L’escriptora Carme Riera (Palma de Mallorca, 1948) ha publicat una biografia sobre l’agent literària Carmen Balcells. Carmen Balcells, traficant de paraules (Rosa dels Vents) es presenta com un estudi sobre l’històric mite literari fet des de l’”absolut amor”. El treball explora les “virtuts” i “defectes” de qui va ser un referent internacional en llengua espanyola “fora del comú”. Després de tractar durant gairebé 40 anys amb Balcells, Riera s’endinsa de nou en la seva vida i presenta un relat professional i personal de l’agent literària considerada més influent del món. Per elaborar l’estudi, Riera ha tingut accés a arxius de l’agència Balcells i ha entrevistat a amics, familiars, autors, editors i agents. Potser és per això que, amb l’elaboració de la biografia, Riera ha viscut com si “prolongués” la vida de Barcells, desapareguda el 2015. Ha reconegut que conèixer-la tant l’ha ajudat, però també li ha resultat “difícil” perquè no tot allò que sabia sobre Balcells es podia explicar. “No tot el que sé de la Carmen ho he dit. No la vull trair”, ha manifestat.
Lluitant contra cadenes perpètues
Carme Riera ha dedicat els darrers cinc anys ha documentar-se sobre la increïble vida de Carme Balcells a través dels arxius que li han facilitat i de desenes d’entrevistes en un treball de camp que l'ha fet sentir com una periodista. “Soc una periodista frustrada”, ha afirmat l'autora d'aquest clàssic nostrat que és Te deix, amor, la mar com a penyora. “A cap escriptor li han dedicat 22 llibres”, ha reconegut. En el volum, Riera s’ha interessat per explicar que al llarg de la seva trajectòria Balcells va defensar “aferrissadament” els seus escriptors i va lluitar perquè no tinguessin “cadenes perpètues” pels drets amb les editorials.
Riera ha indicat que Balcells volia evitar contractes “draconians” i que els editors “prenguessin el pèl” a molts autors. “La Carmen posa condicions als contractes que mai podran ser de per vida, sinó per uns anys determinats i en un lloc concret. Estableix els drets d’explotació cinematogràfica i farà que els editors els respectin”, ha subratllat. Però una de les grans qüestions que va aconseguir Balcells, segons Riera, va ser la “clàusula Balcells” a Hisenda. Es tractava d’un mecanisme tributari que es va establir gràcies a Balcells que permetia als autors pagar en diferents exercicis els impostos vinculats a la recepció d’un premi.
Carmen Balcells amb Mario Vargas Llosa, un dels seus clients més il·lustres. Foto: EFE
Clients il·lustres
Un dels grans clients de Balcells va ser el novel·lista peruà Mario Vargas Llosa, amb qui van mantenir una amistat. Riera explica en el llibre que Balcells va oferir diners a Vargas Llosa perquè dediqués la seva vida a escriure, però que aquest ho va rebutjar. “Ella assegurava que li va oferir 500 dòlars, però que en Mario li va dir que no els necessitava”. Precisament el reconegut escriptor va poder centrar-se en la redacció gràcies a una millor gestió dels drets d’autor.
A banda de Mario Vargas Llosa, Balcells administrava els drets de Gabriel García Márquez, els dos autors van aconseguir el Premi Nobel. Aquests dos noms van suposar un gran percentatge dels ingressos de l’agència. Riera explica que un dia García Márquez va preguntar a Balcells si l'estimava. Aquesta li va dir que no el podia respondre perquè representava un 36,2% del total de la facturació de l’agència. Qui també va treballar amb Balcells va ser l’autora d’aquesta biografia. Riera ha afirmat que li va canviar la vida. “La Carmen em va trucar i em va preguntar sobre el contracte. Em va dir que em prenien el pèl. La Carmen em va canviar la vida perquè va dir prou i que els drets d’autor són sagrats i calia cobrar-los”, ha manifestat.
Carme Riera firma la biografia Carmen Balcells, traficant de paraules. Foto: EFE
Honestedat i passió, recels i odi
La “honestedat” de Balcells i la “passió” per la feina la van portar a tenir una relació “esplèndida” amb els clients. “Si en alguna ocasió algun client marxava de l’agència, ho considerava tot un drama”, ha concretat Riera. “Els enviava flors, regals. Era absolutament esplèndida amb els clients” ha afegit. L’agent literària, que patia grans depressions, considerava que “no hi havia res que no ho curés la feina”. “Tenia cura de tot”, ha conclòs Riera.
Al llarg de la vida Balcells va ser una figura “estimada” però també “temuda” i “polèmica”. Per Riera, el fet de defensar els autors li va generar recels i odi per part de determinats editors. “Com que defensava tant els drets d’autor hi havia editors que la menyspreaven però crec que la gran majoria l’admirava”, ha apuntat. Durant l’entrevista, Riera ha explicat que el mite de Balcells pateix un gran canvi quan aquesta es jubila i decideix trencar el silenci mediàtic que mantenia mentre treballava. A partir de l’any 2000 Balcells concedeix una entrevista que aixecarà gran interès. L’agent literària va fer públic que estava arruïnada econòmicament després d’impulsar alguns negocis “esbojarrats”. Balcells va anunciar que les seves empreses havien fet fallida i que necessitava vendre l’agència.