"Crec que la BCNegra ja és el festival de gènere gratuït més important d'Europa i sempre té una presència internacional que no tenen en altres festivals". Havíem quedat amb l'escriptor Carlos Zanón a la Casa Leopoldo. Cap cau millor a la ciutat per xerrar amb el comissari de la BCNegra (el festival de literatura negra i criminal que avui inicia la seva 20 edició, programa que s'extén fins diumenge 16 de febrer amb diversos espais de Barcelona com a epicentre), que un dels restaurants favorits del pare de Pepe Carvalho. Està tancat. Acabem en la cafeteria d'un hotel proper. Un lloc estrany, distòpic, amb cert aire de garito on se seurien l'Àlex i els seus drugots a beure moloko mentre escolten el mestre Ludwig Van. Aquí, però, sona una mena de trip-hop d'ascensor. Hi ha moltes maneres de matar. "Els seguidors del gènere hi vénen molt confiats, perquè saben que el que trobaran els agradarà. També hem intentat que no sigui un gueto, sinó una oportunitat per conèixer altres literatures i altres formats d'explicar històries. Perquè la novel·la negra és eclèctica i tot sovint es barreja amb la novel·la històrica o la ciència-ficció. A més, l'ús de la violència i del suspens ja és per tot arreu: als anuncis, als programes esportius... És una manera d'explicar la realitat que ha connectat molt bé amb la gent. Sí, s'ha fet molt gran, però no s'ha desmesurat. La novel·la negra s'ha consolidat com a gènere en el mateix sentit que el pop en la música". (Podeu veure l'entrevista sencera en el vídeo enllaçat).
Escriptors que fan rellotges
La de novel·la negra, com la de música pop, és una etiqueta difusa en què cap gairebé tot. "Sí, de fet hi cap qualsevol cosa. En el seu origen era una subcultura", explica un autor que sempre ha estat en contacte amb l'underground. "Ve de gent que havia d'escriure i signar amb pseudònims, perquè estava mal vist". Zanón recorda la figura seminal de Vázquez Montalbán, que quan va començar a fer les novel·les de Carvalho tota la intel·lectualitat se li va tirar al damunt. "Per no dir que quan surten les llistes dels millors llibres de l'any, mai apareixen llibres de la novel·la negra. I com el món passa de tu, tu et construeixes el teu propi món. I quan vius en el teu propi món, no hi ha apòstols que et diguin el que està bé i el que està malament, el que és correcte i el que és incorrecte. No tens en el cap aparèixer en el suplement literari del diari, perquè ja saps que no entraràs, amb la qual cosa ets molt més lliure i t'atreveixes a barrejar-ho tot. La novel·la negra és un gènere que ho fagocita tot". Un gènere, però, que no deixa de sumar adeptes, o, seguint amb els símils musicals, i com deia el Rey del Rock: 50.000.000 de fans d'Elvis Presley no poden estar equivocats. "Perquè la novel·la negra és un gènere que no renuncia a entretenir-te. Hi ha molts llibres que tenen un component literari, però que moltes vegades són exercicis d'hedonisme de l'autor, oblidant-se que a l'altra banda hi ha uns lectors. La novel·la negra és un gènere format per artesans que el que volen és fer rellotges que donin l'hora. Hi ha artesans com el Dennis Lehane escrivint Mystic River, i això és extraordinari, però l'objectiu, igualment, és donar l'hora, no renunciar a entretenir el lector". Aquest és per Carlos Zanón el motiu pel qual la novel·la negra no deixa de sumar fidels, perquè no renuncia a l'entreteniment, però tampoc a la qualitat. "També he après", i tornem als paral·lelismes amb la música, que "la recepció dels llibres i el grau de fidelitat dels lectors amb els seus escriptors favorits, és molt semblant a la música: t'agradava un grup i et compraves tots els seus discos. Potser el quart disc era dolentíssim, però li donaves una nova oportunitat amb el cinquè i amb el sisè. Amb la novel·la negra passa una mica el mateix". El lector del gènere guarda fidelitat als seus autors favorits perquè hi ha establert una connexió directa. No veuen l'autor com una figura inaccessible. "He posat l'exemple de la música, però podria haver citat Hitchcock. Fins que els francesos no el van reivindicar, no era considerat com a artista perquè omplia els cinemes, perquè entretenia, perquè treballava amb el suspens. Va haver de venir la Nouvelle Vague perquè se'l reconegués com un geni. El mateix amb els Beatles".
La novel·la negra és un gènere format per artesans que el que volen és fer rellotges que donin l'hora
Carlos Zanón ubica el punt d'inflexió de la novel·la negra amb la irrupció d'Stieg Larsson i la seva Trilogia Millennium. "Henning Mankell ja va obrir una mica d'escletxa. Va ser com els Pixies dels Nirvana. Però el que va aconseguir Larsson, que era molt pitjor escriptor que Mankell, va ser donar una puntada de peu al cul al gènere i portar-lo al segle XXI". Ja no eren gavardines, ja no eren pistoles, ja no eren detectius. Ara eren periodistes, ara eren hackers, ara era un personatge com la Lisbeth Salander, una dona antisistema i totalment lliure. Les seves històries van ser tota una revolució que ens van començar a donar pistes de moltes de les coses que vivim avui dia. "La novel·la negra també és refugi. Mentre estàs llegint, allò que t'expliquen no t'està passant". La novel·la negra és reflexió sobre els mecanismes del poder: qui mana, per què mana i com mana. I això impacta més en societats que creiem idíl·liques, com les escandinaves. "Llegint el Jo Nesbø descobreixes que aquella societat aparentment modèlica, va donar suport als nazis. Eren el nostre model, però són societats en què també existeix el racisme i l'extrema violència. De la mateixa manera que a casa nostra tampoc no s'ha fet un punt i a part amb el franquisme. La novel·la negra també és novel·la costumista".
