La música és una de les formes d'art més poderoses del món. Les cançons i les seves lletres tenen una gran potència per transmetre missatges i idees i sovint són clams que influeixen en les creences de tots nosaltres. Tanmateix, això és una arma de doble fil, ja que en alguns casos la música també irradia toxicitat.
Els referents musicals dels millennials dels anys 90' i 00' no són una excepció. I és que segur que tots hem cantat temacles a ple pulmó que potser no transmeten els valors ideals. Per això, avui, a Retrovisor Pop fem una radiografia del masclisme i la misogínia que hem mamat a la música en català de les últimes dècades.
La música del nostre país no està exempta de red flags
Us proposem que penseu per un moment quins grups ho petaven ara fa vint anys al panorama musical català. Lax’n’Busto, Sopa de Cabra, Els Pets, Sau, Obrint Pas, Els Gossos, Glaucs, Whiskyn’s… Quantes dones hi veieu? Oh, sorpresa! Només això ja és un indicador que els referents musicals amb què hem crescut eren masculins i patriarcals i que, probablement, en aquest context, la perspectiva de gènere no era, ni de bon tros, una de les prioritats. Així doncs, moltes cançons mítiques que tots hem entonat pregonaven missatges masclistes, amb lletres que objectivaven i sexualitzaven les dones i fomentaven la violència i la discriminació de gènere.
Tinc fam de tu de Lax’n’Busto ha estat històricament una de les cançons més criticades per fer gala d’un feminicidi, però el grup vendrellenc té més d’un tema relacionat amb aquesta xacra. És el cas de Pagès, que narra la història d’una dona que deixa el seu home per anar-se’n amb un altre. I què fa l’exmarit? Doncs la mata. El típic “la vaig matar perquè era meva”.
Llavors va dir: "si em moro, tu també et mors amb mi". La va esperar a les fosques al carrer tota la nit i quan ella va sortir la va matar sense patir.
La música dels noranta i dels dos mil també està carregada d’estigmes cap a les dones i misogínia més que interioritzada. Un exemple esgarrifós és Tenia 18 anys de Sopa de Cabra, on bàsicament es criminalitza una noia per gaudir de la seva llibertat sexual sense complexos. Ja se sap, quan això passa, ells són uns cracs i elles unes meuques. Perquè la promiscuïtat és una qüestió de pilotes.
No tenia complexes ni tampoc dignitat. Almenys les putes de veritat saben treballar. Tot era vici, tot era sexe. I la molt guarra sense complexos.
Però si hi ha una cançó realment pertorbadora, aquesta és Crim d’amor d’Albert Pla. Bàsicament, una lletra que relata i justifica la violació i assassinat d’una dona amb tota mena de detalls perversos.
La violaré per darrera vegada i quan em passin les ganes ansiaré assassinar-la d'una forma impulsiva, bèstia i desesperada. Serà ràpid però amb calma perquè jo l'estimava. Comprengui,comissari, que és que ella m'excitava, que és que jo l'estimava (...) Li arrancaré els seus mugrons de princesa i amb la seva llengua n'hi faré una infusió. Li rebentaré el cap, li desgarraré el cony i em faré una palla sobre el seu cadàver.
🟠3 cançons amb lletres dures que segur que has cantat a ple pulmó (II)
Ja ho veus: potser els teus referents no són tan bonics com els recordaves. De tota aquesta toxicitat neix Retrovisor pop, la secció audiovisual fast-food d'ElNacional.cat que revisa la cultura pop que hem consumit els millennials als anys 90' i 00's. Aquí trobaràs tots els vídeos.