Educat per la seva àvia Catalina Cardona, immigrant menorquina, l'escriptor Albert Camus va sentir sovint parlar aquell "patuès" anomenat per ell "maonès", que parlava la nombrosa comunitat d'origen illenc i valencià a la seva Algèria natal. Però la relació més estreta amb el català del Premi Nobel de Literatura francès va ser amb el poeta Joan Maragall, a través del periodista Víctor Alba, col·laborador seu a Combat. Junts van traduïr el Cant espiritual i Soleiada. El sempre sorneguer Joan Fuster va escriure a El Correo Catalán que havia estat una idea d'Alba i que "de les explicacions que el periodista donà de la seva gestió, es deduïa clarament que Camus només tenia una idea molt rudimentària de la llengua de la seva senyora mare". El savi de Sueca, a quatre mans amb el seu fidel Josep Palàcios, seria justament l'encarregat de traduir al català bona part de l'obra camusiana: La pesta (1962), El mite de Sísif (1965), L’home revoltat (1966), L’exili i el regne (1967) i L’estrany (1967). A més d'ocupar-se de la traducció, Fuster també va escriure els respectius pròlegs per a cadascuna d’elles. 

Enguany, en motiu del 75 aniversari de la publicació de L'home revoltat, l'editorial Raig Verd emprèn la recuperació en català de l'obra de Camus, amb la publicació d'aquest primer títol el setembre de 2021 –en la mateixa traducció de Fuster i Palàcios, revisada per Anna Casassas– i l'aparició l'any vinent de La caiguda i El primer home –text autobiogràfic en el que estava treballant quan va morir i aparegut pòstumament–, i el 2023, els Escrits llibertaris. Al projecte de moment no ha transcendit si inclouran La pesta i L'estrany, títols que es mantenen vius al catàleg de La Butxaca, d'Edicions 62.

Assaig i novel·la postpandèmia

Raig Verd té previst publicar la primera novel·la en català del pensador Santiago López Petit, Tan a prop de la vida, una ficció especulativa que condensa el pensament filosòfic de l'escriptor, que arribarà el 25 de gener, així com la trilogia Binti de l'autora nord-americana d'origen nigerià Nnedi Okorafor, traduïda per Bel Olid.

L'1 de març arribarà Tot ha de canviar. El món després de la Covid-19, amb entrevistes a noms com Noam Chomsky, Saskia Sassen, Yanis Varoufakis, Sasa Savanovic, David Graeber, Slavoj Zizek, Gael García Bernal, Tariq Ali, Angela Richter, Brian Eno o Richard Sennett, i editat per Renata Ávila i Srecko Horvat. A més d'aquestes propostes, Raig Verd té previst presentar autors novells com Daniel Gasol, amb Art inútil, Josep Pons amb Un final o el Manifest lent, de Pol Dunyó-Ruhí, a més de novetats dels seus autors de capçalera com Juan José Saer, Jean Echenoz o Ngugi wa Thiong'o. A més, aquest 2021, l'editorial dirigida per Laura Huerga, s'ha proposat completar el quartet estacional d'Ali Smith, amb Primavera i Estiu, el cicle de Terramar d'Ursula K. Le Guin, i impulsa un Premi de Literatura eròtica no convencional.