Qui va ser el capità James Misson? El personatge està descrit a la Història general dels robatoris i assassinats dels més famosos pirates (o, senzillament, Històries de pirates), una obra del 1724 signada pel capità Charles Johnson, però que habitualment és atribuïda a Daniel Defoe. En aquesta obra, que s'ha reeditat en infinitat d'ocasions i que és considerada tant una obra clau per a l'estudi de la pirateria, com una fantàstica novel·la d'aventures, Defoe fa un repàs a la biografia d'alguns dels pirates més famosos de la seva època; Barbanegra, Avery, el capità Kidd... Molts d'ells eren ja autèntics mites quan Defoe va escriure sobre ells. En canvi, sobre el capità Misson no n'hi ha cap cita, enlloc, abans de la cèlebre obra de Charles Johnson (tot i que d'altres pirates en tenim testimonis molt complets, com les memòries de Sieur de Montauban). Podria ser una invenció de Defoe? Tot sembla confirmar-ho. Ara Males Herbes publica un volum amb dos textos sobre el personatge: el fragment de les Històries de pirates en què parla del personatge: "Sobre el capità Misson", amb traducció de David Gálvez; i "El fantasma de l'oportunitat" de William S. Burroughs, amb traducció de Francesc Garcia.
Misson, un pirata atípic
A l'obra de Defoe, Misson, un mariner aventurer, patirà una transformació a l'entrar en contacte amb Caraccioli, un frare dominic desenganyat amb l'Església. Misson s'associarà a Caraccioli i ambdós es llançaran a la pirateria, però amb una visió revolucionària. Misson mobilitzarà a la seva tripulació, en un projecte col·lectiu en què es combinarà la pirateria amb una transformació radical del món. Els dos caps pirates, i amb ells els seus homes, reneguen de l'Església, però no del respecte cap a Déu; de fet, no usen la bandera pirata, negra, sinó una bandera blanca amb el lema "Déu i la llibertat". Misson es farà famós pel respecte que demostra amb els vençuts i perquè no realitza destruccions perquè sí. De fet, en diverses ocasions el capità pirata aconseguirà que les tripulacions dels vaixells assaltats se sumin al seu projecte utòpic. Quan captura un vaixell holandès carregat d'esclaus, Misson decideix sumar-los a la tripulació en condicions de plena igualtat, perquè apunta que tots els homes són iguals. I amb l'objectiu que tots els homes siguin iguals, Misson instal·la una colònia de pirates al Nord de Madagascar, on impera la democràcia més absoluta: Libertàtia. Allà hi conviuen, en harmonia, francesos, britànics, holandesos i africans. Tot i que el projecte de Misson era mantenir una relació idíl·lica amb les poblacions locals, acabarien sorgint enfrontaments entre ambdós col·lectius que provocaran la caiguda de la comunitat.
Defoe el revolucionari
Defoe usa els personatges de Misson i Caraccioli per oferir una visió extremadament crítica de la seva època. Caraccioli és l'encarregat de dinamitar la imatge de l'església catòlica amb els seus discurs: "És una màxima que religió i política mai no poden erigir-se alhora dins d'una casa". Per al dominic exclaustrat (que afirma que ell no és prou hipòcrita com per arribar a ostentar cap càrrec a l'Església), els líders cristians "són tan arterosos allí on l'artifici és requerit i tan descarats i imprudents quan llur poder és prou gran per a emparar-los en l'opressió del poble i en l'engrandiment de llurs famílies". Misson i Caraccioli, tot i que afirmen l'existència de Déu, gosen apuntar "que cap religió és altra cosa que artifici humà", i de forma absolutament trencadora, apunten que tant val la religió cristiana, com la jueva, la mahometana o, fins i tot, les religions africanes". I, per rematar-ho, fins i tot es permetien ironitzar sobre els miracles.
Contra el tràfic d'esclaus
Misson, en un discurs als seus homes, els explicava "que el comerç amb aquells de la nostra espècie mai no podria agradar als ulls de la justícia divina: que cap home no tenia poder sobre la llibertat d'un altre; i que mentre aquells que professaven un coneixement més il·lustrat de la Deïtat venien homes com si fossin bèsties, demostraven que llur religió no era més que una ganyota". Misson comentava als mariners que "no havia alliberat el seu coll del jou groller de l'esclavitud i afirmat la seva pròpia llibertat per esclavitzar els altres". I anava més enllà, tot afirmant que els africans "posseïen idèntica raó" que els europeu, pel que se'ls havia de tractar com a homes lliures. De fet, en la seva obra fins i tot afirmava que l'amor de les dones malgaixes pels seus marits era més potent que el de moltes dones europees. Tot un trencament amb el pensament de l'època.
El Misson animalista de Burroughs
William S. Burroughs, autor emblemàtic de la generació beat, va sentir absoluta fascinació pel personatge de Misson, i va escriure una novel·la curta, El fantasma de l'oportunitat, on recuperava al personatge de Defoe i el retratava durant la seva estada a Libertàtia. Burroughs hi introdueix un element destacat: el capità pirata i líder llibertari esdevé un protector dels lèmurs, animals que tan sols existeixen a Madagascar i que ara estan en perill d'extinció. Però la seva tripulació no acomplirà amb la voluntat del seu capità i matarà una d'aquestes bèsties, i això acabarà conduint a la fi de Libertàtia. Però amb la fi de Libertàtia, també es trenca l'esperança d'un món més just i harmònic. La història de Burroughs té una projecció en el segle XX, en un món de drogues, qüestionament de les regles sexuals, crítica a les institucions polítiques... En la història de Misson segons Burroughs, el món, després de la caiguda de Libertàtia, no ha fet sinó agreujar la seva voluntat autodestructiva, pel trencament entre els homes i el seu medi. Però una misteriosa malaltia amenaça el món modern i torna als individus cap a l'origen de tot: les fosques selves de Madagascar.
Dues revolucions en una
Unir el text de Defoe amb el de Burroughs no podia ser millor idea. La història de Misson té una gran potència, perquè Defoe aconsegueix transformar un pirata en un heroi (una cosa habitual als segles XX i XXI, però molt transgressora al XVII, quan la pirateria era un dels crims més durament castigats). El text de Defoe ha sobreviscut tres segles, amb edicions i reedicions, i manté tot el seu frescor. El text de Burroughs té molt més la marca de la seva època, però enriqueix la visió de Defoe amb una nova perspectiva, i vincula les reflexions del pare de Robinson Crusoe amb una reflexió sobre el nostre món, i sobre la relació entre nosaltres i la natura. Dos revolucionaris, ben diferents, es donen la mà gràcies a la figura d'aquest estrany pirata.
Imatge de portada: Capture of the Pirate, Blackbeard, 1718. Quadre de Jean Leon Gerome Ferris.