Barcelona, Marsella i Nàpols
Dir que el cartell de l'edició d'enguany de la BCNegra és el millor dels seus 20 anys d'història, seria caure en el tòpic. Però tot sovint els tòpics amaguen certeses i la programació d'aquest 2025 és un veritable regal per als amants de la literatura, sense cap mena de sufix ni adjectiu al darrere. 130 participants i 44 activitats: taules rodones, teatre, música, cinema, podcast, joc, tallers i clubs de lectura. L’edició té com a eix vertebrador tres ciutats frontereres i portuàries: Barcelona, Marsella i Nàpols. El cartell porta noms destacats com els de Yasmina Khadra, premi Pepe Carvelho 2025; Donna Leon, Benjamin Black, Dominique Manotti, Manuel Rivas i Arnaldur Indriðason. "Amb aquest rotllo dels noms convidats semblem el Primavera Sound", riu el comissari. "Nosaltres treballem sempre igual, però hi ha anys que és més complicat per les agendes dels autors. Aquest any, però, ens ha quadrat gairebé tothom. I després també hi ha una cosa que no és mèrit nostre: Barcelona. Tots els autors tenen ganes de venir a una ciutat, que, digui el que es digui, continua sent un pol d'atracció". De les activitats programades, Carlos Zanón diu que fitxarà segur en el concert de Quique González. Li demano una recomanació més literària, i m'aconsella la xerrada del Benjamin Black, la taula de la Sara Barquinero amb el Pablo Álvarez i la Cristina Sánchez-Andrade. "Serà interessant perquè se surt del gènere. O la de la Virginia Feito, que obre el festival. Com també les del Lluís Riera o la Jo Alexander, que és una autora que m'agrada molt... No ho dic perquè en sigui el comissari, però la gran majoria d'escriptors tenen discurs i són molt divertits. Potser n'hi ha algun que és un plom, però quasi tots són molt divertits", riu.
Tots els autors tenen ganes de venir a una ciutat, que, digui el que es digui, continua sent un pol d'atracció
Una BCNegra que enguany té com a eix vertebrador el triangle conformat per Barcelona, Marsella i Nàpols, ciutats que si no són germanes, són cosines germanes. "Quan he visitat Nàpols i Marsella reconeixia la Barcelona de quan era petit, fins i tot les olors. D'alguna manera et sents a casa. Són ciutats que, mediterrànies com són, aparentment tenen moltes coses en comú, però quan grates una mica t'adones que són molt diferents. Barcelona està en un altre nivell. Com a ciutat no té tants problemes com tenen Nàpols i Marsella, dues ciutats que, per les seves idiosincràsies, han donat lloc a una literatura negra potent i personal. Nàpols és una realitat amb la màfia. I Marsella no té la màfia, però és molt violenta. En comú tenen que totes tres són ciutats que no són la capital d'Estat, sinó contrapunt al poder; són, en certa manera, surenyes i portuàries, a més de ser ciutats que en totes les batalles que han participat, sempre han estat derrotades". La idea original de Carlos Zanón era fer un festival sobre la novel·la negra mediterrània tenint en compte el que s'està fent al nord d'Àfrica. "Segur que en aquests països s'estan escrivint coses interessants. De fet, no és casual que en Yasmina Khadr (pseudònim rere el que s'amaga Mohammed Moulessehoul) sigui el premi Pepe Carvalho d'enguany. Em guardo la idea per a pròximes edicions".
No volia era quedar-me com el paio que va fer tres Carvalhos, perquè m'ha costat molt publicar i tenir un espai
Més enllà de la seva tasca com a comissari de la BCNegra, Carlos Zanón és un dels escriptors que, sempre amb la mirada posada als marges, millor ha sabut tractar la ciutat de Barcelona en les seves novel·les. Bibliografia conformada per títols tan imprescindibles com Yo fui Johnny Thunders, Marley estaba muerto i, molt especialment, Taxi. La seva última obra, Love songs, data de 2022. Com a lectors comencem a enyorar-lo. "Tinc una novel·la ja acabada i la idea és publicar-la a l'octubre. Si no, a tot estirar, el gener de l'any que ve. La veritat és que m'ha costat terminar-la". Zanón també és l'autor de Carvalho: problemas de identidad, novel·la del 2019 amb què recuperava la llegendària figura de Pepe Carvalho creada per Manolo Vázquez Montalbán. "Des del principi vaig pensar que amb el Carvalho estaria bé intentar-ho una vegada i no més. Però m'ho vaig passar genial i després vaig començar a donar-li voltes: 'potser passat un temps estaria bé fer-ne un altre'. El que no volia era quedar-me com el paio que va fer tres Carvalhos, perquè m'ha costat molt publicar i tenir un espai. El meu propòsit era fer un més, igual al cap de dos o tres anys fer un altre, però les meves vendes per a una editorial com Planeta no tenen prou entitat. Haurien d'haver buscat un autor que garantís 200.000 exemplars despatxats". Com dèiem, Zanón és un autor de marges, de l'underground i l'experiència amb "la multinacional no ha funcionat".