Al terme d'Alaior (Menorca) hi ha la platja de Son Bou i, allà, trobem les restes arqueològiques d'un antic temple cristià, conegut com a basílica de Son Bou. L'àrea on es troba aquest antic temple té per nom ses Canessies (tradicionalment escrit de diverses maneres: sa Canessia, ses Canassies, ses Canèssies i ses Quenèssies; la forma singular devia ser l'original ja que la finca va dividir-se i això va comportar que sortís la forma plural). Aquest mot designava antigament tota la zona, però avui es limita a un barranc i una zona humida, a banda d'una alqueria situada allà mateix. Aquest nom de lloc segurament us resulta opac; què deu voler dir? Vet aquí un misteri, com tants d'altres que tenen a veure amb els noms de lloc. Però els lingüistes disposen d'eines per a desentranyar misteris com aquests. I en aquest cas la ciència lingüística va fer llum a arqueòlegs i historiadors.

Els lingüistes catalans del segle XX sabien que, molt probablement, aquest nom de lloc era d'origen àrab. Concretament, es tracta del terme de l'àrab medieval caníssia (avui canissa com a forma literària, quinissa en egipci, cnissiya en tunisià, cnissa o quinissiya en darija marroquina; la knesset (el parlament de l'estat d'Israel) té el mateix origen perquè evoca la idea de congregació de persones que s'uneixen per a parlamentar). La paraula àrab medieval caníssia significa 'temple no musulmà', si bé en les nostres latituds, en aquella època, s'aplicava als temples cristians (tanmateix, en altres latituds arabòfones aquest terme fa referència a les sinagogues de la fe jueva; per tant, el seu significat és el de 'temple no musulmà'). Això vol dir que, durant la dominació àrab de Menorca en època medieval (del segle X al segle XIII), allà hi havia (o hi havia hagut) un temple cristià. Gràcies a les dades lingüístiques, l'any 1951 s'hi van fer excavacions arqueològiques i hom va trobar-hi les restes d'un temple cristià datat entre els segles V i VII. En aquest cas, doncs, la lingüística va permetre als arqueòlegs trobar unes restes de gran valor arquitectònic i històric.

Gratar en els noms de lloc és recobrar la història

Arreu del domini lingüístic català hi han noms de lloc creats a partir d'aquest terme àrab. Potser el més conegut és Alcanís (a voltes escrit d'altres maneres, com el Canís; antigament també se'n deia el Canisset). És una antiga colònia del terme de Rosselló (Segrià). El rei Jaume I, al seu Libre dels feits (segle XIII), escrivia: E, quan haguem estat en Saragossa, anam-nos-en al regne de València car llong temps havia que no hi havia estat, e tenguem la Nadal [vam passar el Nadal] a Alcanís, e la Ninou [el Cap d'Any] en Tortosa). I molts altres: Alquenènsia (despoblat de Beniarrés, Comtat, al centre-sud del País Valencià); la Canèssia (despoblat de l'Orxa, Comtat); el barranc de Canàssia (Alacantí) (avui desaparegut); el camí de Canisselles (Rosselló, Segrià); i Alcaníssia (despoblat de Murla, Marina Alta). Algun autor hi afegeix el poble de Conesa (Conca de Barberà), però altres estudiosos consideren que en realitat és d'origen llatí. Ja veieu, doncs, com la ciència lingüística obre les portes a altres disciplines!