Que Carla Bruni (Torí, 1967) et truqui al mòbil personal és quelcom que no esperes que et passi mai (i tot i que la trucada estava programada per un divendres a les 13:50, els nervis hi eren des de primera hora). Sona el telèfon, deixem passar unes mil·lèsimes de segon de rigor i, nervioses, amb un francès una mica rovellat, titubegem a l'uníson un molt assajat: "Bonjour madame Bruni!". I tot i experimentar un petit sotrac després de sentir-li la veu per primera vegada, és ben bé com ens l'imaginàvem, dolça, suau, sensual i captivadora.
Durant la conversa ens confessa que no coneix cap cançó catalana, però que quan ve a cantar a Catalunya s'hi sent molt a gust tot i trobar la nostra "regió exòtica". Diu ser amant del "rien faire", no mira mai les notícies per protegir-se, tampoc li agraden els extrems polítics, no té cap problema a afirmar que no tornaria, per a res, a l'època en què va ser Primera Dama i reconeix que des que pateix càncer sent més vitalitat que mai. Bruni és una de les cantants i compositores franceses més reconegudes del món. La seva carrera va començar després de culminar una exitosa etapa com a top model. El seu primer àlbum, Quelqu’un m’a dit, va ser un èxit i la cançó amb el mateix nom és probablement un dels seus millors hits. Bruni està casada amb Nicolas Sarkozy (París, 1955), president de la República Francesa entre 2007 i 2012 amb qui té una filla de 13 anys anomenada Giulia. El pròxim 27 de juliol, la cantant italo francesa inaugurarà el Nits de la Duquessa a Cardona, un nou cicle de concerts i actes culturals de format reduït.
Si no estigués de gira, què faria ara mateix? A què dedica el temps lliure? Quins són els seus hobbies?
El que m’agrada fer quan tinc temps lliure és no fer res. Però, sí que és cert que m’agrada fer coses que requereixen molt de temps, com per exemple llegir o nadar. Són coses que només es poden fer a l’estiu quan tens més temps lliure, perquè a l’hivern és més complicat, però he de reconèixer que no fer res m’encanta.
He de reconèixer que no fer res m'encanta
Sabem que parla francès, italià i anglès, coneix alguna cançó catalana?
No, m’encantaria aprendre cançons en català. No deu ser fàcil, però m’encantaria, com a mínim aprendre’m alguna frase per dir al concert.
M'encantaria aprendre cançons en català
No et preocupis que d’això ens n’encarreguem nosaltres. Quan acabem l’entrevista li'n direm alguna perquè es posi el públic, ràpidament, a la butxaca.
M’encantaria! (Riem les tres)
Li sembla un idioma atractiu, el català?
Em semblaria molt difícil cantar una cançó sencera en català.
A través de la seva música, sembla una dona tendra, tranquil·la, sensible. Què li fa enfadar?
D’entrada, per la meva manera de ser conec bé la ira. Soc molt tranquil·la, però, de sobte, em puc enfadar molt. Sempre he estat una mica així. Tinc temperament, aquesta és la meva naturalesa. Crec que la ira és l'acumulació de gotes d'aigua, i de cop i volta, n'hi ha una que fa vessar el got, el que passa és que, a vegades, no sabem identificar què ens fa enfadar. Algunes persones interioritzen completament la seva ira. Jo, en canvi, quan m'enfado, puc arribar a trencar una taula.
Quan m'enfado, puc arribar a trencar una taula
Ostres, no ho hauríem dit mai.
Mai ataco éssers humans o animals, però puc atacar un objecte. No em passa gaire sovint, però m'agrada la ira, és un sentiment sa, com la indignació, perquè quan t’enfades hi ha quelcom que surt. Rarament, les persones irades som agressives, perquè sempre expressem la nostra energia.
I per la música, va bé sentir una mica d’ira i tenir temperament?
Va molt bé. Jo escric a partir d’un sentiment, mai a partir d’un pensament, i puc escriure, perfectament, des de la ràbia.
Sabem que ha triat Catalunya en moltes ocasions, per cantar, i que el públic català l’estima molt. Què en sap del nostre país? Té algun racó especial preferit?
M’agrada tot d’aquest públic i d'aquest meravellós país. El meu marit i jo, cada vegada que venim, diem que ens hi quedarem a viure. No volem tornar a casa quan venim a Catalunya. L'energia del país, l'idioma, la gent, l'ambient... Quan vinc em sento com a casa, és completament familiar, però alhora és un lloc completament exòtic. Per a mi, és una regió magnífica del món. Em fa molt feliç venir a cantar aquí.
El meu marit i jo, cada vegada que venim a Catalunya diem que ens hi quedarem a viure. M'hi sento coma casa però alhora és un lloc exòtic. Em fa molt feliç venir a cantar aquí
Fa un parell de setmanes hi va haver les eleccions a França. La van sorprendre els resultats electorals al seu país?
