“Jacint Verdaguer és un personatge complex i únic. Té moltes lectures, però a mi em captiva una en concret, la de l'home que recorre el territori observant i escoltant. Així és com recopila gran quantitat d'informació a cada poble, vall, o muntanya per on passa. Una capacitat d'observació i síntesi extraordinària per recuperar llengua, cultura i pàtria en moments de gran incertesa. No només no defalleix, sinó que decideix escriure únicament en català allà on va... i gràcies a aquesta actitud, torna a fer gran la llengua. Probablement, el cinema català també necessita avui una actitud més valenta...”. Són paraules reivindicatives d’Albert Naudín, director de Canigó 1883, pel·lícula que preteèn ser un cóctel biogràfic entre les cròniques pirinenques d’un aventurer i el relat més íntim d’un poeta, i que forma part del projecte Verdaguer Pirineus, compartit per la productora FilmExplora i la Fundació Jacint Verdaguer, i que ja incloïa un film anterior, Maleïda 1882.
Pel·lícula Maleïda
Albert Naudín, que fins l’aparició de Verdaguer al seu imaginari havia rodat, fonamentalment, reportatges de muntanya, uneix la seva gran passió per la natura amb la peripècia d’una icona de la cultura catalana amb qui compartia afició. “Vaig anar a una presentació que en Bernat Gasull feia del seu llibre Maleïda, i allò que va explicar, em va captivar. Tot seguit vaig llegir el llibre i la història em va apassionar. Vaig descobrir un veritable pioner del muntanyisme català”, explica Naudín. I continua: “Posava imatges i seqüències a cada full del llibre i volava amb les paraules de Verdaguer tot recorrent aquell Pirineu tant important per mi. Em va estranyar que ningú hagués fet mai cap documental explicant aquella vessant del poeta , i em vaig sentir cridat a fer-lo”. El resultat va ser Maleïda 1882, un llargmetratge estrenat l’any 2019 que hibridava documental amb dramatitzacions, comptant amb la complicitat de l’actor Lluís Soler, gran coneixedor de l’obra poètica de Verdaguer. “Lluís Soler és sens dubte l'ànima i cos en tot aquest projecte. Ell posa la veu i la presència del Verdaguer més vell. Aquell qui té l'autoritat per explicar i opinar. A banda, en Lluís també és un gran coneixedor de la vida i obra de Verdaguer i domina com ningú el vers del poeta”, afirma el director. De nou amb Soler com a cap de cartell, amb guió de Naudín i de Bernat Gasull, i coincidint amb el 120 aniversari de la mort del poeta (traspassat el 10 de juny de 1902), Canigó 1883 es troba en fase de rodatge, amb el gruix d’escenes en alta muntanya ja filmades (en indrets com Vallespir, el Conflent, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars, l’Alta Ribagorça –fins a Benasc–, la Vall d’Aran i Arieja), i encara s’han de consumar les escenes d’interiors, algunes amb un gran nombre de figurants.
Dual i contradictori
Per Albert Naudín, el gran repte de la seva nova aventura fílmica és “fer de la segona pel·lícula quelcom més interessant que la primera. Maleïda 1882 era una història inacabada, i Canigó 1883 és el final d'un període de Verdaguer, i ens explicarà moltes més coses del poeta i de la seva obra cabdal. Per això atrevir-se amb tot plegat és força complicat, i fer-ho entenedor, fresc i emocionant és sens dubte un gran desafiament”. El cineasta concreta una mica més quina és la gran diferència entre els dos films: “Aquí introduirem aspectes més personals d’una personalitat dual, i sovint contradictòria, que portarà a Verdaguer a una lluita entre el mossèn i el poeta, entre el poder i la revolució, un conflicte que va esdevenir un malson en la darrera etapa de la seva vida. A diferència de Maleïda 1882, expliquem la història íntegrament des de la ficció, una ficció documental i basada en fets reals, però interpretada i explicada per actors”. A banda de Lluís Soler, el film comptarà amb Sílvia Bel i Xavier Boada. “Són intèrprets que dominen el vers com pocs al país, i a més tenen una gran sensibilitat per la nostra llengua i cultura. El seu talent és innegable i el grau d'exigència que ells mateixos es demanen, és sorprenent. M'he trobat grans actors i bons amics que gaudeixen fent la seva feina”.
Militància
Per tal d’assolir els objectius plantejats, FilmExplora i la Fundació Jacint Verdaguer van engegar una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami, després d’haver rodat el primer llargmetratge als marges de la indústria, amb voluntariat i la col·laboració desinteressada de molta gent del territori. “En aquells moments, l’any 2017, amb el 155 actiu, vàrem saber que era la única opció. Ara ens hem proposat professionalitzar i remunerar els equips de treball, tant artístics com tècnics, i és per això que necessitem més recursos econòmics. Per desgràcia, aquests no arriben suficientment per les vies públiques i és per això que també hem engegat una campanya de mecenatge i micromecenatge”, apunta Naudín, i afegeix amb contundència: “Sabem que el cinema català està en hores baixes. La internacionalització de les plataformes i les xarxes no ajuden la nostra llengua. És per això que cal una certa militància per generar contingut prou interessant i aixoplugar llengua i cultura sota un paraigües de protecció. I seguir endavant per posar en valor aquell patrimoni que ja tenim, però amb una mirada més amplia i popular... tal i com ho faria Verdaguer”, remata.