos: els calabossos de la fortalesa, pensats inicialment per a la guarnició, van ser emprats sovint per guardar-hi presos sotmesos a l'autoritat militar. Es va recórrer a ells durant el cèlebre "procés de Montjuíc", s'hi va tancar gent durant la Setmana Tràgica, van allotjar presos durant la guerra civil (des de quintacolumnistes fins a anarquistes empresonats pels "fets de maig), i, sobretot, van ser usats com a presó durant la postguerra. Fins i tot van ser usades durant la vaga de tramvies. A Montjuïc també es van produir nombroses execucions: entre els més famosos que van morir aquí cal destacar a Francesc Ferrer i Guàrdia, el fundador de l'Escola Moderna, i Lluís Companys, el president de la Generalitat.

Pati d'armes del castell. Foto: FaceMePLS.

Companys no hi era

Els calabossos oberts al públic són impressionants i, de fet, s'havien usat en algunes pel·lícules. Es tracta de cinc grans sales situades per sota del nivell del terra, cadascuna pensada per a uns 25 o 30 presos. El Ministeri de Defensa va invertir poc en el castell, durant els darrers anys en què va ocupar-lo, i les cel·les mantenen tot l'aire d'aquella època: amb unes portes bastes de fusta amb immensos forrellats, unes impressionants reixes de ferro... No coneixem amb seguretat qui va estar pres a aquestes cel·les, però sabem del cert que Companys no va ser-hi mai. Com a oficial que era, pel fet d'haver passat per les milícies universitàries, va accedir a un calabós individual a la planta superior.

Procés de restauració dels grafits. Foto: ICUB.

Els grafits

Quan es va començar a preparar l'adequació dels antics calabossos, per permetre les visites guiades, els tècnics van trobar alguns grafits a les parets. D'immediat el servei d'arqueologia de l'Ajuntament, conscient del seu valor històric, va paralitzar les obres i es va establir com a prioritat recuperar les inscripcions. Ricard Vinyes afirma que "no es tractava d'un caprici per obtenir un resultat pintoresc", sinó que "aquests grafits són part viva de la història de la ciutat". Alguns dels grafits són molt visibles. Els altres són difícils de llegir. N'hi ha de diferents dates: des de finals del XIX fins a 1940. Alguns són de presos feixistes, d'altres de presos anarquistes, d'altres de presos republicans... Estan escrits en moltes llengües, el que demostra que gent de diferents parts del món va estar reclosa aquí. L'arqueòleg Oriol Achon, un dels responsables de la recuperació de les inscripcions, ha explicat que n'hi ha d'absolutament esfereïdores, com les dels condemnats a mort que deixen constància que els van a executar. Però n'hi ha de més intrascendents, com els dibuixos de caràcter sexual (al costat de retrats de Hitler). Alguns ens donen informació sobre els qui van passar pels calabossos, amb lloes a la FAI, o a la Falange. Algunes pintades ens informen molt de la vida quotidiana dels presos, com un horari de les activitats del calabós escrita a la paret. I algunes que obren la porta a l'esperança: alguns vocabularis que eren usats pels presos lletrats per ensenyar a escriure als analfabets... Una esperança que es trenca quan algú escriu, simplement: "Hoy me han condenado a muerte". Molts dels condemnats no van ser indultats i van ser executats. Els seus companys, des d'aquestes cel·les, sentien els trets que acabaven amb les seves vides.

Un dels grafits als calabossos que es poden visitar. Foto: ICUB.

Assignatura pendent

Molts barcelonins veuen a diari el castell de Montjuïc, però molts no el coneixen per dins. La reforma del castell i l'obertura de les cel·les és un pretext magnífic per retornar a un espai sovint massa oblidat (a més, encara s'hi pot veure la suggerent exposició sobre Nazis i feixistes). És una infraestructura en què s'hi respira repressió, dolor, patiment... Però alhora és un mirador excel·lent sobre la ciutat, rodejat d'alguns parcs fantàstics que molts barcelonins no coneixen. El millor i el pitjor de la ciutat es donen la mà en aquesta muntanya. Cal no perdre-s'ho...

 

Foto de portada: Castell de Montjuïc i monument a Colom. Foto: Pere López.