“Millor no pensar-hi, perquè soc molt aprensiu i m'enfonsaria. Qualsevol projecte que entomo, el faig amb cert nivell d'inconsciència, no hi penso gaire i cap endavant”, diu amb un mig somriure el cineasta català Carles Torrens (Barcelona, 1984) quan li preguntem per les seves sensacions davant l'estrena simultània a tot el món de la seva nova pel·lícula, Apocalipsis Z: El principio del fin. Prime Video ha aprofitat la nit de Halloween, o de Tots Sants (segons gustos i tradicions) per fer arribar a 240 països i territoris aquesta història de pandèmies, virus i infectats agressius.
Un trepidant relat d'aventures amb tocs de terror que vol estar ben enganxat a la realitat
Producció catalana de Nostromo Pictures, la pel·lícula adapta la primera entrega de la conegudíssima trilogia literària de Manel Loureiro i, en mans de Torrens, ofereix un trepidant relat d'aventures amb tocs de terror que vol estar ben enganxat a la realitat. “El llibre es va publicar l'any 2007, i era molt profètic, plantejant com respondria l'estat espanyol a una catàstrofe com la que planteja. Després hem tingut l'experiència de la pandèmia, del confinament, les compareixences del president Pedro Sánchez i de Fernando Simón, de l'estat de queda, de l'estat d'alarma... i a la nostra ficció arribem fins a l'estat d'excepció. Fent la pel·lícula ara, havíem d'incloure tot això o es perdria tota la versemblança. Va ser molt important vertebrar tot el primer acte amb totes aquestes coses que hem viscut”, apunta Torrens.
Tal com ens explica el cineasta, Apocalipsis Z: El principio del fin comença amb imatges que ens resulten ben familiars, recordant-nos a alguns moments de la Covid: un virus s'estén sense fre, i provoca una imparable onada d'infeccions que converteix les víctimes en una mena de zombis assassins descontrolats. Situant l'inici de la trama en una urbanització gallega entre Vigo i Pontevedra (localitzada en realitat a Sant Quirze del Vallès), coneixerem el protagonista, un advocat marcat per un trauma, a qui interpreta Francisco Ortiz (l'heroi de la sèrie García). Amb l'única companyia del seu gat, Lúculo, i per motius que no explicarem aquí, el nostre home no seguirà les indicacions oficials i anirà per lliure, xocant amb una situació que amenaça amb la total destrucció del sistema de vida conegut.
Més a prop de Contagi que de The Last of Us
És inqüestionable que el subgènere dels zombis està trilladíssim. Tant en cinema com a televisió, hi ha centenars d'històries sobre el tema. Diu Torrens que Apocalipsis Z: El principio del fin es diferencia d'elles en aquesta versemblança i que aquí s'explica com s'originen uns fets que habitualment ja formen part del panorama: “M'encanta 28 días después i, si la recordes, comença amb el protagonista despertant en un hospital i adonant-se que el món s'ha acabat. Jo el que volia explicar és com s'arriba fins aquí. Com s'arriba al dia en què en Cilian Murphy obre els ulls i es desperta. Si em demanes pels referents, em vaig fixar molt més en pel·lícules com Contagi, d'Steven Soderbergh, o en la sèrie francesa El col·lapse, que en The Last of Us o The Walking Dead”, confessa. Igualment cert és que, a partir de la creació de l'univers versemblant que es presenta, la trama es deixa anar. “Vol ser una pel·lícula per a tothom. Hi ha acció i aventura, i un cert punt de terror, perquè els darrers 40 minuts estan plens d'atacs zombis, però també hi ha política-ficció. En tot cas, està feta per passar-s'ho bé, és molt festiva i disfrutona. Per això, crec que la data d'estrena és idònia”, apunta.
Vol ser una pel·lícula per a tothom. Hi ha acció i aventura, i un cert punt de terror, perquè els darrers 40 minuts estan plens d'atacs zombis, però també hi ha política-ficció
Amb Apocalipsis Z: El principio del fin, en Carles Torrens es retroba amb els productors Adrián Guerra i Núria Valls, amb els qui va treballar en el seu primer llargmetratge, Emergo (2011), film apadrinat per Rodrigo Cortés que el nostre home va rodar quan només tenia 26 anys. “Va ser una gran experiència, dura, però vaig aprendre moltíssim”, recorda sobre aquell relat de terror al qual va arribar després d'haver estudiat als Estats Units i de signar un parell de curtmetratges i Plou a Barcelona (2008), un telefilm per TV3. Després tornaria a travessar l'oceà per dirigir el curt Sequence (2013), que, ens explica, “va interessar Will Smith per fer-ne una versió en llargmetratge que finalment no va sortir”. També va filmar la pel·lícula nord-americana Animal de compañía (2016), guanyadora del Premi a Millor Guió a Sitges, i va estar treballant un temps en un projecte per Blumhouse (la productora de La purga o M3gan), abans de tornar a casa i dedicar-se a fer moltíssima televisió.
Zombis fent un vis a vis
“De cop hi havia tal volum de feina, amb les sèries i les plataformes, que va ser una mica un descans, perquè aixecar un projecte de cinema és molt dur, estàs sempre lluitant i no estàs dirigint, que és el que en realitat vols”, raona Torrens. “En canvi, amb una sèrie, comences a dirigir, agafes experiència, aprens, t'hi estàs tres o quatre mesos i marxes, i en fas una altra i una altra. Aleshores, no és que deixés el cinema aparcat per voluntat pròpia, sinó que vaig començar a enllaçar sèries, amb uns pressupostos molt més alts que les pel·lícules que havia fet. Per exemple, un capítol d'Sky Rojo o de Vis a vis tenia més pressupost que Emergo o que Animal de compañía. De sobte podia jugar amb unes eines que no havia tingut mai al meu abast. Pel mig també em vaig casar i vaig tenir una filla. Fins que ha tornat a sortir l'oportunitat de fer cinema amb aquesta pel·lícula”.
Parlant de Vis a vis, per cert, es dona el fet que, en el repartiment d'Apocalipsis Z: El principio del fin, es retroba amb Berta Vázquez. I ens descobreix una curiositat que connecta amb els zombis. “Quan vaig rodar l'episodi de Vis a vis també vaig fer una promo de tres minuts pel canal Fox, que barrejava els zombies de The Walking Dead amb els personatges de Nawja Nimri i Maggie Civantos. Elles anaven amb uns bats de beisbol colpejant els zombis que les atacaven. M'havia quedat amb les ganes de tenir també la Berta Vázquez, així que ha estat una oportunitat de comptar amb ella i completar la col·lecció de protagonistes de Vis a vis fotent hòsties als infectats”, remata entre riures.