En el concurs "Monument favorit dels catalans 2017", el castell de Cardona ha aconseguit imposar-se a les votacions finals al monestir de Ripoll, l'altre gran favorit. Aquests dos monuments havien estat els més destacats front als altres finalistes: el castell de Montsoriu, l’església de Sant Climent de Taüll, el castell del Bages, la fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca, la basílica de Santa Maria de Mataró, les muralles de Montblanc i la cartoixa d’Escaladei. El concurs ha estat organitzat per les revistes Descobrir i Sàpiens, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i el programa Estat de Gràcia de Catalunya Ràdio. Un dels objectius del concurs és revaloritzar el patrimoni històric del país. I, segons els organitzadors, ha estat un èxit perquè els monuments inclosos a la llista de finalistes van registrar un augment de visites en les darreres setmanes.
Molta participació
Han votat, en total, més de 540.000 persones. La final s'ha votat entre el 2 i el 9 de maig. El castell de Cardona s’ha proclamat guanyador amb 46.970 vots i Santa Maria de Ripoll només n'ha obtingut 41.659. Han votat 150.000 persones més que el 2016, cosa que demostra el creixent interés que genera el concurs. Els vint monuments finalistes van ser elegits per una comissió d'experts entre propostes dels lectors. Entre tots ells es van triar per votació 8 indrets, que van passar per quarts de finals, semifinals i la corresponent final fins arribar a l'elecció del monument favorit del 2017.
Una fortalesa de pel·lícula
El castell de Cardona és una construcció imponent situada sobre un turó ubicat al costat de la vila. Va ser construïda a instàncies del mateix Guifré el Pilós. No és un castell medieval perfectament cuidat, perquè aquesta fortalesa va continuar usant-se al llarg dels segles i per això va patir moltíssimes modificacions. Va tenir un paper clau a la guerra dels Segadors (1640-1652), i més tard a la guerra de Successió (1700-1714). Va allotjar guarnicions militars fins a principis del segle XX. Un dels elements més atractius del complex és la col·legiata de Sant Vicenç, d'estil romànic llombard, consagrada el 1040. És un edifici monumental, de més de 19 metres d'alçada. Des del 1976 conté un parador, que el 2010 es va convertir en parador-museu.
La llegenda del castell de Cardona
Al castell de Cardona hi ha una gran estructura defensiva cònica i sense finestres, la Torre de la Minyona, que té la seva pròpia llegenda. Diuen que en temps de la Reconquesta, el duc de Cardona, va convidar un cop al príncep moro Abdal·là al seu castell. Abdal·là i la filla del duc, Adalés, es van enamorar. Però el duc de Cardona ho va descobrir i va esclatar en ira: va declarar la guerra a Abdal·là i va tancar la seva filla al fons de la Torre de la Minyona. Un servent cec i mut li passava els aliments mitjançant una corda que despenjava per un forat del sostre. El dia que el rei va decidir perdonar a la seva filla, la van trobar morta. Diuen que si mires el castell de Cardona a les dotze de la nit, pots veure el fantasma d'Abdal·là, a cavall, donant voltes a la torre buscant la forma d'alliberar la seva estimada Adalés.
El 18 de setembre de 1714 de Cardona
Cardona va patir de forma molt dura la Guerra de Successió. El 1711 les tropes borbòniques van sotmetre la fortalesa a un fort setge de 35 dies, en el que van participar 15.000 soldats. Cardona, en aquesta ocasió, va resistir molt bé, malgrat els bombardejos. Els atacants van retirar-se i Cardona es va mantenir en mans dels austracistes. No va tornar a ser atacada. Però quan Barcelona va capitular, les forces de Felip V van posar com a condició que si Cardona no es rendia, prendrien represàlies contra els barcelonins. El 18 de setembre de 1714, una setmana després de Barcelona, els defensors de Cardona es van lliurar. Va ser el darrer baluard de les llibertats catalanes.
El finalista desafortunat
Santa Maria de Ripoll és un monestir benedictí fundat el 880 per Guifré el Pilós. Va ser un dels principals centres d'estudis de la Catalunya medieval i aquí hi van ser enterrats alguns dels primers comtes catalans, com el mateix Guifré. Ha patit nombroses destruccions i reformes, i per això el conjunt inicial romànic ha estat molt modificat. En molts àmbits impera la reconstrucció que va fer-s'hi al segle XIX. Però conserva un magnífic campanar de principis del segle XI i una gran portalada del segle XII. També és de gran interés el claustre de l'edifici.