La capella ardent de la cantant Núria Feliu, morta divendres als 80 anys, tindrà lloc aquest diumenge, 24 de juliol, d'onze del matí a set de la tarda, a la Sala de Plens de la Seu del districte de Sants-Montjuïc, al número 104 del carrer Creu Coberta, segons ha anunciat la família de l'artista i ha confirmat l'Ajuntament de Barcelona. Familiars i amics han agraït les mostres de condol "multitudinàries" rebudes al llarg de la jornada i han anunciat que l'acte de comiat amb les entitats i el veïnat de Sants tindrà lloc el mateix diumenge, a partir de les vuit del vespre, a l'església de Santa Maria de Sants, a la plaça de Bonet i Muixí.
La cantant, que va patir un ictus a principis del 2021, va interpretar, en la seva llarga trajectòria, temes de jazz, boleros i cuplets, així com cançons populars catalanes, peces de musicals nord-americans i versions de poetes catalans, en els seus més de 40 discos, sempre en llengua catalana. El gener del 2005 va anunciar que deixava d’actuar en directe. L’any 2016 va publicar les memòries ‘Dies i records d’infantesa’ i el 2020 va rebre el premi Enderrock d’honor a la trajectòria. Feliu es va iniciar quan era petita en la música als orfeons Canigó i de Sants, barri al qual sempre va estar molt arrelada, i va fer també les primeres interpretacions com a actriu dramàtica. Després va formar part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.
El 1964 va debutar com a cantant acompanyada del conjunt Els Quatre Gats, i des d’aleshores va actuar amb continuïtat i va realitzar nombrosos enregistraments discogràfics. Va publicar, un any després, els seus dos primers àlbums, els senzills ‘Anirem tots cap al cel’ i ‘Gent’, versions catalanes de cançons nord-americanes. L’any 1966 va començar una col·laboració amb Tete Montoliu, que va culminar amb l’aparició d’un LP enregistrat amb Erich Peter, Billy Brooks i Booker Ervin. El 1997 es va publicar un àlbum recopilatori amb el títol ‘Tete Montoliu-Núria Feliu, 1965-1990’.
L’any 1995 va editar el llibre ‘Vols ballar? 93 cançons i ballables’, un recull de cançons de totes les èpoques, acompanyades de les partitures, que reflecteixen el gruix de la seva carrera musical. Des del 1991 les seves aparicions als escenaris van ser esporàdiques, i el gener del 2005 va anunciar que deixava d’actuar en directe. Algunes de les últimes col·laboracions van ser cantar amb Els Catarres Souvenirs (2013) o juntament amb el comunicador Òscar Dalmau amb qui va cantar La pols i l'era (2016) mentre es passejaven en moto en un videoclip que formava part d'un projecte musical comandat per Pau Guillamet (Guillamino) i Oriol de Balanzó.