Carme Riera ha obtingut el Premi BBVA Sant Joan 2016 per l'obra Les darreres paraules. Al premi hi optaven 34 obres i té una dotació de 35.000 euros. El guardó l'organitzen el BBVA, la Fundació Antigues Caixes Catalanes i la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859. L'obra guanyadora serà publicada el 31 d'agost pel Grup 62, que ha publicat el premi, també, en les 35 edicions anteriors.

Unes falses memòries

Les darreres memòries es presenta amb el format d'unes memòries dictades per l'arxiduc Lluís Salvador en el seu llit de mort. L'Arxiduc és un personatge emblemàtic a la cultura mallorquina. Carme Riera assegura que, a Mallorca, "hi ha un abans i un després de la seva arribada". L'autora afirma que cal reconéixer-lo com un precursor, perquè va ser qui va incitar a fer de Mallorca una illa turística, però això ho va fer amb un gran respecte a la natura, al paisatge i a les gents. Per a Riera la proposta de l'arxiduc estava a les antípodes de la de Magaluf o la dels grans creuers, que percep com problemes greus per a la seva illa.

Les experiències d'una vida

Carme Riera assegura que Lluís Salvador (1847-1915) és un personatge fascinant. Era un intel·lectual polifacètic, que coneixia moltes llengües (entre les quals el català) i s'interessava per les ciències socials i naturals. Però era molt més que un intel·lectual. Carme Riera, que va comissariar una exposició sobre la seva vida, assegura que va fer d'espia per a l'imperi austro-hongarès, mentre s'ocupava també de fer estudis zoològics i etnogràfics. I, a més a més, va viure una vida plena de passió, amb viatges, amors, passions, aficions...

De la noblesa a la pagesia

L'Arxiduc era un personatge molt peculiar. Formava part de la família imperial: era cosí de l'emperadriu Sisí i de l'emperador Francesc Josep. Va arribar a Balears a causa del seu interés pels escarabats, en el marc dels seus estudis de zoologia. Però ben aviat va interesar-se per la gent de les Illes i pels seus costums. De fet, Carme Riera el presenta com un individu amb un fort sentit democràtic, que malgrat el seu títol aristocràtic valoraria a les persones per la seva capacitat i no per la seva condició social.

Molt de sexe

A Les darreres paraules hi juga un paper clau el sexe. L'Arxiduc va tenir una vida sexual molt activa. Es diu que va tenir molts amants, homes i dones. Entre elles hi ocuparia un paper clau Catalina Homar, una pagesa mallorquina, que es va convertir en responsable de la seva mansió i que va acompanyar-lo pel món, però que va acabar per trair-lo. Ell va ensenyar-li a llegir i a escriure i per això conservem les seves cartes d'amor. També, a Mallorca, va tenir relacions amb una de les seves servidores, Antonietta Lanzerotto. Però sembla ser que qui més estimava era al seu amic i conseller Wratislao Vyborni, qui també era bisexual.

Imatge de la torre d'Alcúdia en una publicació de l'Arxiduc.

Els premis de Carme Riera

Carme Riera (Ciutat de Mallorca, 1948) és una autora que, amb aquest, ja ha obtingut tots els grans guardons en llengua catalana. A més a més, ha rebut la Creu de Sant Jordi i el Premio Nacional de las Letras, atorgat pel govern espanyol. Des del 2012 forma part de la Real Academia Española. És autora de més de 20 obres, però la que li ha suposat més reconeixement del públic és la primera, el llibre de contes Te deix, amor, la mar com a penyora. Es considera hereva de Caterina Albert i de Mercè Rodoreda, però també de la literatura oral tradicional mallorquina.