L’estrella de la chanson francesa, Françoise Hardy, ha reclamat el seu dret a l’eutanàsia després del “malson” que diu viure des de fa anys arran d’un càncer de faringe terminal. La confessió de Hardy, de 77 anys, a la revista francesa Femme Actuelle aquest dimarts ha commogut el món de la música, sobretot els més fanàtics del yé-yé melancòlic dels anys seixanta, el gènere que Hardy va ajudar a definir i que la va catapultar a la popularitat.
“Tots tenim el somni impossible de morir pacíficament”
A l’entrevista, Hardy explica el patiment que ha sofert pels efectes secundaris dels tractaments contra el càncer que li van diagnosticar l’any 2000. D'ençà de la diagnosi, la cantant ha empitjorat greument amb el temps, fins al punt que es va veure obligada a deixar els escenaris per sempre ara fa uns mesos.
Malgrat que la gran majoria de ciutadans francesos estiguin clarament a favor del suïcidi assistit per als malalts terminals, la legislació encara no ho permet. L'abril passat, l'Assemblea Nacional francesa va rebutjar un projecte de llei per despenalitzar l'eutanàsia.
"Quan el meu patiment sigui encara més insuportable, lamentablement no tindré l'alleujament de saber que em puc aplicar l'eutanàsia. França és inhumana en aquest aspecte".
La reina de la melancolia ha confessat que els efectes secundaris s’han convertit en “un malson” diari. A part de quedar-se sorda d’una orella arran d’un tumor, la cantant té dificultats per empassar-se la saliva, i dedica unes cinc hores cada dia als àpats. "Tinc dificultat respiratòria constant, atacs d'asfíxia i ofecs, i interminables sagnats nasals," lamenta la icona francesa.
“La mort és a prop”
En la mateixa entrevista, Hardy explica com un metge va ajudar a morir a la seva mare després d’una llarga malaltia degenerativa, i com ara ella anhela rebre el mateix tracte, encara que és conscient que cap metge l’ajudaria per culpa de la seva notorietat a França. Malgrat això, la cantant advoca per la despenalització de l’eutanàsia, i reconeix que “la mort és a prop.”
Hardy va saltar a la fama l’any 1962 amb el seu single “Tous les garçons et les filles,” una les balades més reconeixibles de la chanson francesa, i ha estat també una prolífera actriu, model, escriptora i astròloga.