Quina és la millor cançó de l'estiu escrita mai en català i per què és "Estiu" de Zoo? Els francesos tenen una de les expressions més boniques del món per argumentar la resposta: el terme coup de coeur, una forma d'anomenar aquella mena de fiblada al pit profunda i inesperada que provoca un enamorament instantani, una emoció inefable, una injustícia colpidora o, evidentment, una cançó.

No dec ser l'únic a qui que des del primer moment una cançó li ha provocat un cop de cor inoblidable, però en comptades ocasions aquestes cançons eren de les anomenades cançó de l'estiu, és a dir, aquelles composicions que any rere any apareixen a mitjans de primavera i s'acaben convertint en les reines de totes les radiofórmules, pistes de ball, empalmades de Festa Major o celebracions esportives de final de temporada. El 99% de les cançons de l'estiu neixen implícitament amb una data de caducitat i condemnades a caure en l'oblit tal bon punt arriba la tardor, però hi ha un 1% d'aquelles cançons que no només aconsegueixen envellir bé i superar freds, calors i tants canvis de calendari com calgui, sinó que amb els anys es mantenen en la memòria col·lectiva amb un regust sempre màgic. En definitiva, cançons nascudes amb el propòsit de fer moure els malucs en una revetlla a la platja però que amb el temps serien aptes, fins i tot, per sonar en una cerimònia funerària aconfessional i moderna.

Foto promocional de Zoo durant la presentació de Raval, el segon LP del grup.

Quan el 19 de juny de l'any 2014 Toni Sánchez (a.k.a. Panxo) va publicar a Youtube el primer videoclip de la història del seu nou projecte musical, anomenat Zoo, segurament ni ell s'imaginava que una setmana més tard aquella primera cançó que parlava d'un estiu en concret es convertiria en l'himne dels estius de milers de joves -i no tan joves-. 25.000 reproduccions en la primera setmana van demostrar des del primer moment que aquella cançó, publicada a l'estiu per bé que no pretenia en cap moment ser una cançó de l'estiu, tenia alguna cosa d'especial i diferent. Sis anys més tard i amb gairebé sis milions de reproduccions, visionar el videoclip amb les imatges de la desèrtica i ausiasmarquiana platja de l'Auir i de Panxo conduint una scooter sense casc pels camins salvatges prop de la desembocadura del riu Vaca és com retrobar-se amb aquell antic amor fugaç a qui abraces després d'anys sense veure-us i la seva olor encara és capaç de remoure't alguna cosa per dins. Potser per això les escenes del videoclip, rodat entre Xerraco i Gandia, segueixen provocant una fiblada tan agradable com la de la primera vegada que vam sentir allò de "Se'n va el dolor amb l'olor a mar,/ les primaveres demanen vida, l'estiu arriba".

Toni Sánchez, Panxo, durant el concert per la llibertat organitzat per Òmnium el setembre de 2018.

Aquell matí del 19 de juny no existien els stories d'Instagram, evidentment ningú coneixia el significat del terme "Tik tok" i, per molt que ara ens costi de creure, tots fèiem vida a Facebook. Un amic va compartir el videoclip de la cançó i va afegir "Quin bon rotllet això que arriba de València", i humilment vaig témer que simplement fos l'enèsima cançó festiva, rumbera i amb una d'aquelles lletres tan buides de contingut que un només és capaç de cantar-les o ballar-les quan no és conscient d'allò que fa, és a dir, quan el ridícul avança la dignitat pel carril de l'esquerra a altes hores de la matinada i després d'una ingesta massiva d'alcohol o substàncies més delictives. Per sort em vaig equivocar i el meu amic tenia raó: allò no era una cançoneta més d'idealistes innocents, sinó un hit on s'aconseguia transmetre l'angoixa dels joves davant la precarietat laboral, la incertesa vital i el present desolador d'una generació que encara vol "mirar als ulls si un dia arriba l'hora,/ que no puc ser feliç amb tanta merda allí fora", però sense deixar de glossar la platja, el relax, les begudes fresques i els amors a primera vista en unes vacances d'estiu.

Juntament amb Manel i Txarango, Zoo s'ha convertit en un dels principals grups en català que compten amb un nombrós públic arreu de l'estat espanyol.

"Ací no fem merda facilona, ací fem himnes", afirma el segon vers de la lletra, per això, malgrat ser un single sense pretensions aparents, la cançó va néixer afortunadament per fer profètica la seva primera estrofa i convertir-se en el que ha acabat sent: l'inici d'una de les trajectòries musicals més exitoses als Països Catalans en aquesta segona dècada del nou mil·lenni i, sobretot, un himne generacional i atemporal que estiu rere estiu, quan apareix la cançó de l'estiu de torn, em confirma que "res del que passa és comparable" a "Estiu".