La botiga més antiga de Catalunya ha aconseguit sobreviure a guerres, pandèmies i impostos. Casa Corderet complirà 270 anys aquest setembre (400 si es confirma que la seva pedra fundacional data del 1631), una xifra realment impressionant però que les administracions semblen menystenir: tot i haver rebut el Premi Nacional als Establiments Comercials Centenaris de la Generalitat l’any 2015, no té cap ajuda pública. “Aquestes botigues històriques haurien d’estar protegides, a Europa no paguen l’IBI”, lamenta Xavier Pagès, actual propietari de la tenda, 

Però comencem pel principi. L’any 1751, la Cereria Antiga Casa Corderet va revolucionar el món del comerç local, sent el primer obrador en diferenciar l’espai de fabricació del punt de venda. Aquesta separació encara dura avui en dia: quan entres a l’espai, el petit taller que hi ha al final de la sala posa de manifest el pes que el treball manual i l’artesania continuen tenint en aquest ofici malgrat l’impacte de les cadenes de producció.

Les Voltes de la Merceria és un dels llocs emblemàtics del barri vell de Tarragona.

Aquesta és una de les característiques que va cridar l’atenció de la quinzena de subscriptors/es d’El Nacional que divendres passat van descobrir el barri i la botiga de la mà de Marc Pons, historiador i articulista del diari. De fet, quan vam entrar en una cafeteria de la plaça de la Font – plaça de l’Ajuntament – i vaig veure grades romanes a les parets, ja vaig intuir que estàvem a punt de pujar a una autèntica màquina del temps.

Una ciutat oblidada i refundada

Costa creure que hi hagués un moment on els carrers de Tarragona estiguessin buits. Va passar. Amb l’arribada dels àrabs al segle VIII, l’arquebisbe va decidir evacuar la població i abandonar la ciutat per no haver de sotmetre’s a les exigències dels invasors – que volien que les oligarquies es convertissin a l’islam, parlessin àrab o construïssin mesquites. Quan aquests van entrar es van trobar una ciutat deserta i van marxar. Tant va ser l’abandonament, que Tàrraco no es va refundar en ciutat medieval fins quatre segles més tard i no va ser fins l’any 1900 quan va recuperar la demografia de l’època romana. Només la Catedral de Tarragona ja va tardar un segle en construir-se.

Membres del Club El Nacional escoltant en Marc Pons davant la Catedral de Tarragona.

Va ser Ramon Berenguer III qui va encarregar la restitució de la ciutat a Robert d’Aguiló, príncep de Tarragona i família seva. Però l’arquebisbe Bernat Tort no el podia ni veure, i es va generar una guerra urbana que va acabar amb el pontífex degollat mentre feia missa i amb Aguiló exiliat a Mallorca.

Rere el mostrador, espelmes... i fantasmes

Quan vam arribar a Casa Corderet, en Xavier Pagès va sortir a rebre’ns amb els braços oberts disposat a explicar-nos les mil i una històries de la botiga que fa vint anys que regenta. I és que només durant les primeres generacions la botiga va pertànyer a la mateixa família; a partir de llavors, han sigut treballadors i treballadores els qui han après l’ofici per voluntat pròpia.

Només l’emblema ja explica part de la seva història: al damunt de la porta d’entrada, una tela senyorial en colors senyera representa les ones del mar – tot i que abans era en colors blaus, liles i plata; la lletra T en honor a la patrona Santa Tecla i el bastó verd de Sant Magí, el  patró de la ciutat; i al vell mig, el corderet pasqual, qui dona nom a la institució.

La façana de Casa Corderet.

Fent una ullada a l’interior, la botiga té alguna incorporació arquitectònica recent, com el terra, però conserva l’aire del passat: els mateixos taulells, les mateixes lleixes, l’aparador idèntic del segle XVIII, uns vessaments d’estàtues romanes a banda i banda de la façana. Fins i tot una porta secreta enmig de la tenda que va amagar molta gent en èpoques passades i una història de fantasmes que, va comentar en Xavier, és força curiosa. “Quan no hi ha gaire feina les petites coses es mouen i canvien de lloc; jo per si les mosques, abans d’entrar sempre dic bon dia, corderet!".

En Xavier ha recuperat els materials i les tècniques tradicionals de producció de cera i decoració d’espelmes.

Reivindicant el comerç local

Just davant de la botiga hi havia el Castell del Patriarca, antiga seu de l’arquebisbat de Tarragona que va ser destruïda per les tropes de Napoleó. Avui hi ha un Supermarket 7 días i un Indian Divya Restaurant. Coses de l’evolució.

Pel propietari de Casa Corderet, depèn de nosaltres mantenir la història comercial, cultural i nacional, perquè “cada cop que algú compra per Internet, una família es queda sense feina”. En Xavier és qui fa el ciri pasqual de la Catedral de la ciutat però també dissenya espelmes per jueus, protestants, ortodoxes, budistes o islàmics; s’ha adaptat a les noves realitats per mantenir vives la tradició i la botiga.

I Casa Corderet encara compta amb una altra particularitat: la de ser també la botiga que més temps va mantenir el seu cartell en català. A dia d’avui s’hi pot llegir Cereria y comestibles Antigua Casa Corderet però és que això també forma part de la història.

La cereria conserva el taulell i les lleixes originals.

Vols ser part d’activitats com aquesta? Suma’t al diari!

Fa més de sis anys que lluitem per explicar-te la realitat tal qual la vivim. Per continuar donant suport a un periodisme compromès i valent necessitem que caminis al nostre costat i ens facis més forts; només així podrem seguir vetllant per donar veu a totes aquelles veus compromeses amb el dret a l’autodeterminació de Catalunya. T’hi animes? Pots fer-te subscriptor/a aquí.