Ja es coneixen les primeres pel·lícules que poden aspirar a guanyar el guardó més preuat en els Premis Gaudí, i és que l'Acadèmia del Cinema Català ja ha publicat la llista de candidates a les nominacions. Casa en flames —Dani de la Orden—, El 47 —Marcel Barrena—, Mamífera —Liliana Torres—, Salve Maria —Mar Coll— o Escanyapobres —Ibai Abad— són alguns dels 11 títols que poden optar a la nominació de millor pel·lícula el pròxim 5 de desembre, quan es faci la lectura amb les pel·lícules que competiran oficialment en la pròxima edició dels Gaudí. Les nominacions se sabran un mes abans que arribi la gala de lliurament dels guardons cinèfils catalans, que enguany se celebrarà el dissabte 18 de gener a l'Auditori Fòrum CCIB. En l'altra categoria que corona el palmarès, la de millor pel·lícula en llengua no catalana, destaquen una vintena de films, com ara Segundo premio, Los destellos, Calladita o Polvo serán.
En total, enguany hi ha 65 produccions catalanes —34 llargmetratges de ficció (11 en català), 12 documentals, 4 films d’animació i 15 curtmetratges—, i més de 10 produccions europees competiran en la primera volta. Les altres sis cintes preseleccionades com a candidates a millor pel·lícula són L'àvia i el foraster —Sergi Miralles—, Llobàs —Pau Calpe Rufat—, L'edat imminent —Clara Serrano Llorens—, Societat negra —Ramon Térmens—, Tu no ets jo —Marisa Crespo i Moisés Romera— i Un sol radiant —Mònica Cambra Domínguez i Ariadna Fortuny Cardona—. En llengua no catalana, la resta de pel·lícules que opten a nominació són Alumbramiento, Cuando los amos duermen, El bus de la vida, Escape, Faro, Ilusión de verano, La abadesa, La mujer dormida, Los pequeños amores, Mala persona, Noche de espejos, Pájaros, Piezas, Rich Flu, Third Week, Un lugar común o El caso Ángelus, la fascinación de Dalí.
En les categories de documental, curtmetratge i pel·lícula europea, l’Acadèmia designa una comissió independent formada, encarregada de fer una preselecció. En el cas de la categoria de la primera, la comissió s’activa quan el nombre de títols inscrits supera les 15 produccions. De moment, entre els 12 títols que opten a nominació d’entre els 17 inscrits hi ha Binu, la història de dues estrelles, de Guillem Cabra i Mar Clapés; Diari de la meva sextorsió, de Patricia Franquesa; Hágase tu voluntad, d'Adrián Silvestre; La fugida, de Josep Morell Feixas, Guillem Sánchez Marín i Marc M. Sarrado, o La Joia: Bad Gyal, de David Camarero. Entre els 15 curtmetratges aspirants, hi ha propostes com Blava terra, de Marine Auclair March; Cura sana, de Lucía García Romero, o Dol i fa sol, de Pep Garrido i Maria Besora.
La collita del 2024 també inclou quatre pel·lícules d’animació. Són Buffalo Kids, de Pedro Solís i Juan Jesús García Galocha "Galo"; Dalia y el libro rojo, de David Bisbano; Papallones negres, de David Baute, i Rock Bottom, de Maria Trénor. Per la seva banda, hi ha 10 pel·lícules europees preseleccionades que participaran en la primera ronda de votacions de l’edició d’enguany: Anatomía de una caída, de Justine Triet (França); Desconocidos, d'Andrew Haigh (Regne Unit); Fallen leaves, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia); Green border, d'Agnieszka Holland (Polònia); La quimera, d'Alice Rohrwacher (Itàlia); La zona de interés, de Jonathan Glazer (Polònia); Pobres criaturas, de Yorgos Lanthimos (Regne Unit); Siempre nos quedará un mañana, de Paola Cortellesi (Itàlia); The beast, de Bertrand Bonello (França), i Yo capitán, de Matteo Garrone (Itàlia).
Més català i menys paritat
Enguany, la meitat de les pel·lícules candidates als Premis Gaudí estan rodades en català, un rècord inèdit fins ara, i és que el 2023 van ser un 40% i el 2022 un 32%, cosa que demostra un creixement constant i en anys consecutius. Així ho recull l’Acadèmia del Cinema Català, que aquest dimecres presenta les cintes candidates a la 17a edició dels guardons. Tot i que, si bé en llengua les notícies són positives, les xifres no són tan optimistes quant a la paritat: el cinema dirigit per dones ha passat del 47% dels dos anys anteriors al 34% d'aquest any. Els pressupostos de les cintes tampoc deixen dades positives per a les directores, ja que la mitjana dels pressupostos de pel·lícules signades per dones és d’1,9 milions d'euros, mentre que en el cas dels homes ascendeix a prop de 2,5 milions.