La directora de cinema Carla Simón ha guanyat el primer Os d'Or català al prestigiós festival de Berlín, la Berlinale, amb el film Alcarràs. "No m'ho puc creure", ha manifestat Simón just després de pujar a l'escenari per recollir el premi, que és el més important del certamen. La directora catalana ha volgut dedicar el guardó a les famílies que treballen la terra, una feina que ha considerat que és "una forma de resistència". Ha recordat que part de la seva família cultiva préssecs precisament a Alcarràs. La pel·lícula, rodada en llengua catalana, descriu l'estiu d'una família enfeinada en la recollida del préssec a la Terra Ferma. És l'última collita, perquè el propietari de les terres que han conreat durant dècades les pensa dedicar a un negoci més lucratiu i ecològic: les plaques d'energia solar. Alcarràs traspua la nostàlgia d'un últim estiu, entre caixes de préssecs i melmelades. Quan dimarts es va projectar el film a la Berlinale, va rebre una gran ovació, cosa que ja va fer pensar que seria una de les pel·lícules favorites.

Com en el seu primer llargmetratge, la història parteix d'una experiència personal, la mort del seu avi. "Per mi, el tema de cultivar en família està una mica en perill d'extinció i s'ha de protegir aquest model, perquè ningú millor que una família pot cuidar les seves terres... Quan hi entra una gran empresa i acumula molt terreny, mai tindrà tanta cura de la terra com una família que se l'estima", explica Simón reivindicant l'Small is beautiful que va difondre Leopold Kohr. El repartiment del film són actors no professionals, triat en un càsting que va durar més d'un any d'entre 9.000 candidats que va anar trobant aprofitant les festes majors d'estiu a les comarques del Segrià, l'Urgell i el Pla d'Urgell. Simón creu que d'aquesta manera podria aconseguir l'autenticitat, cosa que sembla que ha valorat el jurat de la Berlinale.

Alcarràs és el segon llargmetratge de Simón, que va saltar a la fama amb l'òpera prima Estiu 1993, que va ser un èxit a les sales. En aquest cas era la història d'una nena que perdia la mare i el pare per una malaltia, i era acollida pels oncles en una casa pairal. Va rebre el 2017 el premi a la millor opera prima de totes les seccions de la Berlinale i el Gran Premi del Jurat Internacional de la secció Generation Kplus.