Sí. I tenia una mica de por que guanyés l'extrema dreta o l'extrema esquerra, perquè no m'agrada gens ni l'extrema esquerra ni l’extrema dreta. M'agraden els partits republicans, siguin d'esquerres o dretes. Això m'és igual. També m'agraden els partits ecologistes, però no m’agraden els extrems perquè estan bojos i tots diuen bàsicament el mateix, siguin d'esquerres o de dretes. Així que estem aquí, amb l'esperança de mantenir les coses moderades. Em sembla que hem evitat tots dos extrems i espero que siguem capaços de mantenir un equilibri.
M'agraden els partits republicans, siguin d'esquerres o dretes. Però no m’agraden els extrems perquè estan bojos i tots diuen bàsicament el mateix, siguin d'esquerres o de dretes.
Vostè es considera de centre?
Exacte, jo soc una persona de centre, no puc ser als extrems. També és veritat que depenent del país és molt diferent, però necessito gent moderada que tingui conviccions, no líders polítics que canviïn les seves conviccions depenent de les eleccions. Això em desestabilitza, no m’agrada gens.
Li interessa la política?
Admeto que m'interessa molt la política, però no quotidianament. De fet, no miro mai les notícies.
Com és, això?
Perquè em protegeixo molt del món sencer. Per no parlar de totes les guerres que hi ha al món. Així que, per evitar infligir-me estrès i ansietat constant, prefereixo no mirar-les. Quan veig les notícies, em sembla que hi ha massa informació. És massa per al cervell humà. Nosaltres no podem fer res per canviar les coses, per tant, prefereixo estar tranquil·la i evitar mals de panxa i patiment. Cal intentar viure el moment i fer tot el possible per millorar les coses en la mesura que sigui possible.
Hi ha molts conflictes oberts, actualment.
Sí, hi ha guerres a tot arreu, a Rússia òbviament, a l'Orient Mitjà. I hi ha constants amenaces de guerra. Crec que el clima en aquest moment és molt tens. Així que si ho veus a la televisió tot el dia, quan arriba la nit et desesperes.
Què va ser el més difícil que al que va haver de fer front, personalment, quan era Primera Dama, va haver de fer algun sacrifici en l'àmbit professional o personal?
No hi va haver res que fos difícil perquè, de fet, no és un tipus de vida difícil. Si per exemple ens hem d'aixecar d’hora al matí, agafar el metro, portar el bebè a la llar d’infants, anar a treballar, tornar a agafar el metro, recollir el nadó, tornar a casa, netejar la casa i cuinar... això sí que és dur. No era difícil, el que em resultava feixuc era l’estrès.
Va gaudir d'aquella època i què en troba a faltar?
No trobo res a faltar d’aquella època. Va ser una experiència meravellosa, però ja ha passat i m'alegro que hagi acabat.
No trobo a faltar res de l'època en què vaig ser Primera Dama i me n'alegro que ja hagi acabat
La seva família és molt important per a vostè. Com li mostren el suport el seu marit i els seus fills quan viatja?
Em fan costat. De vegades fins i tot venen amb mi quan soc fora. I això és molt bonic perquè és una vida de maons i ciment. És una vida desorganitzada. Sempre fem els àpats en hores estranyes. Així que, porto la vida d'un acròbata ambulant i m'agrada molt, però no és gaire convenient per a la família.
Porto la vida d'un acròbata ambulant i m'agrada molt, però no és gaire convenient per a la família
Actualment està lluitant contra un càncer de pit. Creu que la seva visió de la vida ha canviat a conseqüència de la malaltia?
La meva visió de la vida no ha canviat, però alguna cosa en mi ha canviat profundament. En altres paraules, m'ha donat una immensa vitalitat, un immens desig de viure. Vaig tenir la impressió que m’havien disparat una bala que m’havia passat fregant l’orella, com a les pel·lícules. El càncer m’ha donat molta gratitud, estic sempre agraïda. També m'ha reconnectat bastant amb les profunditats de la meva ànima, tots tenim una ànima antiga, que no té edat. I crec que tots som part de la mateixa ànima. També he reconnectat una mica amb Déu, però sense la religió.
Vaig tenir la impressió que m’havien disparat una bala que m’havia passat fregant l’orella, com a les pel·lícules. El càncer m’ha donat molta gratitud, estic sempre agraïda
Fa teràpia d’algun tipus?
Sí, i tant, n’he fet molta! Actualment, faig una teràpia meravellosa que es diu EMDR. I no es tracta de parlar, es tracta de sentir. És una teràpia de sentiments molt interessant.
Quin és el millor consell que li han donat mai?
Aquesta fantàstica cançó que diu “Enjoy yourself (it’s later than you think) enjoy yourself, it’s later than you think…
I d’aquesta manera acomiadem l’entrevista, amb el privilegi de tenir Carla Bruni cantant-nos una cançó a cappella i a cau d'orella. I nosaltres recitant-li una frase en català que pugui dir a Cardona per enamorar el seu públic (encara més) i posar-se'l, ràpidament, a la butxaca.