Els integrants de l'espectacle Ja era hora, encapçalat pel comunicador i locutor Quim Morales i on també participaven Xavier Pérez Esquerdo i Jair Domínguez, han decidit anul·lar l'esdeveniment per "mutu acord" i tornaran l'import de les entrades adquirides. Així ho han anunciat en una publicació a Instagram, atribuint la cancel·lació a "les informacions publicades" darrerament. El show s'havia de dur a terme el dimarts 25 de febrer al Teatre Victòria. La decisió arriba després que la comunicadora i humorista Ana Polo denunciés al pòdcast de Crític que Morales se li va "tirar a sobre per fer-li un petó" quan ella era la seva becària a RAC1, l'any 2015.
Polo també va explicar que a ella li ha costat molt "interpretar que això va ser una agressió sexual i que ell estava abusant del seu poder". El mateix dia, Morales va admetre el seu "mal comportament" i va dir en declaracions a Catalunya Ràdio que lamentava "el mal causat", del qual afirmava que no en va ser conscient en aquell moment.
Un nou 'Me too'
Després de la denúncia pública d'Ana Polo aquest dimarts, unes quantes periodistes catalanes han començat a denunciar abusos patits en redaccions i ambients de feina per part de caps i companys. En aquesta onada de "Me too", les periodistes denuncien agressions sexuals, xantatges, intimidacions, maltractaments psicològics...
Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, va publicar el passat mes de desembre un informe que assegurava que la meitat de les periodistes ha patit assetjament sexual (54%) i per raó de gènere (55%) en la seva trajectòria treballant en mitjans de comunicació. L’informe també indicava que en cas d’haver patit assetjament, la majoria ho han compartit al seu entorn de confiança, però la gran majoria (més del 95% de les dones) no han recorregut a la comissió o persona encarregada del protocol d’assetjament del mitjà en què treballa.
Els resultats de la mostra apuntaven violències masclistes amb expressions múltiples, de diversa intensitat i viscudes en contextos diferents vinculats a l’exercici professional. Les respostes de la mostra alertaven d’un entorn en què predomina un alt grau d’acceptació i minimització del masclisme. Preguntades sobre els obstacles que les havien frenat a l’hora de presentar una queixa o denúncia davant d’una situació d’assetjament sexual o per raó de gènere, el fre més freqüent era la normalització de les violències masclistes (67,1%), la sensació d’impunitat de la persona que havia agredit (57,5%) o el fet de patir qüestionament o manca de credibilitat (54,8%).