Bàssem An-Nabrís és un poeta palestí, nascut a la Franja de Gaza el 1960. Ara, viu a Barcelona. Entre el 2013 i el 2016 va dedicar-se a escriure una sèrie de contes i petits relats, ambientats a Barcelona, la ciutat on viu des del 2012. Fa alguns anys ja s'havia publicat en català un poemari seu, Totes les pedres. Ara l'editorial Karwán, ofereix el recull La camisa blanca i altres contes, en què es compilen diversos contes i microrelats de Bàssem An-Nabrís escrits entre el 2013 i el 2016 i on narra, de forma concisa i punyent, la vida a Barcelona.
Barcelona no era una festa
Els contes de La camisa blanca presenten una realitat difícil. No hi ha personatges feliços, en les trames d'An-Nabrís. Tots els protagonistes són individus infeliços, sotmesos a frustracions, afectats per la solitud, ensorrats per l'enyorança, perduts en la sensació "de ser sempre al lloc equivocat". Són gent que manifesta una gran impotència davant un món que resulta essencialment injust i sobre ells plana, sempre, una gran tristor. I, a desgrat de tot, les històries d'An-Nabrís estan carregades de tendresa. L'autor reflecteix una gran proximitat en aquest món de perdedors que descriu amb arts de poeta.
Un barceloní que som tots
Els relats de Bàssem An-Nabrís ocorren a escenaris de Barcelona. Moltes escenes tenen lloc a parcs: la Ciutadella, el del Laberint... Molts altres espais urbans barcelonins hi apareixen: el carrer Comerç, la Vall d'Hebron, el Born, Santa Maria del Mar... Sovint explica escenes que qualsevol de nosaltres hauria pogut contemplar, tot i que no podríem explicar-les amb tanta senzillesa i tanta profunditat com ho fa An-Nabrís. Els protagonistes dels relats de Bàssem An-Nabrís viuen a Barcelona. Alguns són barcelonins de socarrel, però d'altres venen de terres llunyanes: del món àrab, però també d'Amèrica, d'Àsia... Hi ha refugiats que fugen de guerres, i els que han marxat dels seus països per viure una vida més digna. An-Nabrís no podia deixar de tocar el tema de la immigració i de l'exili: la incertesa, el racisme, el desarrelament, l'angoixa, la separació d'aquells que estimes... Però An-Nabrís fa que la història de cadascun dels seus personatges, nascuts a Barcelona o estrangers, sigui una història universal, i que formi part de la gran dissort que, d'una forma o altra, acaba afectant a tots els humans. D'una banda o altra de la Mediterrània, els seus personatges estan marcats per les mancances, i a la fi, tots acaben guanyant-se el nostre afecte.
Un autor que arrossega el dolor
An-Nabrís va néixer a Khan Yunis, a la Franja de Gaza, l’any 1960. Es va veure obligat a deixar els seus estudis, per contribuir a l'economia familiar, i va treballar a Israel en diverses feines. Va començar a escriure molt aviat, tot publicant poemes a les revistes del seu país. Ben aviat va ser tancat a la presó per la seva oposició a l'ocupació israeliana. El 1980 va desplaçar-se a Egipte, on va endinsar-se en la rica vida cultural egípcia i va conéixer els grans autors d'aquest país, com Naguib Mahfuz, Yussif Idriss o Ibrahim Aslan. Després que es constituís el govern palestí, el 1993, es va integrar al Ministeri de Justícia d'aquest país. El 2012 va arribar a Barcelona amb el programa d'Escriptor Acollit del PEN Català, i va acabar per instal·lar-se aquí. És autor de set poemaris i de dos diaris de guerra.
Una editorial contra els temps que corren
L'Editorial Karwán (Caravana) és una iniciativa impulsada per la parella integrada per Kamiran Haj Mahmoud i Valèria Macías Pagès. Des del seu pis del Poblenou pretenen traduir la milor literatura àrab contemporània per fer-la arribar a l'altra banda de la Mediterrània. I ho fan amb edicions extremadament acurades. Fins ara tan sols han publicat dues obres: el recull de contes de An-Nabrís, i una novel·la farcida de poesia de Salim Barakat, un novel·lista kurd de Síria que escriu en àrab: Les Coves de Haidrahodahós (que han publicat en català i en castellà).
Al pot petit...
La camisa blanca podria definir-se com uns contes molt breus, en un llibret de petit format amb una edició exquisida. Si els contes de Bàssem An-Nabrís es mereixien una bona edició, l'ha trobada per complet a l'editorial Karwán. La traducció cuidada de Valèria Macías es complementa amb uns excel·lents dibuixos de Teo Peiró que es combinen de forma harmònica amb el text. La camisa blanca ens transporta, de forma màgica, a la Barcelona més dura, però també a la més humana.