Alt i prim com un filferro, amb barba de capità Ahab, gorra marinera i pipa. Un autèntic llop de mar. Així ha quedat per la història la imatge de l'editor, polític i escriptor Carlos Barral Agesta (1928-1989) i el seu amor per Calafell. Allà hi va passar llargues temporades, hi va navegar, hi va escriure, s'hi va casar i va fer llargues tertúlies amb els seus amics.
Carlos Barral a la platja de Calafell
La història d'aquesta relació, però, és antiga i llegendària. El mateix Barral explicava en un reportatge de TVE com el seu pare, el dibuixant i inventor Carles Barral Nualart va arribar a Calafell en ple temporal de llevant, l'abril de 1925. Pescador d'altura aficionat, va impressionar-lo l'acollida dels pescadors, a la que llavors era la platja amb més fusta de la costa de Tarragona.
Escriptor de llibres de divulgació marina amb el pseudònim de Capitán Argüello, Barral pare va enamorar-se de la població marinera on el seu fill hi va passar el seu primer any, amb només un mes de vida. Per a Barral, Calafell seria per sempre el mite de la infantesa feliç.
Calafell, l'altre poble mariner de la Gauche Divine
A més, el vincle estret entre Calafell i Carlos Barral va fer que aquest el considerés sempre el paisatge de la seva literatura. Poeta, memorialista i narrador en castellà, Barral va escriure en català Catalunya des del mar, un viatge imaginari basat en les seves travesses en barca, escrit en la llengua dels mariners de Calafell.
Carlos Barral i Juan Marsé a Calafell
El vincle tan estret amb Calafell va fer que l'any 1954 es casés en aquest poble del Baix Penedès amb Yvonne Hortet, filla d'una família burgesa barcelonina, i al llarg dels anys hi convidés els seus amics de la generació literària dels cinquanta, com Jaime Gil de Bieda, José Agustín Goytisolo, Anna Maria Moix o Juan Marsé, que també acabaria passant els estius en aquesta població marinera i ambientaria la seva novel·la La muchacha de las bragas de oro en aquesta població.
Aquesta presència d'escriptors i artistes atrets per la personalitat de Barral acabaria fent que Calafell fos pels membres de la mítica Gauche Divine una mena d'alternativa a Cadaqués. De fet, aquelles llargues tertúlies amb els amics van fer que Yvonne acabés obrint el seu propi bar, L'Espineta, amb nom d'antic plat mariner fet a base d'espina de tonyina, i per on van passar noms tan consagrats de la literatura com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Jorge Edwards o Guillermo Cabrera Infante.
Una antiga botiga de pescadors que es pot tornar a visitar
Amb el nom de Capitán Argüello van batejar els seus vaixells del pare i el fill, que a partir de la mort del primer mantindria el record mític del seu pare, amic i company d'aventures dels pescadors d'un Calafell que aniria destruint la indústria turística i la pèrdua de la pesca i del qual Barral n'acabaria esdevenint el darrer guardià de la memòria de la vella vila marinera desapareguda.
De fet, la botiga de pescadors tradicional que el seu pare va adquirir i on va instal·lar una gran tribuna de fusta, va esdevenir un testimoni del passat quan van anar desapareixent aquestes construccions, però també el refugi de la col·lecció dels tresors, invents i estris de pesca paterns. Adquirida per l'Ajuntament de Calafell i convertida en Casa-Museu Carlos Barral, ha estat tancada per reformes i acaba de reobrir convertida en un espai de record i divulgació de l'obra i la figura del vell llop de mar que ja no va llevar l'àncora del Passeig Marítim de Calafell. L'Espineta, la taverna on els escriptors més noctàmbuls acabaven totes les converses, també va reobrir després que la família la traspassés.
Casa-Museu Carlos Barral, a Calafell