La xacra de la violència masclista no té fronteres. Arriba a tots els racons de la nostra societat i la música no n’és una excepció. Si bé és cert que ara hi ha més consciència social envers els drets de les dones, durant anys hem estat creixent i construint-nos amb referents musicals tòxics. Només cal fer una mica de memòria per recordar cançons en què les dones eren percebudes com a mercaderies, en què es normalitzava o es justificava la violència de gènere o en què simplement hi regnava la misogínia. Això és el que repassem avui a Retrovisor Pop!
Un dels casos més flagrants és el del tema Propuesta indecente, de Romeo Santos. Tot i tractar-se d’un gran hit que tots hem ballat enganxats de malucs amb algú, la lletra relata la violació encoberta d’una noia. Conceptes com “robar petons”, “faltar el respecte i culpar l’alcohol” o “posar en joc” el cos d’una dona són clarament violència de gènere, que s’intenta camuflar com a seducció.
Una aventura es más divertida si huele a peligro. Si te invito a una copa y me acerco a tu boca. Si te robo un besito, a ver, ¿te enojas conmigo? (...) Si te falto el respeto y luego culpo al alcohol. Si levanto tu falda, ¿me darías el derecho a medir tu sensatez? Poner en juego tu cuerpo.
Però no és cap novetat que Romeo Santos normalitzi i banalitzi la violència masclista. De fet, n’és tot un expert. Entre totes les seves cançons podem trobar molts exemples. A Perjurio relata la violació a una noia de 18 anys ("Soy un ladrón sin robar ningún objeto. Violé tu piel y tu nobleza, lo más puro, por una noche de placer. Me aproveché de tu inocencia, disfruté de tu pureza.Te quité lo más valioso, Dios me quiera perdonar. Te engatusé hasta llevarte a la cama. Saltando tu virginidad. Sé que me vas a odiar. Juro, no fue personal. Deseaba probar de tu cuerpo. Caíste en mi trampa, antojo sexual”) i a Eres mía s’encarrega de deixar-li clar a l'exparella que és de la seva propietat i que pot fer el que vulgui amb ella ("No te asombres si una noche entro a tu cuarto y nuevamente te hago mía. Bien conoces mis errores, el egoísmo de ser dueño de tu vida"). Malauradament, aquest personatge encara segueix omplint estadis arreu del món.
🟠 El consentiment als dibuixos animats: ni hi és ni se l’espera
Si mirem una mica més enrere, en aquesta mateixa línia trobem Sí,sí, de Los Ronaldos, una cançó que no té cap mena de vergonya en justificar la violència i els abusos sexuals contra les dones. Consentiment? Què és això? Es menja?
Tendría que besarte, desnudarte, pegarte y luego violarte. Hasta que digas sí.
Un altre tema que tampoc es queda curt és La mujer ideal, de Danza invisible. Aquí es diu, literalment, que la dona perfecta és la que queda relegada a les tasques domèstiques i a complir amb el desig masculí. Un altre clàssic.
La mujer ideal sería fatal y tierna y me dejaría ser el hombre de las cavernas. Capaz en la cocina, alegre en la cama, un espectáculo en la calle, amable por la mañana.
I tu? Recordes més cançons d’aquest tipus? Ens les pots deixar en els comentaris d’aquest vídeo a TikTok o Instagram i les revisarem a Retrovisor pop, la secció audiovisual fast-food d'ElNacional.cat que revisa la cultura pop que hem consumit els millennials als anys 90' i 00's. Aquí trobaràs tots els vídeos.