Aquest matí, a la plaça Lluís Millet, al davant del Palau de la Música, encara s'hi podia contemplar l'escultura Carmela, de Jaume Plensa, un immens rostre, de 4,5 metres d'alt, que dóna una gran impressió de relleu, tot i ser pràcticament plana. En principi hauria d'haver estat retirada ahir. El fet que encara hi sigui és el fruit de les pressions d'alguns veïns. 

L'èxit de Plensa

És difícil fer una fotografia sense interferències a Carmela. Molts turistes fan cua davant l'obra per tal de fer-se una fotografia asseguts als seus peus. Tothom vol tocar el rostre de la noia. Al seu voltant sempre hi ha gent mirant-la. L'obra, que va arribar a l'abril, només hauria d'haver-se exposat durant uns mesos, però alguns veïns es van organitzar per reclamar que es quedés a Barcelona, tot argumentant que moltes altres ciutats tenen grans obres de Plensa i que seria just que la capital catalana en tingués una. Una petició de manteniment de la figura, tramitada a través de www.change.org, ha arribat als 1.666 signants. L'Ajuntament, satisfet per l'impacte positiu de l'obra en el paisatge urbà, intenta arribar a un compromís amb l'artista per quedar-se amb l'escultura definitivament.

'Carmela', de Jaume Plena. Fotografia: Mar Sánchez.

Compromís difícil

Jaume Collboni, tinent d'alcalde d'Empresa, Cultura i Innovació, ha informat que l'Ajuntament desitjaria que l'obra acabés integrant-se al patrimoni de la ciutat, i ha iniciat conversacions amb l'artista. El problema és que estava previst que l'obra s'acabés exposant als Estats Units. De totes maneres, no està clar que l'estàtua, en cas de quedar-se a la ciutat, s'exposi al davant del Palau, tot i que sembla ser que és la ubicació que desitjava el mateix Plensa. De moment, l'Ajuntament negociarà amb l'artista fins al 29 d'octubre i, durant aquestes dates, Carmela continuarà al costat del Palau.

Un geni barceloní

Jaume Plensa va néixer a Barcelona el 1955 i va estudiar art a l'Escola de la Llotja i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Té el seu taller a Sant Feliu de Llobregat, però treballa entre Barcelona i París. És molt conegut com a escenògraf: ha realitzat destacats escenaris per a teatre i òpera, alguns d'ells amb la companyia La Fura dels Baus. Moltes de les seves obres es caracteritzen per la monumentalitat, i estan pensades per integrar-se en espais públics urbans. Són molt característiques les seves grans cares, com les exposades al Madison Square Park de Nova York, al davant del Palazzo Cavalli-Franchetti de Venècia, o a la platja de Botafogo a Rio de Janeiro. Ha obtingut la Creu de Sant Jordi i el Premi Ciutat de Barcelona per la seva contribució a la projecció internacional de la ciutat.