Fa 10 anys, una sempre intrèpida Gemma Recoder, amb l'aliança d'uns quants agosarats més, es va proposar recuperar el Canet Rock, el festival que en els darrers sospirs de la malèfica dictadura franquista, es va convertir en una alenada d'aire llibertari. Quines edicions més meravelloses, aquelles dels 70.
Una dècada més tard, el festival que cada inici de juliol celebra el millor de la música facturada a casa nostra, s'ha significat de manera definitiva i inqüestionable com la gran cita per gaudir del bo i millor de l'escena musical catalana.
Potser perquè ahir era una jornada especial en què el Canet Rock celebrava, al ritme de La Banda Canet Rock, formació intergeneracional que ha reunit alguns dels nostres músics més il·lustres, la d'aquest 2024 ha sigut una de les edicions més especials (podríem dir la millor, però volem evitar l'hiperbolisme) de la seva història.
Si no existís, ens l'hauríem d'inventar
La tarda ha començat amb les actuacions dels santandreuencs Ginestà, els mallorquins O-Erra i una Julieta que ja ha fet entrar en estat d'ebullició el Pla d’en Sala. Encara hi ha algú que no estigui enamorat platònicament o plutònicament de la cantant que millor representa el somni català? Nosaltres hem caigut rendits als seus peus. I aleshores el moment més emotiu de la jornada, quan els 30 artistes de La Banda Canet Rock han desfilat per l’escenari per interpretar les cançons que resumeixen la música en català de les últimes dècades. Clàssics que s’han encadenat amb actuacions tan especials com Lluís Llach amb The Tyets, Elèctrica Dharma amb 31 Fam o Lluís Gavaldà amb Figa Flawas i la sorpresa de la nit, el retorn de Pemi Fortuny, de Lax'n'Busto, amb els Gossos. També hi ha hagut un sentit homenatge per Pau Donés i Jarabe de Palo, que van actuar al mateix escenari el 2017. Moment d’èxtasi que coincidia amb la posta sol. Tot i que la fotografia de la nit ha estat un escenari amb tots els participants de La Banda Canet Rock cantant el Que tinguem sort de Lluís Llach.
Encara hi faltaven molts moments especials per viure, tots ells intercalats amb les actuacions de l'inefable Miquel del Roig. I no és bonic tornar a ballar i cantar a viva veu La farola al Canet? Els Catarres, ja clàssics de la cita, han tornat a certificar una comunió innegociable amb el públic. 31 Fam s'han tornat a coronar com a reis de la música urbana catalana en un frec a frec directe amb els seus companys Figa Flawas, que encara que sembli mentida, aquest 2024 han debutat al festival. La Fúmiga han fet l'efecte d'isotònic per poder arribar fins a The Tyets, banda cabdal d'aquesta nova generació de músics nostrats, amb els que, hit rere hit, hem vist sortir el sol. Menció especial i destacada per Oques Grasses, que acudien al Canet a presentar el seu nou disc, Fruit del deliri. Ells juguen en una lliga diferent de la resta. Molt per sobre dels altres. Potser sí que el Canet té algunes coses criticables: intentar fer un cartell més obert en propostes l'enriquiria i el faria més creïble. Però si no existís, ens l'hauríem d'inventar.